La descoberta que us proposo avui de dos dels vint-i-un fotògrafs que han participat a l'edició de Getxophoto 2.014, penso que és molt interessant. Un cambodjà i un francès ens mostren amb el seu treball dues realitats corprenedores.
A las casas del Puerto Viejo les fotografies de Pha Lina, nascut l'any 1.985 a Cambodja, ens presenten de forma molt impactant la situació que pateix la població que viu al i del bosc a Ratanakiri una remota província del nord-est del país. En aquesta província només hi viu un 1% de la població total de Cambodja.
Aquestes minories ètniques de cultura animista, són pobles caçadors i utilitzen la medicina tradicional feta amb plantes, escorces, arrels i fulles d'arbres. Arbres que empreses molt poderoses exploten de forma salvatge, provocant la deforestació.
Les expropiacions abusives fan que aquestes minories tinguin un futur molt fosc. Els polítics corruptes donen concessions de 99 anys a societats xineses o vietnamites que fins i tot talen arbres centenaris de parcs nacionals.Els arbres de fustes considerades precioses també ho tenen clar, com per exemple el " pal de rosa " que està prohibit talar; però com que a Xina és molt valorat, evidentment el talen.
Els animals fugen i els caçadors no troben preses per alimentar a les seves famílies. El bosc es mor lentament mentre els guardians armats no deixen accedir als natius a les parcel·les on sempre havien collit plantes medicinals. Pha Lina denuncia aquesta barbaritat fotografiant als caçadors i les seves famílies embolicats amb els metres que serveixen per mesurar la terra que els roben. Una denúncia realment impactant.
Pha Lina viu a Phnon Penh. Va participar en un taller organitzat per l'orfenat on vivia que li va despertar el seu interès pel món de la fotografia. Ha treballat com foto-periodista als diaris Cambodge Soir i The Phnon Penh Post.
La segona proposta és també una denúncia molt contundent. El francès Paphaël Dallaporta, presenta a la Plaza Satistegi la sèrie Antipersonnel 1:1 , que transforma aquesta zona molt transitada d'Algorta en un camp de mines. A la fotografia podeu veure com el comissari de Getxophoto Christian Caujolle ens explica al petit grup d'afortunats que vam gaudir amb la seva visita guiada especial, que cal vigilar on xafem perquè estem en una zona minada...
Les mines antipersones, una màquina de matar barata, fan cada any milers de víctimes, fins i tot molt temps després d'acabar els conflictes bèl·lics. Les fotografies d'en Raphaël, en color sobre fons negre, són d'estudi i amb una il·luminació com la que s'utilitza en la publicitat de joieria i perfumeria. Mireu la propera fotografia, no és un sofisticat perfum sinó una B-40 , una adaptació vietnamita de la bomba de dispersió americana BLU-24/B.
De les trenta mines fotografiades per Dallaporta, la Mina Explosiva Antipersona P-5, és de fabricació espanyola; i ens recorda que Espanya és un dels països que té ingressos molt importants gràcies a la industria armamentística, concretament el setè exportador d'armes del món.
És una denúncia molt allunyada de la que estem acostumats i en la que no es veuen víctimes mutilades per les mines. La bellesa d'aquests artefactes mortífers ens fa pensar en el costat més fosc dels humans.
Raphaël Dallaporta, nascut l'any 1.980 va guanyar l'any 2.010 el Young Photographer ICO Infinity Award. La seva obra està exposada al Musée de l'Elysée, a Lausanne, al Fond National d'Art Contemporain ( FNAC) i a la Maison Européenne de la Photographie.
La veritat és que caminar per la plaça i xafar aquestes fotografies enganxades al terra, produïa un calfred que gelava el cos. Cada fotografia anava acompanyada del nom de la mina i del país fabricant...
Les seves sèries més importants són: Antipersonnel 1:1 , Fragile, Ruins i Domestic Slavery. Com podeu veure les propostes que presenta Getxophoto ens permeten descobrir fotògrafs molt compromesos amb l'intent d'aconseguir un món millor.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada