Carrers de Lleida amb nom d'oficis ( 6 ).

Amb l'entrada "Artesans de la Lleida Medieval", del juliol del 2.010, passejàrem virtualment pel carrer Plateria on treballaven els joiers i argenters. L'agost del 2.013 començà una sèrie de cinc entrades dedicades als carrers de Lleida amb nom d'oficis, la primera d'elles dedicada al carrer Caldereries. El llibre de Josep Lladonosa i Pujol ( 1.907-1.990 ) "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" m'ha permès documentar-me per abordar aquestes entrades.

Avui tornem al carrer Caldereries, un dels pocs de la nostra ciutat que mai ha canviat de nom, on treballaven calderers àrabs i cristians que feien tota mena de recipients de coure.

Si comencem a enfilar-lo des del carrer Major, més o menys a la meitat del tram que va fins al carrer Almodí Vell, girem a la dreta i el carrer Caldereries puja i puja fins al carrer Cavallers. El primer carrer que trobarem, a la dreta, és el nostre protagonista d'avui, el carrer Carnisseries. Com podeu comprovar a la propera fotografia, al fons es veu el convent del Roser, que es començà a construir l'any 1.669 i que fou incendiat per les tropes borbòniques el 12 d'octubre de 1.707 en el Setge de Lleida de La Guerra de Successió Espanyola. La majoria dels set-cents lleidatans que s'hi refugiaren van morir. Actualment és un Parador de Turismo.

En aquest carrer hi havia les carnisseries municipals, que no van fer cas a la proposta del Consell General "d'aprofitar el solar d'una casa enderrocada al mateix carrer per establir-hi una nova carnisseria, ja que aquest lloc serie més còmode i es conservaria millor la carn". Parlem d'un document del 15 de juny de 1.589.

Als pastors els pagava l'encarregat de Carnisseries, i la Paeria era qui les administrava. Per cada lliura de carn, calia pagar l'impost d'un diner.

Però els clergues tenien la seva carnisseria on la resta de lleidatans no podien comprar. La Paeria tingué una colla de plets amb el Capítol de la Catedral per causa de la Carnisseria del Capítol, que descobrirem a la propera entrada dedicada als carrers de Lleida amb noms d'oficis.

Des del segle XV al carrer Carnisseries una casa tenia "botiga de blat" propietat dels monjos de Montserrat. Al carrer de Carnisseries i de Jaumatà des de principis del segle XVIII hi vivien majoritariament pagesos.

Explica  Josep Lladonosa que al segle XIX també hi havia carnisseries a la Baixada de la Trinitat. Controlar les carnisseries era important per la Paeria, penseu que a les actes dels anys 1.836-1.837 consta que el seu arrendament li suposà recaptar 9.418 rals.

Pocs queda de les antigues cases d'aquest carrer, darrere d'algun arrebossat encara es poden observar restes de les antigues edificacions, com podeu veure a la fotografia anterior; i algunes conserven alguns carreus com veieu a la propera.

El 7 de setembre de 1.864 en van vendre els escorxadors del Capítol de la ciutat i les carnisseries del comú. La venda de carn passà llavors a mans privades.

Tornem al carrer Caldereries i continuem fins al carrer Cavallers, on ens trobarem encarats a la Casa Albiñana, propietat de la família Farré-Aluja, amb una planta baixa datada al segle XIII, on hi havia la llibreria Totem que visitàrem virtualment al març del 2.010 a l'entrada "Família de llibreters". La part superior de l'edifici és dels segles XVII i XVIII.

En un pis d'aquesta casa l'any 1.906 Frederic Godàs i Legido fundà el seu projecte pedagògic del Liceu Escolar, i al 1.912 es traslladà al nou local de l'avinguda de Blondel.
Enfilem el carrer Cavallers fins trobar a mà esquerra el carrer Galera, on hi havia la carnisseria del Capítol que veurem molt aviat.
Atentament.
Senyor i