Ahir fullejant La Vanguardia vaig trobar l'article de María Arnáez "L'ànima de Yuso" a la secció d'obituaris. Veure la fotografia de Juan Bautista Olarte ( 1.940 - 2.018 ) i llegir l'article em va emocionar i el record d'aquell matí d'agost del 2.010 que vaig compartir amb ell m'acompanyà bona part del dia...
Havia concertat una entrevista per visitar la biblioteca del monestir de Yuso, a San Millán de la Cogolla. El padre Olarte em deixà molt clar que havia que ser al matí perquè la biblioteca no té ni llum ni calefacció i és imprescindible aprofitar la llum solar.
Als pocs minuts d'entrar al seu despatx vaig tindre molt clar que era un gran conversador i un apassionat de la seva feina. Com deia l'article del diari, el padre Olarte va ser l'ànima de Yuso, tothom té molt clar el seu paper fonamental en la recuperació d'aquesta biblioteca monàstica. Compartir unes hores amb ell fou un luxe i entrar a la biblioteca del monestir no es pot oblidar. En aquell moment era l'arxiver i el bibliotecari del monestir. Home d'una gran cultura, era teòleg, historiador i filòsof. També va ser prior del monestir.
La biblioteca de Yuso és una de les millors biblioteques monàstiques d'Espanya. Té la mateixa disposició que li donà l'abat Don Anselmo Petite l'any 1.780. Recordo la magnífica sensació que produïa la barreja de llum natural, silenci, llibres i les acuradíssimes explicacions del padre Olarte.
La biblioteca acull manuscrits i llibres impresos. El llibre imprès més antic és un llibre francès del 1.475. Hi ha vint incunables i una col·lecció completa de vint-i-set cantorals. Cada cantoral pesa quaranta quilograms. Hi trobareu pocs llibres il·luminats.
Encara recordo amb emoció quan el padre Olarte em digué: "Ahora le enseñaré el infiernillo". Evidentment jo no sabia de que em parlava...
El infiernillo és l'espai on es guardaven els llibres que, d'entrada, no es podien llegir. Molts prohibits per la Inquisició. Calia un permís especial perquè el bibliotecari obris el infiernillo. Per llegir alguns d'aquests llibres calia l'autorització de l'abat, però per altres era imprescindible l'autoritació del Papa...
A la fotografia següent podeu observar com el padre Olarte no tenia gens de por i entrava tranquil·lament al infiernillo.
Juan Bautista Olarte va arribar amb dotze anys a San Millán de la Cogolla i gairebé sempre ha estat al monestir de Yuso, però també fou destinat a Venezuela, Colombia, Madrid i Salamanca. El recordo com una persona molt senzilla, d'una gran cultura i molta capacitat per divulgar els seus coneixements. Nascut a Treviana ( la Rioja ) ha passat els últims anys de la seva vida en un centre de la seva ordre de Salamanca, ciutat en la que va morir el passat onze de març.
Després d'acomiadar-me ell tornà al seu despatx per continuar treballant. No podré oblidar mai el gran regal que aquell matí d'agost em va fer un home savi. Si voleu recordar les entrades que expliquen aquell matí màgic cliqueu al proper enllaç: "La biblioteca de Yuso".
Ara, padre Olarte, l'adéu és definitu. Moltes gràcies pel teu mestratge i per compartir un gran matí a la biblioteca del monestir de Yuso a San Millán de la Cogolla ( La Rioja ).
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada