Les fonts ( i 2 ).

Avui continuarem la visita virtual a les fonts monumentals de Lleida per la font de la Catedral o dels Tritons, que també ha canviat d'ubicació. L'any 2.009 vam veure al blog com després de molts anys guardada en els magatzems municipals, tornaren a muntar-la davant del Mercat del Pla, just on comença el llarg tram d'escales que ens conviden a pujar a la Seu Vella.

A les entrades "Trencaclosques gegant" i "Trencaclosques gegant ( 2 )", seguírem aquest procés de tornar a muntar-la.

Estava situada a la vora de la Catedral Nova, al carrer de l'Almodi Vell, just al costat de l'actual entrada a l'Arxiu Capitular, on podeu llegir Quiosc Payà. De l'any 1.798 i d'estil neoclàssic la desmuntaren als anys 60 del segle passat.

Compareu la fotografia anterior en la que es veu la porta d'accés a l'arxiu de la Catedral Nova, amb la que he trobat al blog Quina la fem? És del 1.924 i està feta pel fotògraf Jaume Biosca i Juvé ( 1.975 - 1.945 ). Van numerar tots els carreus de pedra i els van emmagatzemar a la Suda fins que l'any 2.009 la reconstruïren al seu emplaçament actual.

 

La font de l'Hospital també ha canviat d'ubicació, però a diferència de la font dels Tritons que "ha pujat" tot el carrer la Palma fins al nou emplaçament, la de l'Hospital està a pocs metres del lloc original.

D'estil barroc-classicitzant fou construïda l'any 1.802. La mina que portava l'aigua a les fonts es va ampliar per arribar a l'antic Hospital de Santa Maria , gràcies al finançament del bisbe Torres. És indiscutible el benefici que suposà pels malalts l'arribada de l'aigua potable a l'hospital.

  

Quan es traslladà l'hospital i restaurà l'edifici gòtic, van dur-la al pati exterior, a l'avinguda de Blondel, on encara avui ofereix aigua fresca als lleidatans. Al blog Quina la fem?, he trobat una estereoscòpica dels anys 10-12 del segle passat, on podeu veure la font a l'interior de l'antic Hospital de Santa Maria, avui seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Per acabar la visita virtual d'avui a tres de les fonts monumentals que abastien d'aigua potable a la ciutat us presentaré la font de la Plaça Sant Joan o de les Sirenes, que escandalitzà en el seu moment al rector de Sant Joan i al bisbe Torres, i que acabà amb d'intervenció del rei Carles IV i el seu primer ministre el comte de Floridablanca. La font estava situada al centre de la plaça de Sant Joan i feia set metres d'altura. Les escultures del déu Neptú, sirenes i dofins embellien la gran font. Però les sirenes escandalitzaren al rector de l'església de Sant Joan, mossèn Manuel Bordalba que li comunicà al bisbe Torres que aquelles figures de dos metres representaven " una mujer profana e indecente capaz de inspirar lascivia aún en los más cautos, siendo tales y tan abultados sus pechos". El bisbe torres li comunicà a Blondel que "las estatuas de la fuente de San Juan estaban sumamente lascivas y daban ocasión al escándalo". El bisbe es queixà al rei Carles IV i contestà de la mà del primer ministre , el comte de Floridablanca, que dubtava que l'obra estigués aprovada per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. L'any 1.841 es va traslladar al final del carrer de Sant Antoni d'on s'enderrocà l'any 1.877.

No hi ha cap fotografia ni plànol de la font. Tenim una recreació historicista del gran fotògraf lleidatà Enric Garsaball Espinet, un oli sobre fusta del 1.970 que ens permet imaginar com era la gran font de les Sirenes...
Atentament.
Senyor i