Deixem la Capilla Real per anar a l'angle sur-oriental de la mesquita on trobem la Capilla de Santiago fundada l'any 1.330 per la vídua de Don Juan Ponce Cabrera, després de pagar al capítol de la catedral cinc-cents morabatins per enterrar-hi al seu marit. La capella ocupava les tres primeres naus de l'ampliació feta per Almansor. Posteriorment fou llibreria capitular construïda l'any 1.517 per l'arquitecte burgalès Hernán Ruiz I "el Viejo"amb la finalitat d'acollir la magnífica biblioteca donada pel bisbe de Còrdova Martín Fernández de Angulo.
La capella és de planta rectangular i està dividida en quatre trams i tres naus cobertes per voltes de creueria gòtica. Els frescos de la capella són la mostra més important de pintura mural que podeu veure a les terres andaluses. De tots els artistes que hi treballaren destaca la feina del pintor manierista italià Cesare Arbasia. Les obres es van fer entre 1.583 i 1.586.
Deixem la Capilla del Sagrario per tornar al centre de la mesquita on es construí la catedral cristiana. Entre 1.523 i 1.607 s'edifica la Capilla Mayor i el creuer gòtic i renaixentista. La barreja d'estils arquitectònics és clara si anem al reraltar, la zona que queda per darrere de l'altar major. Als arcs de ferradura islàmics s'hi afegiren diferents relleus com el de la propera fotografia que ens mostra el Davallament de la Creu, episodi de la Passió de Jesús posterior a la seva crucifixió i mort, i anterior a l'enterrament.
L'any 1.523 van començar les obres del creuer de la mà d'Hernán Ruiz I "el Viejo" mestre major de la catedral de Còrdova i dissenyador del nou edifici. Hi treballà fins a la seva mort l'any 1.547. La catedral fou erigida en el centre de l'antiga mesquita i ocupà els espais corresponents a les ampliacions d' Abd-al.Rahman II i Almansor.
L'edifici és de planta rectangular, de tres naus i amb un creuer d'una impressionant verticalitat que contrasta amb l'horitzontalitat de la construcció musulmana.
Els orgues que s'instal·laren inicialment al cor procedien de la Antigua Capilla Mayor, un gran i l'altre petit, fets l'any 1.493 pel mestre orguener Vicencio de Venecia. El gran a la tribuna del costat de l'Evangeli i el petit a la tribuna del davant, al costat de l'Epístola que fou substituït per un del mestre orguener Alonso de Aranda l'any 1.628. L'orgue de la fotografia és el que substituí al d'Alonso de Aranda, és del 1.700 i es contractà a José Martínez Colmenero la seva construcció per 45.000 rals. Es reformà esntre els anys 1.957 i 1.960 i només queda la caixa original del 1.700.
El rerecor és l'element de separació entre el cor i la resta de la nau, que sovint està decorat. A la propera fotografia podeu veure el rerecor gòtic i un arc polilobulat. El rerecor fou construït per l'arquitecte cordovès Juan de Ochoa home fascinat per l'arquitectura manierista.
Passejant i passejant per la mesquita ens situem a la nau central, entre la Capilla de Villaviciosa i el mihrab. Podeu veure el delicat treball del sostre i al fons el mihrab i dues de la portes de la maqsura, la principal a la dreta rere les columnes.
Deixem la catedral cristiana per donar un últim cop d'ull al bosc de columnes i arcs de ferradura. A la mesquita hi ha vuit.centes cinquanta-sis columnes de marbre, jaspi i granit sobre les que descansen tres-cents seixanta-cinc arcs de ferradura, de mig punt i polilobulats. Molts dels arcs alternen les dovelles de pedra blanca amb maó vermell.
Penseu que per fer la catedral es van destruir una colla de columnes, concretament quatre-centes quaranta-quatre...
Deixem Còrdova per anar virtualment a una ciutat d'una bellesa indiscutible, Granada, on ens esperen espais fascinants.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada