A la segona entrada dedicada al nostre museu us explicava com després d'ocupar Lleida a començament del 1.938, el bàndol nacional de la mà del Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional, s'emportà les obres que s'havien traslladat urgentment a l'ermita de Butsenit, fins a Saragossa.
Des d'aquell moment i fins al 1.943 el govern de Franco retornà gradualment les obres a Lleida per a ser exposades a la seu original del Seminari. El museu va créixer al sumar-li peces de la Seu Vella i de l'antic Museu d'Art de Lleida. L'any 1.967 es projectà un edifici propi per al Museu Diocesà, però no s'arribà a construir. L'Església posà a la venda l'edifici del Seminari l'any 1.969, fet que implicà el repartiment de les obres entre el Palau Episcopal i l'església romànica de Sant Martí. Aquesta situació s'allargà uns trenta anys.
Des d'aquell moment i fins al 1.943 el govern de Franco retornà gradualment les obres a Lleida per a ser exposades a la seu original del Seminari. El museu va créixer al sumar-li peces de la Seu Vella i de l'antic Museu d'Art de Lleida. L'any 1.967 es projectà un edifici propi per al Museu Diocesà, però no s'arribà a construir. L'Església posà a la venda l'edifici del Seminari l'any 1.969, fet que implicà el repartiment de les obres entre el Palau Episcopal i l'església romànica de Sant Martí. Aquesta situació s'allargà uns trenta anys.
Però deixem temporalment altra vegada l'apartat històric per continuar la nostra visita virtual. Després de donar un cop d'ull a l'espai dedicat a l'Estat Visigot on hem vist el baptisteri, l'encenser i la creu de la Basílica de Bovalar ( Seròs ), entrem a la zona dedicada a l'Islam, amb la que acaba la primera planta del museu.
La crisi que patia el regne visigot de Toledo va ser la causa de la ràpida conquesta de la península ibèrica per l'exercit àrab i berber. L'any 711 derrotaren l'exercit de Rodrigo i entre el 713 i 714 ja arribaven a Aragó, Lleida i Tarragona. El nou país, Àndalus, depenia del califat de Damasc i prengué el relleu a l'antiga província romana d'Hispània.
Un facsímil de l'Alcorà del segles XIV - XV ens dóna la benvinguda. El llibre sagrat dels musulmans és el recull de la paraula que Déu revela a Muhammad en àrab. Alcorà deriva de l'àrab quram, que significa recitació; per això podem dir que l'Alcorà és el text sagrat que es recita. Tres llibres dicten les normes de comportament del creient musulmà, presidides pel principi de fer el bé i evitar el mal.Aquests llibres són: l'Alcorà, el Sunna ( llibre dels fets de la vida del profeta ) i el Hadith, que recull les tradicions que se li atribueixen.
Al museu tenim poques mostres de la Lleida musulmana ( Medina Larida ) , la majoria trobades a les excavacions arqueològiques del Portal de la Magdalena, com la safa que podeu veure a la propera fotografia. És de la segona meitat del segle X o primer terç del segle XI. En la decoració hi ha un paó, que pot relacionar-se segons l'Alcorà, amb les aus que es passegen pel paradís.
De les quatre peces que podeu veure a la fotografia següent, tres s'han trobat a les excavacions del Portal de la Magdalena i una a les de la Plaça de Sant Joan. Són, de dalt a baix i d'esquerra a dreta: una botella del segle XI i dos gerretes i un platet de finals del segle X o primer terç del segle XI. El platet és el que es va trobar a les excavacions de la plaça Sant Joan.
Abans de deixar la primera planta del museu, una peça ens crida poderosament l'atenció. És un flascó de perfum dels segles X - XI, talla de cristall de roca fet a Egipte durant el període fatimita, trobat a l'Excol·legiata de Sant Pere d'Àger. Era d'Arnau Mir de Tost ( 1.000 - 1.072 ), senyor d'Àger. Podem constatar que els nobles cristians apreciaven els productes de luxe islàmics.
Una llarga guerra civil fragmentà Àndalus, a començament del segle XI , en un seguit de petits estats coneguts com els regnes de taifes. Lleida va ser la capital de la taifa creada per Yusuf al-Muzaffar ibn Hud. La frontera superior d'Àndalus visqué llavors el seu millor moment econòmic i cultural. Però poc temps després va quedar clar que no podrien fer front al feudalisme que sorgí a l'altre costat de la frontera.
Les escales ens porten a la planta baixa on comença un viatge que ens durà per la història de l'art de les terres lleidatanes des de finals del segle X fins a l'actualitat. El magnífic joc d'escacs d'Arnau Mir de Tost trobat també a l'Excol·legiata d'Àger, ens convida a iniciar aquest viatge...
És un joc d'escacs dels segle X-XI de cristall de roca tallat d'origen fatimita, civilització que regnà el nord d'Àfrica del 909 al 1.171 considerada la França il·lustrada de l'època. El propietari d'aquest joc Arnau Mir de Tost, senyor d'Àger; al segle XI conquerí la Conca de Tremp, les valls limítrofes a la Serra de Montsec i la Vall d'Àger, desplaçant la frontera a pocs quilòmetres al nord de Balaguer.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada