Després de visitar el primer espai del museu del cinema de Vallbona de les Monges dedicat als antecedents del cinema, i descobrir: les ombres franceses, el visor estereoscòpic, el calidoscopi de sobretaula, les llanternes màgiques, el praxinoscopi Émile Reynaud, la kinova Viewer, i les càmeres de plaques portàtils i d'estudi; avui entrarem en els dos espais següents dedicats a la filmació i la projecció.
En la zona dedicada a la filmació que abasta dels grafits a la creu de Malta, ens aturem davant de la càmera de filmar del 1.906 fabricada a la Gran Bretanya, una càmera de tracció manual amb maneta sobre un xassís de fusta per a pel·lícula de 35 mm.
L'any 1.917, Ivan Serrurier va inventar la primera màquina per a visionar i editar pel·lícules rodades en cel·luloide. El nom moviola prové de la casa que la va inventar. A la propera fotografia podeu veure una moviola dels EUA de la dècada dels 90 del segle passat.
Observeu el prestatge ple de filmadores, a la part superior esquerra hi ha un visionador i editor de pel·lícula de 8 mm model ERNO E-1201 DUAL-8 de la dècada dels 70 del segle passat. L'aparell, un cop revelada la pel·lícula, permetia visionar, tallar i rebobinar.
Entrem ara a l'espai dedicat a la projecció, que va de l'arc voltaic a la làmpada de xenó. A la fotografia següent, a baix a l'esquerra podeu veure un arc voltaic horitzontal d'un projector de 35 mm amb mirall parabòlic per a carbons de corrent altern. És un model alemany de la casa Bauer de l'any 1.910. Amb aquest arc voltaic es produïa la font de llum al moment d'ajuntar el pol positiu amb el pol negatiu. Al mig del prestatge hi ha làmpades de xenó, la font de llum que va substituir a l'arc voltaic. Al prestatge superior podeu veure els components d'un projector: creus de Malta, finestretes, rodets dentats... Al prestatge del mig, a l'esquerra teniu diferents objectius.
Ara podem veure a l'esquerra un projector Pathé Frères Kok de 28 mm ( França 1.913 ), el primer intent seriós de fer cinema domèstic. Aquest model projectava una pel·lícula muda de 28 mm amb una perforació en una banda del fotograma i tres perforacions a l'altra. A la dreta tenim un projector Super Pathé Baby de 9,5 mm, motoritzat elèctricament per 125 v. És un model francès del 1.929 que funcionava amb manovella . La casa Pathé va produir 7.000 pel·lícules entre 1.896 i 1.920.
El projector sonor Debrie Type MB 15 de 16 mm que podeu veure a continuació, està fabricat a França l'any 1.956 i podia funcionar amb corrent de 125 i 220 volts. Amb un sistema de so òptic i bobines amb una capacitat per a 300 metres de pel·lícula.
Al darrere, de color negre, un projector cine Nic sonor del 1934 de fabricació barcelonina, fou una joguina molt popular. Aquest model sincronitzava la imatge amb el so d'un disc de baquelita. L'any 1.942 Want Disney concedí als germans Nicolau la llicència per reproduir els seus films amb Cine Nic. Al davant, de color verd, un projector cinematogràfic mut cine Nic del 1.931 fabricat al districte del Poble-sec de Barcelona. El nom dels projectors, Nic, correspon a les tres primeres lletres del cognom dels seus fabricants, els germans Nicolau.
Una colla de projectors omplen la vitrina de la fotografia següent. En el prestatge superior, d'esquerra a dreta tenim els següents models: Eunig Wien P8 ( Àustria 1.962 ), Meopta Optilux ( Txecoslovàquia 1.950 ), Heurtier Supertri 58 ( França 1.958 ) que podia projectar pel·lícules de 8- 9,5 i 16 mm, Cinestar Canon P-8 ( Japó 1.965 ), i un Bolex M8 motoritzat ( Suïssa 1.956 ).
Per acabar l'entrada d'avui dedicada a la filmació i la projecció, la fotografia següent ens mostra una reproducció d'una sala de projecció en la que hi ha: un projector de 35 mm, un amplificador, un rebobinador, un rectificador per alimentar l'arc voltaic, i tres grans plats per donar i recollir la pel·lícula. Aquest immens aparell inventat per Kelonic, empresa fundada per Josep M. Queraltó, estalviava als operadors rebobinar la pel·lícula.
En la propera i última entrada dedicada a l'espai museístic del cinema, donarem un cop d'ull al món de Josep M Queraltó.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada