Després de les dues últimes entrades dedicades a l'arxiu arqueològic, que ens mostraven dues propostes didàctiques per transformar als més joves en petits arqueòlegs, comencem avui una sèrie de descobertes de diferents joies trobades pels professionals de l'arqueologia en diverses campanyes d'excavacions repartides per la ciutat. Us preguntava, després de mostrar-vos la fotografia d'un capitell, si sabíeu on era el convent de Sant Francesc de Lleida, el més antic de la Corona d'Aragó i un dels més influents de l'ordre franciscana. Per resoldre l'enigma, anem fins a la nova plaça Ricard Vinyes, dissenyada per l'arquitecta Benedetta Tagliabue.
La reforma de la plaça l'any 2.008 i la construcció d'un nou aparcament soterrani per 450 vehicles, suposà la descoberta de restes de murs amb carreus dels fonaments del monestir medieval i església de santa Francesc ( segle XIII ). Quan passegeu per la plaça, en un dels fanals del carrer doctor Fleming , trobareu un plafó informatiu del que suposà la campanya d'excavacions arqueològiques.
La reurbanització de la plaça finalitzà al novembre del 2.010. Malauradament els plafons informatius, que gairebé ningú llegeix, han patit l'actuació dels que no respecten el que és de tothom, i del que veieu a la propera fotografia, les explicacions que hi havia a la part del darrere estan arrencades...
Anem virtualment a l'arxiu arqueològic per veure les restes trobades a la plaça, entre les que destaquen les columnes de la porxada del claustre del que podeu veure una recreació a la fotografia següent.
La fundació del Monestir de Sant Francesc ( convent de Sant Francesc ), es situa entre els anys 1.211 i 1.217, però el primer document que es fa referència és del 1.236. El Rei Alfons III el Benigne ( 1.299 - 1.336 ) , demanà en el seu testament que les seves despulles descansessin al convent lleidatà; però inicialment fou enterrat en el convent, també franciscà, de Barcelona,
Pere IV d'Aragó i Catalunya, conegut també com Pere III el Cerimoniós, fill d'Alfons III el Benigne, traslladà el 17 d'abril del 1.369 les despulles del seu pare al convent de la plaça Ricard Vinyes. L'any 1.646 els paers de Lleida decidiren el trasllat de les despulles reials a la catedral ( Seu Vella ), perquè el monestir estava gairebé destruït. Si visiteu l'antiga catedral, la joia més preuada dels lleidatans, podreu localitzar fàcilment la tomba.
L'ordre franciscana fou fonamental, l'any 1.300, en la fundació de l'Estudi General que des de l'inici tingué les facultats de dret civil, dret canònic, medicina, filosofis i arts.
El convent de Sant Francesc acollí als franciscans conventuals fins al 1.567 i posteriorment romangué buit fins al 1.576 quan l'ocuparen les monges de l'ordre de les clarisses observants.
Entre els anys 1.642 i 1.644, el monestir fou parcialment enderrocat i les pedres dels seus murs s'empraren en la construcció dels baluards de la Seu Vella. L'any 1.647 el campanar i l'església foren protagonistes de l'acció militar duta a terme pel sergent Cristóbal de Ribaguda i dotze mosqueters que refugiats en el que quedava del monestir, volgueren impedir que les tropes de Felip IV poguessin plantar les bateries de canons per atacar Lleida.
El sergent i els dotze mosqueters van resistir parapetats sobre l'absis i al campanar fins que entre el 2 i 3 de juny de 1.647 es produí l'assalt final a les restes del convent.
A la fotografia anterior podeu veure una estela funerària trobada en la campanya d'excavacions de la plaça Ricard Vinyes. L'historiador lleidatà Josep Lladonosa situà el convent a la vora del camí de Montsó, entre el portal de Boters i el Convent de Sant Hilari, aproximadament a unes dues-centes passes de la ciutat ( on actualment hi ha la plaça Ricard Vinyes ).
Després de la derrota militar, les ruïnes del convent foren saquejades contínuament, però una petita part es conservà sota la plaça Ricard Vinyes, i fou descoberta amb les obres de l'aparcament subterrani.
Del claustre del convent es van trobar restes del mur de tancament, els contraforts exteriors, la cisterna ( que recollia aigua de les teulades del claustre i tenia una capacitat de 64 metres cúbics ), i elements arquitectònics de la porxada ( columnes, bases i capitells ).
No gaire lluny d'aquestes restes arqueològiques, ens espera la propera descoberta...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada