Al turó de l'Acròpoli ( 1 ).

Demà viurem el dia més curt de l'any, el solstici d'hivern, el moment en que l'eix de la Terra està més allunyat del Sol. Pocs dies després del passat solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any en el que l'eix de la Terra està més pròxim al Sol, començàrem a visitar virtualemnt alguns dels racons més màgics de la capital grega. En aquest mig any aquest periple ens ha dut a la Biblioteca Nacional de Grècia, el temple d'Hefest, l'església d'Agios Eleftherios, la Torre dels Vents, el Mercat Central d'Atenes, la Biblioteca d'Adrià, les petites esglésies bizantines d'Atenes, l'arc d'Adrià, el temple de Zeus Olímpic, el monestir de Dafni, a contemplar i assaborir lentament algunes de les joies exposades al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

Però de la mateixa manera que la Terra gira al voltant de la línia imaginaria coneguda com eix de rotació, Atenes també té un eix sobre el que gira tota la ciutat. Parlo, evidentment, del turó de l'Acròpoli, al que avui ens enfilarem.

Un consell que cal recordar és el de visitar el turó a primera hora. Us estalviareu les aglomeracions de turistes i les hores de calor sufocant.

Als pocs minuts de caminar pel bosc convé aturar-se a contemplar l'Odèon d'Herodes Àtic, que podeu veure a la fotografia anterior. Aquest edifici, construït l'any 161, estava destinat a les audicions musicals.

Mentre continuem pujant el turó envoltats per la típica vegetació mediterrània, sembla que el temple d'Atena Nike vigili atentament la nostra ascensió.

Fer el cim té premi, arribar al propileu, l'entrada monumental de l'Acròpoli, és impressionant. Aquesta entrada fou construïda entre els anys 437aC i 432 aC per l'arquitecte Mnèsicles. És fàcil emocionar-se pujant les escales i contemplant les sis columnes dòriques de gairebé nou metres d'alçària que sembla que ens donen la benvinguda...

Després de pujar l'escala el propileu, si mirem a la dreta tornem a veure el temple d'Atena Nike, els boscos del turó de l'Acròpoli i, al fons, Atenes, la ciutat blanca.

Hi havia un camí que anava de l'àgora al propileu, que era l'única entrada a l'Acròpoli. És impactant observar el sostre del propileu amb les seves immenses bigues de marbre de més de set metres i els arquitraus que les sostenen.

La llum d'Atenes, el contrast del clau del cel amb el marbre, el fet d'estar gairebé tocant les robustes columnes dòriques, sense base, amb els mòduls encaixats magistralment i perfectament estriades, és molt gratificant.

La façana est del propileu es conserva molt millor que la oest  i com podeu veure a la propera fotografia, a més a més de les sis columnes dòriques encara llueix part de la coberta, del fris i del frontó.

Si sou capaços de controlar la vostra emoció o no anar directament al Partenó, que ja veureu des de la façana est, us proposo girar a la dreta on tornarem a veure a l'esquerra del propileu, el temple d'Atena Nike.

Apropar-nos al final del propileu ens permet veure aquest petit temple jònic del segle V aC construït amb marbre pentèlic, considerat el de més qualitat de la Grècia clàssica. Darrere sempre ens acompanyen els boscos del turó i la capital grega al fons.

No patiu, m'apropo més! Aquesta petita meravella fou construïda al voltant del 425 aC per Calícrates per commemorar la victòria dels grecs sobre els perses. La cel·la acollia  una estàtua d'Atena Nike, la victoriosa, i els frisos mostraven escenes mitològiques i de la batalla de Platea.

Deixem definitivament el petit temple per continuar la descoberta del turó. La gran maquinària facilita la feina permanent dels restauradors. Blocs i blocs de marbre esperen les mans expertes per, finalment, ocupar mil·limètricament l'espai al que estan destinats.

Ara sí, ja ens espera el temple més gran de l'Acròpoli, l'edifici més important que es conserva de la Grècia clàssica. Parlo evidentment del Partenó, construït al segle V aC i consagrat a la deessa Atena Pàrtenos. És el monument més antic de l'Acròpoli d'Atenes.

Contemplar les colossals columnes ens fa sentir petits, molt petits. Supervisat per Fídies ( considerat el millor escultor clàssic ), els arquitectes Ictinos i Cal·lícrates el van construir entre els anys 448 aC i 438 aC.
Atentament.
Senyor i