Pàgines

dijous, 16 de juny del 2016

Al cor del Baridà ( 1 ).

Tots coneixeu la divisió comarcal del país, però del que no som tan conscients és de com es senten  i d'on es senten les persones que viuen al territori. Avui viatjarem virtualment fins a la capital de l'Alt Urgell, ciutat de la que parlat una colla de vegades al blog perquè n'estic enamorat. La gran majoria dels viatgers que visiten la Seu d'Urgell, aprofita per escapar-se a Andorra. Us proposo que quan esteu a la rotonda per una vegada no aneu al Principat sinó en direcció a Puigcerdà...
Una última mirada al perfil de la ciutat on el protagonisme és, evidentment, per la catedral construïda entre 1.116 i 1.182, l'única integrament romànica de Catalunya.


Entre les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya trobem un territori històric format per tres municipis de l'Alt Urgell ( Arsèguel, Pont de Bar i Cava) i dos de la Cerdanya ( Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet); amb un total de vint-i.tres poblets. És el Baridà, travessat pel riu Segre i l'eix Pirinenc. En el nostre viatge virtual ens aturarem a un dels vuit pobles que formen el municipi de Pont de Bar, concretament a Els Banys de Sant Vicenç.


Aquest petit nucli de població, en el que l'any 2.007 hi vivien set persones, està format pel balneari, la caseria i la capella. Després d'aparcar, la primera mirada a l'entorn deixa clar el protagonisme del riu Segre.


Les instal·lacions  combinen de manera exquisida l'antiguitat i la modernitat i una colla de detalls us acaronen en tots els espais. Puc assegurar-vos que passar uns dies a la riba dreta del Segre, a 800 metres d'altitud, gaudint de les propostes de balneoteràpia, gastronòmiques i paisatgístiques us faran oblidar el món. 


A la planta baixa podeu triar una colla d'espais per llegir o escoltar música tranquil·lament: cafeteria, sales d'estar, de lectura, la terrassa... Però no podeu oblidar-vos de les aigües sulfurades i bicarbonatades sòdiques que brollen a quaranta graus per tres surgències. L'aigua calenta de les habitacions també fa "olor" a sulfhídric...


La família Pal fa segles que és la propietària dels banys, el 26 de febrer del 1.775 Bartomeu Pal comprà al Capítol de la Catedral de la Seu d'Urgell el dret sobre les aigües termals. Així va començar el balneari. La Marta i l'Anna, filles de l'Antoni Pal i l'Eulàlia han agafat el relleu al capdavant del negoci. Més de 200 anys d'una mateixa nissaga dirigint un negoci és difícil de veure.


En l'escriptura notarial podem llegir: ..." lo us de las ayguas calentas que dimanen de la montanya de dit lloch, que son distants de vostra casa mes de un quart de hora, y ab la facultat de poder acullir a qualsevols personas que volguessen pendrer ditas ayguas calentas y banyarse ab ella per curar de sas dolencias"...
Pujar a l'habitació per deixar l'equipatge, obrir la finestra i veure i escoltar el nostre riu Segre, és tot un plaer.


El document més antic que fa referència als banys de Sant Vicenç es troba copiat en un pergamí del segle XII que podeu consultar a l'arxiu de la Catedral de la Seu d'Urgell. L'any citat en aquest pergamí és 964.
Mirant a la dreta des de la finestra, envoltat de vegetació hi ha un edifici atrotinat...


L'endemà sembla que el Sol serà el protagonista. Des del riu, al costat de la piscina termal es veuen els grans finestrals de l'espai aigua, on podreu gaudir dels tractaments, cures, termalisme,...


La serenitat d'aquest espai es convertí en devastació l'any 1.982 quan la força del Segre destruí el poble de Pont de Bar. El pont que dóna nom al municipi fou construït en temps de Sant Ermengol, bisbe d'Urgell, que hi va morir al 1.035 al caure al Segre mentre inspeccionava les obres del pont. Els aiguats de 1.982 s'endugueren el pont de gairebé mil després...


Però actualment la calma domina aquest racó de les terres de Lleida, i aprofito per llegir una estona acompanyat pel so de riu i el cant dels ocells.


Abans de pujar, m'acosto a l'edifici proper, que ahir em sorprengué mirant per la finestra de l'habitació. Un edifici de sis plantes que sembla no viure el seu millor moment.


Aviat descobrirem el misteri d'aquest casalot a la riba dreta del riu Segre al cor del Baridà.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada