Un país enrajolat.

Si coneixeu Portugal sabreu que els panells de rajola vidriada són protagonistes en molts espais dels seus pobles i ciutats. Està molt clar que és un patrimoni històric i artístic de valor incalculable amb temes, estils, materials, tècniques i usos molt diversos. Però aquest patrimoni pateix un espoli important, per això al febrer del 2.007 per iniciativa i coordinació del Museu de Polícia Judiciária es creà el Projecto SOS Azulejo per salvaguardar i valoritzar aquest ric patrimoni portuguès. 

Avui vull convidar-vos a passejar per alguns pobles i ciutats per donar un cop d'ull a una petitíssima part d'aquest patrimoni. Fa pocs dies visitàvem la Universitat de Coimbra, tornem-hi un moment per veure alguns dels panells que decoren el seu claustre.

    

Per aquest claustre han passejat quan eren estudiants o professors sis dels nou presidents civils, no militars, de la República Portuguesa, escriptors com José Maria de Eça de Queiroz o músics com José Afonso. Malgrat que la temàtica és variada, el mar és el protagonista de molts dels panells de rajola vidrada.

El material emprat per fer aquests panells en català s'anomena taulell, rajola de València, manisa o rajola vidrada. És una peça de ceràmica poc gruixuda, normalment quadrada i amb una de les cares vidriada després de la cocció de l'esmalt aplicat per decorar-la.

Deixem Coimbra i ens apropem virtualment a l'  Estação Ferroviária de Aveiro ...

La façana està decorada amb panells de rajola vidrada en tons blaus i grocs amb temes que van de les escenes ferroviàries, la natura, les activitats tradicionals i culturals. A la propera fotografia podeu gaudir de la bellesa de la Vindima em Anadia, una petita ciutat que pertany al districte d'Aveiro.

Aquesta  estació, inaugurada l'any 1.864, els primers anys del segle XX resultava insuficient, per això es remodelà l'any 1.916 i seguint la política de la Companhia Real de los Caminhos de Ferro Portugueses, es decorà amb panells de rajola . A l'esquerra de la fotografia següent podeu contemplar el panell "Chegada d'un barco de Pesca ( S. Jacintho)" i a la dreta "Marinhas de sal ( Aveiro)".

Un petit cartell a la part esquerra explica que els panells de rajola d'aquest espai ferroviari estan inventariats per ajudar a la  Polícia Judiciária del Projecto SOS Azulejo i adverteix que en cas de robatori o actes vandàlics, els autors de les fotografies divulgades per internet seran perseguits criminalment.

Licínio Pinto i Francisco Pereira, amb rajoles vidrades de la Fàbrica Fonte Nova foren els encarregats d'enrajolar l'estació. En remodelacions i actuacions posteriors s'afegiren nous panells.  La fotografia ens mostra O Pescador Aveiro.

Abans de marxar de la ciutat universitària d'Aveiro, amb importants salines, pesca i comerç marítim; mirem l'últim panell que ens mostra els canals que la travessen. " Trecho da Cidade. Aveiro" és el títol.

Anem a Porto, la segona ciutat més important de Portugal, en la que hi ha una colla de panells de rajola vidriada fabulosos. Començarem per l' Estação Ferroviária de São Bento inaugurada oficialment l'octubre del 1.916. Cal dir que l'estació provisional s'havia inaugurat l'any 1.896 com podeu veure a la fotografia  Domingos Alvão  ( 1.872-1.946 ), considerat un dels millors fotògrafs portuguesos del segle XX.

Font fotografia: Domingos Alvão 1896

Domingos Alvão, fotògraf de Porto, ens permet veure a l'esquerra de l'antiga fotografia el Mosteiro de São Bento de Avé-Maria sobre el que s'edificà l'estació. El vestíbul principal és tot un espectacle "rejolístic" ...

Poca broma, les rajoles ocupen una superfície d'uns 550 metres quadrats, amb escenes que recorden esdeveniments històrics, la vida rural tradicional i un fris que recorda el desenvolupament del transport a Portugal. A la propera fotografia podeu veure a Egas Moriz, preceptor d'Afonso Henriques presentant-se amb la seva família al rei  Afonso VII de Leão e Castela.

La proposta presentada pel pintor, ceramista i il·lustrador Jorge Colaço ( 1.868-1.942 ) fou la triada en el decret del 1.905 per decorar el vestíbul. Les rajoles són de la Fábrica Cerâmica Lusitânia de Lisboa. Una de les escenes etnogràfiques representades al panells és la collita del blat.

Sortim de l'estació i al costat trobem, enfilant-mos una mica al turó, l'  Igreja de Santo Ildefonso un edifici del segle XVIII d'estil protobarroc. Gairebé 11.000 rajoles cobreixen la façana mostrant escenes de la vida del sant i al·legories de l'eucaristia. Obra també de Jorge Colaço del 1.932.

La llista de panells de rajola vidrada és llarguíssima, nosaltres acabarem la mirada al país enrajolat a la rua Formosa 279 de Porto on ens espera una botiga molt especial del 1.917.

A Pérola do Bolhão és un establiment fundat per Antonio Rodrigues Reis amb una façana d'estil Art Nouveau amb un treball en rajola que fa referència a la ruta de les espècies. En aquesta botiga, una de les més antigues de Porto, trobareu vins, formatges, embotits, fruits secs i caramel·litzats a granel, dolços regionals...

Com podeu veure la publicitat enrajolada d'esquerra i dreta de la botiga deixa clar que també hi trobareu Chá ( Te) i Café. Rajoles i rajoles, un signe d'identitat lusitana que cal preservar i admirar.

Atentament.

Senyor i

Davant la Sé Velha...

Encara fascinats per la biblioteca Joanina, començada a construir l'any 1.717 per ordre del rei JoãoV de Portugal, comencem a baixar del turó on s'ubica la Universitat de Coimbra i la seva famosa biblioteca. Ens aturarem un moment a la rua do Norte per donar un cop d'ull a l'absis principal romànic i les dues absidioles, una romànica ( dreta ) i l'altra modificada en estil renaixentista ( esquerra ). Estem mirant una de les joies més importants del romànic portuguès, la Sé Velha ( la Catedral Vella ).

Aeminium, el nom de Coimbra a l'època romana, és seu episcopal des del segle V. La Catedral Vella està ubicada en aquest punt des de l'època visigòtica. La basílica anterior, del segle X, fou enderrocada l'any 1.117 i l'edifici actual rebé un impuls definitiu per a la seva construcció l'any 1.162. Els treballs principals s'acabaren a principis del segle XIII amb les obres del claustre. 

Entrem a la Sé Velha la nau principal de la qual  ens mostra un elegantíssim trifori, com podeu veure a la propera fotografia. 

El claustre el podem situar arquitectònicament en la transició del romànic al gòtic. Fou construït durant el regnat d'Afonso II de Portugal, net del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó.

A cada galeria del claustre trobem cinc arcs ogivals, amb dos arcs bessons al seu interior, sobre el que s'obre una petita rosassa amb una senzilla decoració,  com podeu veure a la fotografia següent.

La majoria dels capitells estan decorats amb motius vegetals i geomètrics d'influència àrab o preomànica. A la Sé Velha hi ha gairebé 380 capitells esculpits, per això és un dels principals edificis d'escultura romànica portuguesa. A més a més dels motius vegetalistes i geomètrics, trobem: entrellaçats, quadrúpedes i aus enfrontades. Fet al segle XII per artistes mossàrabs establerts a Coimbra, implica l'absència de figures humanes en la seva decoració.

Sortim de la vella catedral i abans de marxar contemplem la façana principal que recorda un petit castell amb els seus merlets. Moltes catedrals portugueses d'aquella època tenen aquesta aparença de fortalesa. A la propera fotografia podeu veure la portalada amb les arquivoltes que està decorada amb motius romànics que tenen influència àrab i preromànica.

Just davant de la façana principal trobem una casa en la que hi ha, gairebé a la cantonada, uns panells de rajola pintada i una placa que ens recorden una persona que hi visqué el segle passat... És el número 2 del beco ( carreró ) da carqueja.

Si ens apropem, podrem llegir els panells i la placa i descobrir el secret d'aquesta senzilla casa. Si teniu ja uns anyets, recordareu el que suposà per Portugal el dia 25 d'abril de 1.974. Les rajoles ens expliquen:

NESTA CASA VIVEU

O TROVADOR DA LIBERDADE

JOSÉ AFONSO ( O ZECA ). 

Després d'emocionar-nos podem llegir dos fragments d'una de les cançons emeses per la ràdio que engegaren el cop militar contra la dictadura de Salazar. La primera que fou retransmesa a les 10:55 del dia 24 d'abril de 1.974, "E depois do Adeus" de Paulo de Carvalho, anunciava la presa de posicions de la primera fase del cop. A les 00:20 de la matinada del dia 25, la cançó retransmesa fou "Grândola, Vila Morena" de José Afonso, era el senyal per l'inici de les operacions... El panell de rajoles pintades ens recorden dos fragments de la mítica cançó:

EM CADA ESQUINA UM AMIGO

EM CADA ROSTRO IGUALDADE

.....

O POVO É QUEM MAIS ORDENA

DENTRO DE TI Ó CIDADE. 

El modestos planells de rajola pintada els col·locaren l'any 1.987 a la casa on va viure José Afonso, la Comissão Promotora das Comemorações Populares do 25 de Abril, tretze anys després de la Revolução dos Cravos .

Un dia com avui, vint-i-tres de febrer, del 2.012 van posar una placa que recorda els vint-i-cinc anys de la Revolució dels Clavells, en la que podem llegir: 25 Anos depois a Utopia permanece.

 

José Afonso ( Zeca ) va ser compositor i cantautor. L'any 1.940 anà a Coimbra on començà a cantar i fou una de les millors veus del fado de la ciutat. L'any 1.971 edità "Cantigas do maio" en el que apareix la cançó "Grândola, Vila Morena"

Atentament.

Senyor i

Biblioteca Joanina.

El perfil de Coimbra té l'antiga universitat, fundada l'any 1.290 pel rei Dinis I de Portugal, de protagonista. El dit que sembla tocar el cel, és la Torre de 33,5 metres d'alçària edificada entre 1.728 i 1.733 en substitució de l'anterior del segle XVI. Les seves campanes regeixen el funcionament de la universitat i diu la tradició que els estudiants de primer curs, no poden anar pel carrer després de sentir el toc de la més famosa de les campanes: la cabra. A la propera fotografia podeu veure a l'esquerra la Sé Velha ( la Catedral Vella ), darrere de la qual hi ha la Facultat de Lletres.

Està clar, mirant la fotografia, que per visitar la universitat cal enfilar-se dins dalt del turó. Quan comencem a pujar per la ciutat vella és imprescindible aturar-se davant de la Sé Velha, un dels edificis romànics més importants de Portugal, començat a construir al 1.139 i que visitarem detalladament a la propera entrada.

Un cop fet el cim, impressiona respirar a fons al Paço das Escolas ( Pati de les Escoles ), amb edificis d'estil gòtic, manuelí, renaixentista, manierista, barroc, pombalino i neoclàssic. L'estàtua de João III , obra del 1.948 feta per  l'escultor Francisco Franco de Sousa per homenatjar al benemèrit rei de la Universitat de Coimbra, vigila atentament el pati...

A la propera fotografia el protagonisme és per la Torre da Universidade, a l'esquerra, i per la Via Latina construïda la segona meitat del segle XVIII ( 1.772 - 1.777 ) durant la reforma pombalina, és una galeria amb columnata, escalinata i un grup escultòric central. Com que el llatí fou la llengua oficial del món acadèmic durant segles, l'edifici rebé el nom de Via Latina.

Si mirem el Paço das Escolas des de l'estàtua de João III  a l'esquerra trobem el nostre objectiu d'avui, un edifici que es començà a construir l'any 1.717 per ordre del rei D. João V  i que inicialment es denominava Casa de la Llibreria, per passar a dir-se posteriorment Biblioteca Joanina en record del rei João V. La porta que veieu a la fotografia següent és del 1.720. Sembla un arc de triomf amb les columnes jòniques que emmarquen l'escut reial.

Per aquesta porta accedim a la Planta Noble amb tot l'espai totalment revestit d'unes magnífiques prestatgeries amb un treball de fusta de Gaspar Ferreira i pintura de Manuel de Silva. A la propera fotografia del lateral d'aquest edifici amb forma de paral·lelepípede, la planta Noble correspon a les dues fileres superiors de finestres. A la Planta Intermèdia, anomenada Dipòsit 4, es guarden els llibres als que només podien accedir determinades persones. A la façana correspon a la segona filera de finestres quadrades. I a la part baixa, la que no està pintada de blanc, és la Prisão Académica , presó que funcionà fins al 1.832 en la que els estudiants de la universitat complien penes disciplinàries...

Però anem a la porta principal per començar la visita virtual , en la que podem llegir:LVSIADE HANCVOBIS SAPIENTIA CONDIDIT ARCEM:DVCTORES LIBRI MILES ET ARMA LABOR. 

Que podria traduir-se aproximadament per: "Construït per la saviesa dels lusitans. Llibres lideren, soldats i armes treballen".  

Entrant el primer que ens deixa amb la boca oberta d'aquesta biblioteca barroca és el magnífic treball en fusta de les seves prestatgeries, tot un homenatge al rei D. João V . La biblioteca fou construïda amb les riqueses provinents del Brasil.

La biblioteca, formada per tres grans sales que es comuniquen, està totalment revestida per prestatgeries fetes amb fusta de roure, daurades i policromades amb verd, vermell i negre. Les setanta-dues prestatgeries estan repartides en dues parts. L'accés a la part superior es fa des d'un balcó, i per accedir als prestatges més alts, cada prestatgeria té dues escales.

Construïda entre 1.717 i 1.728, la biblioteca  Joanina va rebre els primers llibres l'any 1.750. L'artesà de la fusta encarregat de fer els prestatges trigà quaranta mesos  a acabar la feina. Viu en aquesta biblioteca una colònia de ratpenats que a la nit s'alimenta dels insectes que troben, protegint així els antics llibres. Per això tots els dies tapen les impressionants taules amb unes peces de cuir per protegir-les dels excrements d'aquests petits mamífers voladors.
La distribució de les sales fa que la mirada dels visitants es dirigeixi a la decoració exuberantment barroca  que envolta el retrat del rei D. João V.

El retrat, obra del pintor savoià Giorgio Domenico Duprà, és un homenatge a l'obra del rei i una manifestació del seu poder. Sa majestat mira atentament als visitants de la seva biblioteca...

El mobiliari de la biblioteca , obra del tallador Francesco Gualdini, està fet amb fustes exòtiques orientals i brasileres. A las biblioteca Joanina hi ha uns gran varietat de col·leccions de llibres dels segles XVI, XVII i XVIII. Parlem de gairebé 60.000 llibres, la majoria dels quals estan a la Planta Noble per la que entrem a la visita. Es conserven en aquesta planta els principals fons de llibre antic i rar ( fins al 1.800 ) de la Universitat de Coimbra.

La majoria d'aquesta llibres, anteriors al segle XVIII, estan escrits en llatí. Entre els grans llibres publicats a Europa que es conserven a la biblioteca cal destacar: la Bíblia Llatina de quaranta-vuit línies ( 1.462 ),  Os Lusíadas ( 1.572 ) i la Bíblia Abravanel ( segle XV ).
Si voleu, podeu passejar per la biblioteca Joanina clicant aquí.

Deixem la biblioteca i la Universitat per baixar el turó i aturar-nos una estona a la Sé Velha.
Atentament.
Senyor i

Ermita mossàrab de San Baudelio.

Explicava Luis Racionero, escriptor de la Seu d'Urgell, en l'article Castilfrio publicat a la Vanguardia el passat 15 de juliol que Soria té la densitat de població més baixa d'Europa, inferior a la del desert de Gobi. Viuen a la bella província castellana dos habitants per quilòmetre quadrat...

He de dir-vos que és un dels territoris de Castella que més m'agraden. La proximitat i immensitat dels seus cels en els que sembla que pots tocar els núvols, per no parlar del silenci que es respira quan passeges pels seus altiplans.

Avui us convido a apropar-nos fins un petit racó de las Tierras de Berlanga, a pocs quilòmetres de Casillas de Berlanga, concretament a l'ermita mossàrab de San Baudelio. 

Confesso que la descoberta d'aquest espai màgic la dec al meu fill Pau estudiant d'Història de l'Art i Gestió del Patrimoni Artístic, que insistí en apropar-nos-hi en un dels nostres viatges a terres castellanes. Construïda a finals del segle XI en un territori erm i esquerp en els moviments de repoblació que consolidaren la línea del Duero.  Malgrat el paisatge estepari, al costat de l'ermita hi ha una petita font que permeté la presència humana en aquest espai.

 Darrere de l'absis hi ha una necròpolis amb gairebé una trentena de tombes datades entre els segles XI i XII.

Una petita gruta excavada a la roca, al costat de la font, fou l'habitacle d'algun eremita. A la propera fotografia podeu apreciar, a la dreta, l'entrada a la gruta darrere de les columnes de la mezquitilla, sota el cor.

L'ermita, que sembla església i mesquita ( mezquitilla com l'anomenen alguns) alhora, està formada per un laberint de petits espais dissenyats per a la litúrgia i la simbologia. Penseu que amb només 8,50 X 7,30 metres de nau principal i 4,20 X 3,60 metres de capella absidal trobem: l'entrada a la gruta, nau, absis, tribuna, cor i mezquitilla.

A la fotografia següent podeu veure el fresc del fris baix del mur sud en el que s'aprecien dos bòvids enfrontats. És una de les poques pintures al fresc no espoliades... 

San Baudelio apareix documentada l'any 1.136 quan el Concilio de Burgos assignà a la diòcesis de Sigüenza alguns pobles i llocs que fins aquell moment pertanyien a la diòcesi d'Osma. Diu el document: " Berlangam cum omnibus terminissuis et cum monasterio sancti Baudili".

Una de les múltiples joies d'aquest petit espai és la petita mesquita ( la mezquitilla ) que hi ha sota el cor i que podeu apreciar a la propera fotografia. 

Aquest conjunt de petites columnes, que de mitjana fan 1,85 metres, amb arcs de ferradura formant cinc naus voltades és fascinant. Sobre la petita mesquita hi ha el cor al que s'accedia per una escala o per una porta exterior.

Però el que us deixarà bocabadats és la columna-palmera, tot un símbol de les cultures que ocuparen aquest lloc. La palmera fou arbre mític de les cultures islàmica i cristiana. D'aquesta gruixuda columna cilíndrica arrenquen vuit nervadures amb forma d'arc de ferradura, com si fossin les branques d'una palmera que suporten una volta esquifada. 

L'estiu del 1.922, León Leví fou l'intermediari entre el col·leccionista nord-americà Gabriel Dereppe i els propietaris de l'ermita. Especialistes italians del taller Steffanoni van extreure vint-i-tres frescs per endur-se'ls a Amèrica l'any 1.926.

A la testera de la capella absidal, a la dreta,  encara podem gaudir del fresc que representa a San Baudelio.  

Les joies de l'ermita, un cop a Amèrica es van repartir per una sèrie de museus: Indianapolis, Belles Arts de Boston, The Cloise Museum de Nova York i Cincinnati. Una petita part tornà al Museo del Prado l'any 1.957, però "gràcies" a un intercanvi... Els americans s'endugueren desmuntat pedra a pedra l'absis de l'església romànica de San Martín de Fuentidueña de Segovia, fins a Nova York. Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu veure com se'l van endur...

Els tècnics especialistes del Instituto del Ptrimonio Histórico Español han retornat fa pocs anys els fragments que havien quedat mal conservats a la volta de l'ermita, i que l'any 1.965 arrancaren els tècnics del que era en aquells anys el Instituto Central de Restauración de Obras de Arte, amb intenció de preservar-los i restaurar-los.

Un exemple d'aquestes pintures al fresc restaurades i reimplantades el podeu veure a la fotografia anterior, en la que entre gregues i altres elements decoratius destaca la figura d'un centaure. Però tristament el que queda majoritàriament són les empremtes de les pintures després de l'espoli dels anys 20 del segle passat, com la del guerrer que actualment està  al museu del Prado.  

Si visiteu l'ermita de San Baudelio no podreu pujar al cor, cal conformar-se contemplant els fragments de pintura que hi ha a les escales.

Malgrat que l'escena del caçador a cavall armat amb un trident i ajudat per tres gossos perseguint a dues llebres està al museu del Prado, l'empremta que ha quedat a la paret després d'arrencar el fresc ens permet gaudir una mica de la pintura. En la simbologia cristiana, la llebre simbolitzava la fragilitat de l'ànima i la concupiscència que calia vèncer.

  

Més difícil és imaginar-se el fresc del dromedari que actualment està al The Cloises Museum de Nova York. Aquest herbívor remugador alguns autors diuen que és el símbol de les ànimes que mediten... 

Abans de marxar de San Baudelio donem una última mirada a la volta i intentem imaginar com era l'ermita abans de ser espoliat.

Deixem las Tierras de Berlanga per continuar el passeig per Castella que ens portarà fins al conegut Archivo General de la Guerra Civil Española a la bellíssima ciutat universitària de Salamanca. 

Atentament.

Senyor i