L'antic seminari dels claretians.

Després de donar un cop d'ull a la Casa Joan Roure amb els seus arcs conopials de ferradura de la planta baixa i a la Casa Solà que llueix a les façanes vint-i-sis balcons circulars, les dues al Passeig de Sant Antoni Maria Claret, avancem uns metres fins arribar a l'edifici del Casal que fou l'antic seminari dels claretians. 

Els claretians van comprar l'any 1.919 uns terrenys al costat del convent que ocupaven i que anteriorment fou dels caputxins. Aquest terreny està al passeig al costat del Camí del Castellvell.

L'objectiu al construir el nou seminari solsoní era clarament alleugerir la càrrega de la Universitat de Cervera, on s'establiren l'any 1.887 els Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, coneguts popularment com claretians, on tenien el seminari i també un col·legi.

La construcció del seminari fou dirigida per Muns, Bover, Melé i els coadjutors Francesc Villaró, Antoni Palau i Pere Ollé. Villaró tenia força experiència ja que havia participat en la construcció de bona part dels convents claretians de tot l'Estat.

L'edifici del Casal llueix orgullós a les façanes la pedra i el maó de cara vista, però l'origen d'aquesta pedra per construir-lo va originar molta polèmica perquè s'aprofità el Pont dels Frares, un aqüeducte dels segle XVIII. Si passegeu pel parc de la Mare de la Font encara en podeu veure una petita part, però la resta ha desaparegut... La gent de Solsona volia conservar la seva petita joia d'arquitectura civil, però com que l'aqüeducte era propietat dels claretians no van poder impedir-ho.

 

La construcció del noviciat comença al febrer de 1-920 i finalitzà al març de 1.921. és un edifici de planta rectangular de vuitanta metres de llarg. L'edifici estava al costat de l'antic convent dels caputxins on actualment hi ha la parròquia de la Mercè. A la fotografia anterior podeu veure reflectit al vidre d'un dels finestrals de la façana est el campanar de la parròquia, i a la següent la façana sud de l'antic seminari.

L'aspecte del seminari, us edifici molt llarg i estret, coronat amb una coberta molt inclinada de dues aigües, és molt majestuós. Gaudiu dels finestrals que ens regala aquesta estreta façana.

A la mateixa façana a la part superior, com podeu apreciar a la propera fotografia de detall, hi ha un rombe amb les quatre barres de la senyera.

Les façanes de pedra amb obertures de maó vist són típiques de les construccions solsonines de principis del segle passat. Les obertures més grans, en el cas de l'antic seminari, estan a la planta baixa, on l'edifici suporta la major càrrega.

Costa una mica observar la façana oest perquè des de l'Avinguda Cardenal Tarancón la tanca de l'escola pública Setelsis no ho permet. Per això la propera fotografia està feta des del carrer Pujada al Castell. Les escales que veieu porten a l'escola municipal de música que hi ha a l'antic seminari claretià. Actualment el vell edifici acull vint-i-vuit locals socials i un bar.

El número 13 de la revista cultural del Solsonès, Oppidum, Marcel Camps i Colomés ens descobreix al seu article "El Museu dels Claretians" que a l'antic seminari hi hagué un museu creat a Cervera i després de la Guerra Civil es traslladà a Solsona.

D'aquest museu que tenia diverses seccions: arqueologia, ciències naturals, etnologia, i un laboratori amb molts aparells de física del segle XIX, no en queda res de res...

Deixem el Casal, donem mitja volta i tornem pel Passeig de Sant Antoni Maria Claret per tornar al nucli antic de Solsona i baixar pel carrer Castell fins a la Plaça Major, on ens espera  Cal Aguilar.

Atentament.

Senyor I