Amb l'entrada d'avui tanquem la sèrie de vuit amb les que hem descobert un dels tresors arquitectònics de Lleida, l'església de Sant Llorenç. A les quatre primeres titulades "El misteri de la plaça de Sant Josep", un joc ens permeté saber que ens havíem enfilat al campanar construït fa més de cinc-cents anys. Al baixar del campanar entràrem a l'església bàsicament romànica, amb ampliacions i acabaments gòtics.
Ja hem vist tres dels retaules que acull, tots obra de l'Escola de Lleida: el de Sant Llorenç, que presideix l'alta major; i els de Santa Llúcia i Santa Úrsula, a la nau gòtica del segle XIV que dóna a la plaça de Sant Llorenç.
Avui donarem un cop d'ull al retaule de Sant Pere, també obra de l'Escola de Lleida, anònim del tercer quart del segle XIV, atribuïble al taller de Bartomeu de Robió, que potser és el menys conegut i vist per la seva ubicació.
Per admirar el retaule de Sant Pere, escultura i relleu de pedra policromada, cal pujar a l'altar major i anar a la capella que hi ha a l'esquerra del retaule de Sant Llorenç. A l'escena de l'esquerra, de les tres que formen el tríptic, trobarem un treball excepcional en la filigrana escultòrica dels vestits, els cabells i les barbes dels personatges. Fixeu-vos en els dos barbuts que ensenyen al sant uns documents.
A l'escena central, Sant Pere torna amb la mà esquerra els documents que li han donat a l'escena anterior. Amb la mà dreta agafa unes claus, perquè segons la tradició popular, és el guardià de les portes del Cel. Als escuts d'armes papals, al de la Santa Seu i al de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, apareixen les claus del Cel. Recordeu que Sant Pere fou el primer Cap del Cristianisme. Francisco ( Jorge Mario Bergoglio) , el papa actual, és el dos-cents seixanta-sisè Cap dels cristians.
Per acabar, a l'escena de la dreta podeu veure com Jesús renta els peus a Sant Pere, símbol de servei als altres. Podem admirar altra vegada el treball escultòric dels cabells, barbes i vestits de Jesús i els seus deixebles.
Si visiteu Lleida, guardeu una estona per passejar fins a l'església de Sant Llorenç, una de les joies més preuades de la nostra petita ciutat.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada