Els pous de gel.

Després de visitar virtualment el Molí de Sant Anastasi us vaig proposar deixar el barri de la Bordeta per apropar-nos al Turó de la Seu Vella amb la finalitat de donar un cop d'ull als pous de gel. Anem, concretament al parc de Santa Cecília, situat al vessant nord del turó. Sota el contrabaluard de Louvigny, als peus de la muralla que envolta el recinte de la Seu Vella, ens esperen els pous de gel.  

Aquest baluard construït durant la Guerra dels Segadors, era conegut com baluard de Caltelmo, però  el Marquès de Louvigny el va remodelar i li canvià el nom per baluard i contrabaluard de Louvigny. A la propera fotografia podeu veure les obertures i arcades de maons del pou més gran, el de l'esquerra.

Aquestes cavitats semienterrades edificades a la cara nord del turó, la zona més obaga i freda, s'omplien a l'hivern amb blocs de gel. Al pou es guardava per vendre'l posteriorment. Les properes obertures i arcades de maons, són del pou de la dreta, el més petit.

El Marc, responsable del Museu de l'Aigua, agafa la clau i obre el cadenat. Entrem als pous i a la llinda de la porta d'entrada podem llegir:

A.D  MDCXI

VT COMMODI GELIDA

 El text escrit en llatí ens explica que l'any del Senyor ( Anno Domini - abreujat A.D. ) de 1.611. A la segona línia diu : " Per tal que el gel sigui útil".

Els pous foren restaurats l'any 1.994, i a la Memòria d'intervenció INT-49 turó vessant nord-est d'Isabel Gil Gabernet i Xavier Payà Mercé, podem llegir a la introducció: ..."El projecte preveu la recuperació i restauració dels antics Pous de Gel, i la comunicació directa entre aquests i l'Antiga Caserna de Cavalleria mitjançant un accés mecànic que permetrà situar-se a peu pla  en l'explanada sobre la que s'erigeix la Seu Vella"... Aquest accés el podeu veure a la tercera fotografia de l'entrada d'avui. Malauradament els brètols han trencat repetidament elements d'aquesta remodelació.

Entrem al primer pou, el de l'esquerra construït l'any 1.611 , un espai troncocònic de gran capacitat ( 842 metres cúbics ), amb una alçada de 14 metres i un diàmetre de 8,75 metres. Més estret per la base i cobert de volta rodona amb un forat circular al centre que podeu veure a la propera fotografia. Aquest forat és accessible des de la part superior.

Per conservar millor el gel, s'aïllaven les parets amb palla. En aquella època feia més fred i era més fàcil trobar el gel. Els blocs de gel es col·locaven de manera que no quedés cap forat i així reduir al màxim el desgel. El Reguer de Farmenors, que envoltava el turó fins a la plaça de Magdalena, recollia les escorrenties.

En el moment de sortir del primer pou, fixeu-vos a la propera fotografia, del gran ganxo de ferro que hi ha clavat a la llinda, que s'utilitzava per penjar l'escala de corda que els permetia baixar al pou. Els pous van emmagatzemar gel fins a les darreries del segle XIX, quan s'introduí el gel industrial. El gel s'emprava per conservar els aliments, guarir malalties i com refresc.

La propera imatge ens permet fer-nos una idea molt clara d'aquestes curioses construccions. És de l'arquitecte Josep Àngel Corbella i Garcia i fou publicada a l'article " Transformació i reutilització del castell i de la Seu Vella ( 1.978 - 1.991 )". La podreu trobar a les actes del Congrés de la Seu Vella de Lleida que es celebrà a la nostra ciutat del 6 al 9 de març del 1.991.

 

 Font : Josep Àngel Corbella i Garcia

Entrem al segon pou de gel, el de la dreta, si observeu bé al brancal dret de la porta veureu un forat on es col·locava l'element que tancava la porta. No sabem exactament l'any de construcció, però al 1.620 ja existia. La profunditat és la mateixa ( 14 metres ), però el diàmetre és  de 6,75 metres i la capacitat de 500 metres cúbics.

Foren construïts per iniciativa de la Paeria, que els arrendava. Els que tenien la concessió s'encarregaven del manteniment dels pous, omplir-los i vendre el gel. Aquest negoci fou molt important a l'Edat Moderna. 

Quan es retiraren els sediments acumulats a l'interior dels pous, quedà a la vista el nivell d'us i les diferents estructures de canalització i desaigüe de la base dels pous.

L'historiador Josep Lladonosa ens explica que al 1.699 els pous foren ampliats i revestits de pedra bona, o construïts de nou. Les remodelacions militars d'aquesta zona del turó probablement afectà als pous de gel, per això potser la teoria de la nova construcció és certa.

Malgrat la poca llum que hi ha en aquest segon pou, penseu que té dos metres menys de diàmetre, he pogut fer la fotografia anterior en la que podeu veure el fons del pou...

Al sortir del segon pou, a la llinda, podeu veure dos grans ganxos de ferro, en els que es penjava l'escala de corda.
Deixem el turó de la Seu Vella per anar a l'antic campament de La Canadenca on en el seu xalet ens espera una col·lecció molt especial. La voleu veure?

Atentament.

Senyor i