Passejar per Segovia és un plaer. Poques ciutats poden presumir d'un patrimoni tan important, per aquest motiu l'any 1.985 el casc històric de la ciutat i el seu aqüeducte van ser nomenats Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. La imatge de l'aqüeducte vist des de la Plaza del Azoguejo és conegudíssima , però penseu que només ens mostra una petita part d'aquesta construcció de 813 metres...
On es troben la Avenida del Padre Claret amb la Calle de los Cañuelos, podem veure on comença el traçat visible d'aquesta gran obra d'enginyeria civil romana.
L'aigua que fins fa pocs anys portava, venia del manantial de Fuentefria en un paratge anomenat La Acebeda, a 15 quilòmetres de Segovia. L'aigua es recollia en una cisterna coneguda com El Caserón i mitjançant un canal de carreus arribava a la ciutat. Com que en aquest punt hi ha poca alçària puc fer la fotografia del petit canal conductor de l'aigua.
Seguim per la calle de los Cañuelos per on comença el camí de l'aigua construït fa gairebé dos mil·lennis. Aquest carrer és el protagonista dels primers metres del recorregut d'aquesta joia sobre la la qual hi ha diferents hipòtesis per datar-la. Uns diuen que és del segle I dC en època de la dinastia Flàvia, fundada per Vespasià i que va durar dels anys 69 a 96. Altres la daten l'aqüeducte a principis del segle II dC en l'època en que Trajà fou l'emperador durant 19 anys, del 98 al 117 dC.
L'aigua entra al desarenador conegut com Casa de Aguas, que tenia la funció de netejar l'aigua de totes les impureses; era una mena de depuradora. La casa que veiem avui és una reconstrucció feta el segle XVIII, però penseu que el desarenador original tenia gairebé dos mil·lennis.
A pocs metres de la Casa de Aguas, desapareix el mur i comencem els carreus de granit com podeu veure a l'esquerra de la fotografia anterior. Penseu que tots els arcs que formen l'aqüeducte són una obra de pedra seca, això vol dir que cap argamassa uneix els carreus...
Al deixar la Calle de los Cañuelos per continuar per la Calle Almira, els arcs de l'aqüeducte comencen a guanyar alçària. Els 167 arcs de granit del Guadarrama s'alcen majestuosos, només l'any 1.072 quan Segovia va ser atacada per Yahya ibn Ismail al-Mamun que fou rei de la Taifa de Toledo entre els anys 1.043 i 1.075, 36 arcs van quedar malmesos. Aquests arcs es van restaurar al segle XV.
Veure l'aqüeducte a la Plaza de Díaz Sanz és al·lucinant. Mireu a la propera fotografia, fixeu-vos com gira aquesta meravella construïda pels romans. Des de la Casa de Aguas fins aquesta plaça hi ha 75 arcs senzills i a continuació 44 arcades d'ordre doble, és a dir 88 arcs.
Després de girar bruscament, comencem a baixar per la Calle Teodosio el Grande per arribar a la Plaza del Azoguejo, on l'aqüeducte presenta la màxima alçària de 28 metres i mig. En aquesta part principal i més coneguda penseu que els fonaments tenen sis metres. Contemplar-lo alçant la mirada ens recorda com els romans dominaven l'enginyeria i l'estètica...
Pugem per les escales de la Calle San Juan, a la dreta de l'Oficina de Turisme, fins al Postigo del Consuelo. Aturem-nos a contemplar la bellesa de l'aqüeducte ja que aquest punt ofereix unes vistes espectaculars. A la part superior de la propera fotografia podeu veure com gira a l'esquerra, és la Plaza de Díaz Sanz.
A través del Postigo del Consuelo o de Santa Columba s'accedia a la part noble de la ciutat. En aquest punt els arcs tornen a desaparèixer, però els canals soterrats continuen per la zona alta de la ciutat fins arribar a l'Alcázar. Quan passegeu per la Plaza Mayor i visiteu la Catedral, primer gaudiu de l'arquitectura que ens regala aquesta part de la ciutat i ....
... i després mireu bé el terra, perquè si esteu atents segur que trobareu alguna de les 24 plaques de bronze de 10 X 15 centímetres amb l'anagrama de l'aqüeducte inserides al paviment. Aquestes plaques ens indiquen exactament que sota d'elles hi ha el canal principal de l'aqüeducte.
El traçat soterrat, conegut com el Canal Madre, distribuïa l'aigua per tota la ciutat i arribava fins a l'Alcàzar, on les restes més antigues trobades són carreus de granit similars als de l'aqüeducte. Per això suposen els investigadors que quan els romans dominaven la ciutat, ja hi havia un castro o fortificació.
Per acabar l'entrada d'avui us proposo fer un recorregut virtual per l'aqüeducte. Amb la rodeta del ratolí feu la imatge més gran o més petita. Si cliqueu sobre els cercles que tenen una lletra i podreu veure la canalització de l'aigua. Les circumferències concèntriques us porten a diferents espais de la ciutat i la fletxa blanca és per canviar de pantalla. Preparats? Cliqueu aquí.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada