Al blog podeu consultar gairebé una seixantena d'entrades dedicades al País Basc, al que em sento íntimament lligat des de fa més de trenta anys. En el primer viatge a Bilbao a mitjans de la dècada dels 80 del segle passat em deixà impressionat la visió de la gegantina empresa Altos Hornos de Vizcaya, fundada l'any 1.902 i que desaparegué l'any 1.996. Aquella dècada dels 80 encara tenia 11.000 treballadors directes. L'entorn que ocupava entre Baracaldo i Sestao ha canviat moltíssim com la mateixa ciutat de Bilbao.
Avui us proposo la descoberta d'un petit museu a Ibai-Ezkerraldea ( la Margen Izquierda de la ría de Bilbao ), concretament a un dels barris miners que acolliren a milers de treballadors arribats a Euskadi per a l'extracció massiva de mineral de ferro. Parlo del Museo de la Minería del País Vasco que podeu visitar al barri de Campodiego de Gallarta del municipi d'Abando Zierbena.
Aquest museu nasqué gràcies a l'esforç, iniciat l'any 1.986 al cor de la zona minera d'Ibai-Ezkerraldea, de l'associació formada per exminers i treballadors de la siderúrgia que veien com aquests oficis que foren l'essència de Bizkaia, es començaven a abandonar.
Començaren a recuperar i conservar eines, màquines, peces, vagonetes, documents i fotrografies perquè no s'oblidés el gran esforç que suposà l'activitat minera de la zona. L'any 2.001 s'inaugurà el Museo de la Minería del País Vasco a l'edifici de l'Antic Escorxador del barri de Gallarta.
Des de que obrí les seves portes s'han organitzat exposicions, editat monografies i fet una colla d'activitats per difondre el llegat miner entre els encuriosits visitants. Una de les tasques importants ha consistit en recollir els testimonis orals dels antics treballadors com va també la fàbrica de maquinària agrícola targarina J.Trepat.
Els objectius del Museo de la Minería del País Vasco són tres: foment de l'estudi i divulgació de l'activitat minera i les conseqüències econòmiques, socials i mediambientals; protecció i recuperació d'elements materials i protecció i recuperació de documents. A la propera fotografia podeu veure una vagoneta de fusta de roure del 1.880 procedent de la Mina Dicio.
Us sorprendran alguns dels objectes exposats perquè al parlar de mineria penseu amb les eines per extreure mineral i transportar-lo i amb l'equipament del miner, però no en el que s'emprava per comptabilitzar el mineral que surt de la mina...
El que podeu observar a la fotografia anterior i a la propera de detall són alguns dels àbacs amb els que es duia el control de vagons, vagonetes o galledes plenes de mineral. Penseu que l'any 1.991, a la Mina Primitiva, els camions d'àrids en compabilitzaven amb àbacs. Si voleu descobrir els secrets d'aquests àbacs cliqueu al proper enllaç que us durà a l'article de José Manuel Sanchis "Ábacos Mineros".
Un espai del museu acull els objectes cessió de la família de Dolores Ibárruri Gómez "La Pasionaria" nascuda a Gallarta l'any 1.895, que fou una històrica dirigent del Parit Comunista d'Espanya. La Dolores ja havia superat el curs preparatori per ingressar a la Escuela Normal de Maestras per estudiar magisteri.
Però l'any 1.910 les condicions econòmiques de la família la van obligar a deixar els estudis i posar-se a treballar. A la propera fotografia del 1.910 la podeu veure a l'esquerra (1) ajudant a la mestra Antonia Izar de la Fuente (2) amb el grup de nenes de les escoles de Gallarta. La Dolores només tenia 15 anys i la mestra que apareix a la fotografia va morir al bombardeig de Gernika.
En una de les dedicatòries de la Dolores. filla i dona de miner, podem llegir: "Al museo que refleja toda una época de penalidades y luchas sociales de los mineros. Junio 1.987".
Gairebé a tocar del museu ens espera el jaciment més gran a cel obert de Bizkaia. Em voleu acompanyar?
Atentament.
Senyor I.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada