Entrem a Sant Llorenç.

La passada tardor les quatre entrades dedicades a descobrir "El misteri de la plaça de Sant Josep", ens van permetre veure la nostra estimada Lleida des de dalt del campanar construït fa més de cinc-cents anys. Parlo de l'església de Sant Llorenç, bàsicament romànica però amb ampliacions i acabaments gòtics, una de les joies més preuades de la ciutat. Al baixar del campanar l'Adolfo, ajudant de mossèn Xavier Jauset m'esperava per tancar l'accés al campanar i entrar a l'església.  

Al temple construït entre els segles XII i XV trobem un dels conjunts escultòrics més importants de Catalunya. De la col·lecció de retaules de pedra policromada en parlaré en una propera entrada, avui donarem un cop d'ull general al temple. 

Sant Llorenç ja apareix documentada l'any 1.168 en l' Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis, on també es parla de les esglésies de Sant Ruf i la de Sant Martí.

No coneixem exactament l'any d'inici de la seva construcció, però sembla que fou a finals del segle XII l'any 1.194 o 1.195 , quan deixebles i mestres d'obra que treballaven  a la Seu Vella formant part de l'equip de Pere de Coma, arquitecte d'origen solsoní, la van començar. El primer edifici és romànic, té una sola nau amb volta apuntada i absis. Sota l'altar major trobem la cripta, que podeu veure a la propera fotografia, i en la que s'han trobar restes de l'antiga mesquita àrab sobre la que es va edificar el temple cristià.

Durant el segle XIV els voltants de Sant Llorenç van créixer força i per això es va fer una nova nau gòtica anomenada de Santa Bàrbara , que és la que dóna a la Plaça de Sant Llorenç, i que podeu veure en la propera fotografia.

Els primers anys del segle XV es construeixen les altres naus gòtiques, al costat oposat i que donen a la Plaça de Sant Josep. D'aquest primer terç de segle són el pòrtic, la portalada i la torre. El mecenatge de Berenguer de Gallart queda clar  quan entreu per la porta gòtica de la Plaça de Sant Josep. Recordeu que el protagonista del blasó de la família Gallart és el gall, per això els galls a dreta i esquerra de la porta us donen la benvinguda al temple.

Sant Llorenç ha estat Catedral de Lleida en dues ocasions. L'any 1.707 la Seu Vella va ser convertida en caserna militar i Sant Llorenç fou la Catedral fins l'any 1.781 en que s'inaugurà la Catedral Nova. L'any 1.936 va perdre gran part dels seus tresors i l'arxiu, però miraculosament es va salvar del foc. L'any 1.940, després de les primeres restauracions, va ser consagrada novament i fou catedral fins l'any 1.956.

Són molt conegudes algunes de les imatges que s'hi poden admirar, com La Verge dels Fillols  procedent de la Seu Vella, o la Verge de Saidí. Però avui vull mostrar-vos peces mes desconegudes com la Mare de Déu de l'Esperança, una escultura de pedra policromada de la segona meitat del segle XIV procedent de la Granadella.

Una de les curiositats que descobrireu és el Sant Crist Trobat, del que diu la tradició que el 31 de desembre del 1.635 uns obrers trobaren el tors de Crist mutilat a la paret de la casa de mossèn Pau Mallol. Un any després aparegué el cap i completaren la seva imatge que fou venerada des de llavors. Diuen que al segle XVI va lliurar la ciutat de la pesta bubònica. Surt en processó la nit del Diumenge de Rams i al matí i al capvespre del Divendres Sant. La talla actual del 1.949 és de Jaume Perelló.

El sepulcre de Ramon de Tàrrega, mercader de Lleida, del primer terç del segle XIV , en el que gaudim d'escultura i relleu en pedra amb restes de policromia i daurat , és obra de l'Escola de Lleida i s'atribueix a Guillem Segué.

 

Aviat descobrirem els secrets dels quatre retaules de pedra policromada que ens expliquen fets de la vida de Sant Llorenç, Sant Pere, Santa Llúcia i Santa Úrsula.

Atentament.

Senyor i