Llegir Marcial Lafuente Estefania.

Hi ha molts tipus de lectors i de llibres. Alguns mai han entrat a una llibreria o una biblioteca perquè el quiosc és l'espai on poden comprar-los o canviar-los. La novel·la de l'oest és un gènere literari que podem situar en el marc de la literatura popular o de consum. Al carrer Valentí Almirall de Lleida encara hi ha un quiosc on els clients, tots grans, poden canviar aquestes petites novel·les. A la cantonada del carrer Camp de Mart amb l'avinguda de Balmes, el quiosc-papereria Piñol oferí una colla d'anys aquest servei, però la mort de molts dels seus clients l'ha fet desaparèixer...

A l'esquerra podeu veure una pissarra amb un missatge molt clar i "un altre" una mica críptic. El text Cambio de novelas no té res amagat, però la fletxa que senyalava l'esquerra i ara la dreta, "ens explica veladament" la difícil situació que visqueren alguns escriptors d'aquestes novel·les, com Marcial Lafuente Estefania, un enginyer que fou general d'artilleria de l'exèrcit republicà al front de Toledo...

Entrant al quiosc al fons veureu un prestatge i capses plenes a besar de novel·les de segona mà. Perfectament ordenats trobareu llibres de Marcial Lafuente Estefania, Corin Tellado, Bianca...

Marcial Lafuente Estefania ( 1.903-1.984 ) després de la Guerra Civil estigué empresonat. Quan va sortir de la presó de Ferrol, no podia treballar d'enginyer perquè era un represaliat. Aleshores començà a escriure novel·les policíaques i romàntiques.

Els primers anys de la dècada dels quaranta i bona part de la dels cinquanta del segle passat, Vigo fou la capital del far west. Eugenio Barrientos va fundar l'any 1.941 l'Editorial Cies i Marcial Lafuente Estefania començà a publicar-hi la mítica col·lecció Rodeo, precursora a Espanya de les popularíssimes novel·les de l'oest.

Després de donar un bon cop d'ull al prestatge ens espera una sorpresa quan ens girem, perquè a la dreta de la porta del quiosc encara hi ha moltes més novel·les col·locades als prestatges, capses de cartró i bosses...

La primera novel·la que va escriure a Vigo l'any 1.943 era policíaca i es titulava El crimen perfecto, emprant el pseudònim Dan Lewis. Marcial Lafuente Estefania també escrigué novel·les d'amor per la col·lecció Princesita, amb el pseudònim Maria Luisa Beorlegui, que era el nom de la seva dona.

L'escriptor de Toledo amagà els seu nom sota una colla de pseudònims: Tony Spring, Arizona, Dan Luce ( a les novel·les de l'oest) i - a més a més del de la seva dona-, signava també com Cecilia de Iraluce les d'amor.

Fou un dels principals escriptors de l'Editorial Bruguera, on ja signava com M.L. Estefania. La primera novel·la de l'oest també és del 1.943 i es titulava La mascota de la pradera. En la seva trajectòria va escriure unes 2.600 novel·les de l'oest.
L'altra novel·lista popular que treballava a l'Editorial Bruguera fou María del Socorro Tellado López, coneguda popularment com Corin Tellado, que publicà unes 5.000 novel·les bàsicament romàntiques entre els anys 1.946 i el 2.009. Al quiosc del carrer Valentí Almirall també trobareu obres de la Corin Tellado, que arribà a publicar 400 milions d'exemplars de les més de quatre mil novel·les que escrigué...

A la fotografia anterior podeu veure quatre novel·les de Selecciones F.B.I de l'Editorial Rollan, l'única col·lecció que va fer una mica d'ombra als quioscos durant els anys 50 a la de l'Editorial Bruguera Servicio Secreto. A la de sota a la dreta li falta la coberta i a l'esquerra del detectiu armat amb pistola hi ha un segell on podem llegir Comunidad de Propietarios Mimosas 9 Hospitalet. Sembla que els veïns compartien lectures...
Per acabar dos exemplars dels anys 60 de la Serie Oeste de Mini Libros Bruguera, de format més petit encara, difícils ja de trobar.

Molt gentilment els propietaris del quiosc m'expliquen que cada vegada tenen menys lectors que intercanvien novel·les. Lectors que majoritàriament són persones grans, homes i dones que quan deixen de visitar el quiosc és perquè estan malalts o han mort...
Per fer el canvi, per cada llibre que agafen cal deixar-ne un altre del mateix tipus i pagar trenta cèntims d'euro. Una manera de llegir que s'apaga a poc a poc.
Atentament.
Senyor i