El Trinity College, potser la institució més important de Dublín, es considera la millor Universitat d'Irlanda. Fundada l'any 1.592 per Isabel I, es construí en un solar d'un antic convent agustí. Fins a finals del segle XVIII no es permeté l'accés dels catòlics. Per les seves aules ha passat tota la intel·lectualitat irlandesa amarant-se d'una educació inspirada en els models dels Colleges anglesos d'Oxforf i Cambridge. Amb 15.000 estudiants i 2.500 membres del personal té un tresor de visita imprescindible, l'antiga biblioteca que anualment rep més d'un milió de persones. Generalment hi ha cua per comprar les entrades a una visita en la que primer veiem l'exposició Tocant en clara llum la foscor, amb el llibre de Kells com a protagonista principal; per després pujar a la Long Room.
L'exposició ens mostra el famós llibre de Kells i altres manuscrits. Quan es va escriure aquest llibre fa mil dos-cents anys, Irlanda tenia una població de menys de mig milió d'habitants, actualment són 4.600.000. Vivien en aquell temps en poblats fortificats a la costa i al costat dels rius a l'interior.
El llibre de Kells conté un text en llatí dels Quatre Evangelis, esplèndidament il·luminats. El llibre va ser copiat i il·luminat per una comunitat de monjos aproximadament l'any 800, possiblement al monestir irlandès de Ioana ( Escòcia ). Es conservava en una caixa coberta de joies que es va perdre al segle X. Està escrit sobre pell de vedell nonat adobada com el pergamí, però més fina i llisa, anomenada vitel·la. Per fer The Book of Kells s'utilitzà la pell de 185 vedells. S'exposa tancat en una vitrina i com no està permès fer fotos a l'exposició, la següent imatge de la Wikimedia Commons mostra el full 292 del llibre.
Després de veure l'exposició pugem un tram d'escales per visitar l'antiga biblioteca que es va construir en alt per protegir-la de les inundacions d'un afluent del riu Liffey. Abans d'entrar a la Long Room, al plafó informatiu de la dreta, dues aquarel·les de Seán McManus ens permeten imaginar-nos la biblioteca abans i després de l'ampliació.
L'any 1.860 es produí una gran remodelació de la biblioteca perquè calia molt més espai per guardar els llibres, per això es va construir la galeria superior i la volta.
L'antiga biblioteca es construí entre 1.712 i 1.731, segons els plànols de Thomas Burg. Vistes les diferències mitjançant les aquarel·les, entrem a la Long Room...
És la biblioteca d'una sala més llarga d'Europa, fa 64 metres de llarg per 12,2 d'alçària i està recoberta totalment per prestatges de fusta.
Conjuntament amb els altres edificis que formen el conjunt de la biblioteca del College, alberga uns quatre milions de llibres i dos mil manuscrits. A la Long Room es guarden 200.000 llibres entre els que hi ha els més antics de la biblioteca.
L'any 1.743, catorze bustos de marbre fets per l'escultor Pedro Sheemakers van iniciar la col·lecció que ressegueix l'antiga biblioteca. Estan dedicats a grans filòsofs, escriptors i homes relacionats amb el Trinity College.
Una llei del 1.801 fa que el Trinity rebi un exemplar de qualsevol text publicat a la Gran Bretanya i Irlanda, uns 100.000 per any. Calen dos quilòmetres de prestatges per any per acollir totes aquestes publicacions: novel·les, assaigs, còmics, revistes... Les instal·lacions encarregades d'acollir totes les novetats estan als suburbis de Dublín.
Als prestatges els llibres més grans es guarden a la part inferior i els més petits a la superior. A la propera fotografia podeu veure la galeria superior i la volta de fusta fetes l'any 1.860.
A la Long Room hi ha un dels dotze originals que es conserven dels 2.300 que es van fer de la Proclamació de la República Irlandesa.
Durant la visita a l'antiga biblioteca podreu veure l'arpa més antiga d'Irlanda, feta a finals del segle XIV amb fusta de roure i salze, fet que la feia molt lleugera i al pesar poc era fàcil de transportar entre els castells dels nobles.
Fins al període barroc, al segle XVII, les cordes eren de bronze però llavors es van substituir per cordes fetes amb budell de gat. Actualment les cordes són de niló. La reproducció d'aquesta antiga arpa s'utilitza en l'heràldica moderna. És l'arpa celta més antiga i la tradició diu que pertanyia al Ard Rí ( gran rei ) Brian Boru que regnà entre 1.002 i 1.014, fet impossible perquè l'arpa és de finals del segle XIV. però els irlandesos estimen molt les seves tradicions i l'arpa és el símbol de la nació, direm doncs que és l'arpa de Brian Boru.
Deixem la Long Room, però encara ens queden una colla de biblioteques i llibreries per descobrir en aquest país que estima molt els llibres. L'última imatge d'avui, de la Wikimedia Commons, és una aquarel·la del segle XVII feta per James Malton ( 1.761 - 1.803 ), en la que podeu veure la Long Room abans de la seva ampliació.
Però Dublín és una ciutat plena de llibres i no tots es poden trobar a les seves magnífiques biblioteques. A la propera entrada dedicada a la capital irlandesa els veurem en un antic mercat...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada