Continuem la visita a les restes de la cuirassa després de donar un cop d'ull a les restes dels murs d'una casa i una claveguera del segle XIII del carrer Maranyosa, i a les antigues sitges i piques en les que treballaven els pergaminers. Baixant amb l'arqueòloga Marta Morán pel pendent i polsegós carrer pergaminers, ens aturem en una sitja de gra que quan s'ensorrà es reaprofità, després de fer-hi modificacions, per transformar-la en una fresquera, un espai per mantenir frescos els aliments i ajudar a conservar-los.
El sol comença a deixar clar que ens farà suar quan arribem als murs d'una casa del segle XVII la part del darrere de la qual dóna al carrer sant Cristòfol. El call de Lleida, conegut com la cuirassa, tenia aquest nom perquè resseguia la muralla andalusina per protegir la ciutat que anava del carrer Major fins a la plaça del Seminari, al costat de la desapareguda església romànica de Sant Andreu, destrossada pel bombardeig del 1.707.
Penseu que a la cuirassa, arrasada durant la Guerra de Successió, al segle XIII hi vivien 5.000 persones, un 10% dels habitants de Lleida. Aquest tràgic final no ens ha de fer oblidar que durant molts anys a la nostra ciutat hi van conviure jueus, musulmans i una majoria cristiana. Passejant per les excavacions, entre les marques fetes pels arqueòlegs, no és difícil trobar senzills testimonis de la vida passada...
Però aquesta convivència es va anar diluint fins que al segle XIV el call lleidatà es transformà en un gueto. Estudis de la UdL diuen que la Costa del Jan, que comunica el call amb la part baixa de la ciutat, no es va fer fins després de l'expulsió dels jueus al 1.492.
Els desguassos eren molt importants perquè el barri estava en una zona aturonada plena de forts pendents.
El mur de contenció que podeu veure a la fotografia anterior amb el desguàs, i a les següents fotografies, fou una obra parcialment pública, un primer projecte d'urbanització.
A la part superior de la fotografia anterior, a l'esquerra de l'operari que està netejant el mur, podeu veure un fragment del carrer empedrat, que a la propera fotografia de detall podreu valorar detalladament.
La població jueva de Lleida visqué un calvari. Al 1.391 es va reduir considerablement el nombre de famílies, i al 1.410 només en quedaven 28, que passaren a 12 l'any 1.492, quan es van expulsar als no conversos.
En un barri de les característiques orogràfiques com la cuirassa, com he dit abans desguassar era molt important. En la fotografia següent podeu apreciar la sortida d'aigua d'una habitació.
Darrere hi havia la plaça de la cuirassola i, a l'altra banda de la cuirassa, la desapareguda església romànica de Sant Andreu. Penseu que totes aquestes troballes datades entre els segles XIII i XV són molt importants per verificar les hipòtesis sobre el call lleidatà.
A l'esquerra del mur, que podeu veure a continuació, s'han trobat reformes fetes al segle XV.
M'explica la Marta que a les excavacions a més a més de trobar-hi restes de carrers, edificis, clavegueres i tallers de pergaminers, s'han descobert moltes restes de ceràmica, vidre, i monedes. De les monedes falta determinar l'època exacta perquè s'han de netejar al laboratori. Els fragments ceràmics estan decorats amb verd i manganès i majoritàriament corresponen a peces fetes a València i Manresa. De moment han aparegut fragments de tres kanukkiyyà, el canelobre de nou braços que els jueus utilitzen a la "Festa de les llums" o "Festa de la Dedicació", coneguda com hanukkà. No descarten trobar-ne més després de la neteja i inventari dels materials recuperats.
També m'ha passat un enllaç molt interessant al blog de la Covadonga Miravalles diplomada en Conservación y Restauración de Bienes Culturales. Especialidad en Documento Gráfico. A l'entrada que podeu llegir, si cliqueu el proper enllaç, descobrireu com es feia un pergamí: Miravalles Restaura Blog.
La il·lustració anterior és d'una crònica italiana dels segle XV i ens mostra la botiga d'un venedor de pergamins...
Els arqueòlegs dedueixen ràpidament com eren les edificacions a partir de les restes trobades, però als profans ens costa, per això quan la Marta Morán m'ensenyà el dibuix d'una recreació en 3D del Jordi Sirisi, el dibuixant de l'Arxiu Arqueològic, vaig imaginar-me com era la nostra cuirassa. Fins i tot em va semblar veure al físic i oftalmòleg Crescas Abanarrabí que vivia al call i operà de cataractes l'any 1.468 al rei Joan II, passejant pels carrers ...
També m'ha passat un enllaç molt interessant al blog de la Covadonga Miravalles diplomada en Conservación y Restauración de Bienes Culturales. Especialidad en Documento Gráfico. A l'entrada que podeu llegir, si cliqueu el proper enllaç, descobrireu com es feia un pergamí: Miravalles Restaura Blog.
Font fotografia: Miravalles Restaura Blog
Els arqueòlegs dedueixen ràpidament com eren les edificacions a partir de les restes trobades, però als profans ens costa, per això quan la Marta Morán m'ensenyà el dibuix d'una recreació en 3D del Jordi Sirisi, el dibuixant de l'Arxiu Arqueològic, vaig imaginar-me com era la nostra cuirassa. Fins i tot em va semblar veure al físic i oftalmòleg Crescas Abanarrabí que vivia al call i operà de cataractes l'any 1.468 al rei Joan II, passejant pels carrers ...
Recreació en 3D Jordi Sirisi. Arxiu Arqueològic.
El projecte de rehabilitació preveu un ascensor a la Costa del Jan, un recorregut accessible amb punts informatius perquè els lleidatans descobrim la nostra cuirassa i l'enjardinament de bona part dels 5.000 metres quadrats.
Agraeixo a la Marta les seves explicacions i li confesso l'emoció que m'ha suposat compartir aquesta estoneta amb ella. Torno a enfilar el carrer pergaminers i quan dono un cop dull a l'Oratori dels Dolors, la claraboia i la seva ombra em fan l'últim regal d'aquest emocionant matí.
Malgrat la bona intenció del projecte, els que estimem la nostra petita ciutat maleïm les guerres que, a més a més de la mort de milers de lleidatans, han destrossat la bellesa de la maltractada Lleida.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada