No marxem de la plaça Ricard Vinyes, reformada entre els anys 2.008 i 2.010 per construir un aparcament soterrani per 450 vehicles. El disseny actual és de la prestigiosa arquitecta Benedetta Tayliabue. Si a l'entrada anterior descobrírem el convent de Sant Francesc edificat els primers anys dels segle XIII , el més antic de la Corona d'Aragó i un dels més influents de l'ordre franciscana, a la d'avui us mostraré unes restes històricament menys importants trobades també en el transcurs de les obres de reurbanització de la plaça. Parlo d'una pica per decantació d'oli que estava al primer tram del carrer Bisbe Ruano.
La pica de pedra sorrenca de 101 centímetres d'alçada, 197 de llargària i 101 d'amplada, fou descoberta al construir una estació transformadora. Quan passegeu al costat dels conductes de ventilació, penseu que allà hi havia un antic molí d'oli que els arqueòlegs situen el la Lleida entre 1.700 i 1.899.
Van trobar dues piques de pedra on es decantava i filtrava l'oli, canals de conducció de l'oli i un dipòsit en el que encara hi havia residus de l'última premsada d'olives. De les dues piques, una fou traslladada al magatzem d'arqueologia. L'extracció i trasllat de la pica està documentat gràficament en dues fotografies que podeu veure a continuació i que formen part d'un dels plafons informatius de l'arxiu arqueològic.
La pica de pedra monolítica s'havia conservat intacta. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca que està buidat en dos dipòsits cilíndrics idèntics, Els dos espais es comuniquen mitjançant forats horitzontals i verticals que actuen de sobreeixidors.
En aquesta pica l'aigua natural de les olives i la que s'afegia per facilitar el premsat, es separava de l'oli per decantació, operació en la dues substàncies que no es mesclen ( aigua i oli en el nostre cas ) es separen per acció de la gravetat. A la propera fotografia podeu veure el fons d'un dels dipòsits cilíndrics amb el forat de sortida de l'aigua i sagnat de l'oli, i els altres són vasos comunicants.
A finals del segle XIX el molí d'oli deixà de funcionar i es transformà en un cobert o magatzem d'una torre de l'horta de Lleida. El nou model d'explotació agrària basat en el reg intensiu, arraconà el vell molí.
A mitjans del segle XX, el creixement urbanístic de Lleida absorbí aquesta i moltes altres torres de l'horta. A finals de la primera dècada del segle XXI la reurbanització de la plaça Ricard Vinyes "ressuscità" l'antic molí...
Deixem la plaça per anar virtualment al nostre estimat Turó de la Seu Vella, concretament a la Suda on les peces trobades i conservades a l'arxiu arqueològic, són unes grans desconegudes per a la majoria dels lleidatans.
Atentament.
Senyor i
La pica de pedra sorrenca de 101 centímetres d'alçada, 197 de llargària i 101 d'amplada, fou descoberta al construir una estació transformadora. Quan passegeu al costat dels conductes de ventilació, penseu que allà hi havia un antic molí d'oli que els arqueòlegs situen el la Lleida entre 1.700 i 1.899.
Van trobar dues piques de pedra on es decantava i filtrava l'oli, canals de conducció de l'oli i un dipòsit en el que encara hi havia residus de l'última premsada d'olives. De les dues piques, una fou traslladada al magatzem d'arqueologia. L'extracció i trasllat de la pica està documentat gràficament en dues fotografies que podeu veure a continuació i que formen part d'un dels plafons informatius de l'arxiu arqueològic.
La pica de pedra monolítica s'havia conservat intacta. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca que està buidat en dos dipòsits cilíndrics idèntics, Els dos espais es comuniquen mitjançant forats horitzontals i verticals que actuen de sobreeixidors.
En aquesta pica l'aigua natural de les olives i la que s'afegia per facilitar el premsat, es separava de l'oli per decantació, operació en la dues substàncies que no es mesclen ( aigua i oli en el nostre cas ) es separen per acció de la gravetat. A la propera fotografia podeu veure el fons d'un dels dipòsits cilíndrics amb el forat de sortida de l'aigua i sagnat de l'oli, i els altres són vasos comunicants.
A finals del segle XIX el molí d'oli deixà de funcionar i es transformà en un cobert o magatzem d'una torre de l'horta de Lleida. El nou model d'explotació agrària basat en el reg intensiu, arraconà el vell molí.
A mitjans del segle XX, el creixement urbanístic de Lleida absorbí aquesta i moltes altres torres de l'horta. A finals de la primera dècada del segle XXI la reurbanització de la plaça Ricard Vinyes "ressuscità" l'antic molí...
Deixem la plaça per anar virtualment al nostre estimat Turó de la Seu Vella, concretament a la Suda on les peces trobades i conservades a l'arxiu arqueològic, són unes grans desconegudes per a la majoria dels lleidatans.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada