Al blog us he recomanat una colla de vegades la revista Quercus, degana de la premsa ambiental. Al quadern 352 del passat mes de juny un article de Joan Mayol em cridà poderosament l'atenció. La seva proposta era molt clara, el llibre de David George Haskell, una barreja d'assaig, filosofia, ecologia i poesia, és de lectura imprescindible.
L'autor, a més a més de professor a la University of the South de Tennessee, és pagès, biòleg i poeta. "En un metro de bosque. Un año observando la naturaleza", editat per Turner l'any 2.014, és una doble guia. Quan sortim al camp ens costa fixar-nos en molts detalls i una infinitat de matisos ens passen desapercebuts. El llibre de David George Haskel és, en aquest sentit, una bona guia de camp. Però també hi podreu trobar una guia espiritual que ajuda a mirar el món des d'una altra perspectiva.
El llibre que fou finalista del Premi Pulitzer de no ficció, explica les observacions que va fer l'autor durant un any, assegut a la mateixa pedra contemplant el mateix espai: un metre quadrat de bosc primari en els turons de Tennessee. La barreja de coneixements científics i sentiments, transforma la descoberta del cicle anual de la natura en aquest petit espai, en un gran plaer.
Aquest canvi de mirada a l'hora d'observar el món que ens envolta, em recorda un fragment de la pel·lícula Smoke, dirigida per Wayne Wang, amb un guió impressionant de Paul Auster. A l'escena de l'àlbum de fotos, Auggie Wern ( Harvey Keitel ) ensenya al seu amic Paul Benjamin (William Hurt) els àlbuns de fotos que recullen les quatre mil fotografies, corresponents a quatre mil dies seguits, en els que Auggie ha fotografiat la cantonada del carrer 3 amb la Setena Avinguda on hi ha el seu estanc, sempre a les vuit del matí... La vida en aquell petit espai fotografiada del 1.977 al 1.990 cada dia a la mateixa hora. En Pol li diu que totes les fotografies són iguals, però l'Auggie li fa comprendre que si no mira els àlbums més a poc a poc, no entendrà el seu projecte fotogràfic. La veritat és que totes les fotografies són del mateix lloc, però cadascuna és diferent a totes les demés. Auggie ensenya al seu amic Pol a mirar i veure les persones, llums, estacions, diferències entre dies feiners i festius, la roba de la gent...
Si Auggie ensenya al Pol com observar aquesta cantonada, David George Haskell ens ajuda a mirar com cal un metre de bosc.
L'article del Joan Mayol recomanant el llibre acaba amb les frases: "En resumen, un pequeño gran libro. Léanlo, probablemente me lo agradeceran".
Doncs... gràcies Joan per la teva recomanació.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada