Després de descobrir el Museo dei pupi al carrer Via della Giudecca, al cor de l'illa d'Ortígia, essència de Siracusa, us proposava sortir del Palazzo Midiri-Cardona que acull la magnífica col·lecció Vaccaro, per passejar pels carrers, carrerons i places fins arribar a la Piazza del Duomo, on ens espera la seva misteriosa catedral...
Sobre la part més elevada d'Ortígia es planificà aquesta piazza en la que trobem els edificis més importants de Siracusa: Il Duomo ( la catedral ), la Chiesa ( església ) di Santa Lucia alla Badia, el palazzo Senatoriale ( l'ajuntament ), el palazzo Beneventano del Bosco ( antic museu arqueològic ) i el palazzo Arcivescovile ( palau episcopal) amb la Biblioteca Alagoniana. Quan donem un cop d'ull al lateral exterior de la catedral ràpidament tenim una sorpresa...
El que veieu a la fotografia anterior són columnes dòriques, perquè Il Duomo de Siracusa ( la Catedral de Siracusa ) es construí sobre les restes del temple dòric dedicat a Atena, filla de Zeus i Metis. En la mitologia grega Atena és la deessa de la saviesa, l'artesania i l'estratègia de la guerra. Protectora, entre d'altres, de la ciutat d'Atenes...
Entrem a la catedral i preparem-nos per tota una lliçó h'història de l'art perquè hi trobarem l'antic temple grec d'Atena ( 480 aC ), transformacions bizantines ( probablement de S.Zosimo - segle VII - ), intervenció medieval i intervencions dels segles XVII al XX.
A la propera fotografia podeu observar les columnes dòriques de l'interior del temple i el paviment policrom del segle XV.
El temple no fou destruït pels cristians sinó que el reconvertiren en temple cristià. Per això es conserva l'estructura original i la disposició de les columnes: sis frontals i catorze laterals.
L'entrada al temple estava a la part on hi ha l'altar actual. Hi havia una porta d'or i marfil, i un frontó ( el coronament triangular de la façana ), que lluïa un escut daurat d'Atena. Durant les dominacions musulmanes es construí una mesquita i posteriorment els normands tornaren a convertir aquest espai en església cristiana.
En la propera fotografia feta des de la nau central podeu veure el sostre de fusta amb els escuts de les famílies nobles de Siracusa del segle XVI i la inscripció llatina que recorre els murs de la nau en la que el Papa Lleó X reconegué l'any 1.517 el paper de l'església de Siracusa.
És emocionant estar en un espai que ha viscut tants moments de la història i malgrat tot, penseu que l'any 1.752 patí una reforma important com a conseqüència del terratrèmol que va assolar Siracusa l'any 1.693, encara podem tocar amb les mans les columnes d'un temple grec del segle V aC ...
Com en molts llocs que hem visitat virtualment a l'illa de Sicília, els mosaics de l'època normanda tenen un protagonisme especial. Els que podem veure a la catedral formaven part de la decoració de l'absis i la cadira episcopal de la basílica normanda.
Sortim de il Duomo i marxem de l'illa d'Ortígia per anar virtualment fins al Parco Archeologico della Neapolis i descobrir la nova joia que ens regala Siracusa i que enamora a tot classicista: el seu teatre grec...
Atentament.
Senyor i.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada