Si l'entrada anterior dedicada als edificis singulars de Lleida estava dedicada a la farinera modernista La Meta, construïda entre 1.913 i 1.915 per Francesc de Paula Morera i Gatell, a la d'avui donarem un cop d'ull a l'altra mostra de patrimoni arquitectònic industrial modernista que tenim a la capital del Segre. Parlo, evidentment, de l'Antic Escorxador Municipal.
Ens caldrà passejar virtualment fins al carrer Lluís Companys on, com podeu veure a la fotografia anterior, ens espera dominant la plaça de l'Escorxador la gegantina escultura de Benet Rosell instal·lada l'any 1.999. "L'Ametlla com balla", construïda en bronze de deu mil·límetres de gruix sobre suport d'acer inoxidable, pesa 3,5 tones i té una alçària de 5,8 metres.
Edificat entre 1.912 i 1.915 l'Antic Escorxador Municipal, avui Teatre de l'Escorxador, escola i sala de concerts, per l'infatigable Francesc de Paula Morera i Gatell autor de molts dels edificis singulars de la ciutat de la que fou arquitecte municipal durant trenta-cinc anys. L'edifici modernista fou rehabilitat per Ezequiel Usón Guardiola que treballà trenta anys d'arquitecte municipal de Lleida.
L'Antic Escorxador Municipal és la petita joia de l'arquitectura modernista industrial de la que podem presumir, sense dubtar-ho, els lleidatans. Com vaig explicar-vos a l'entrada anterior dedicada als edificis singulars de Lleida, a la farinera La Meta li cal una urgetíssima rehabilitació si la volem conservar...
La construcció de l'Antic Escorxador Municipal fou la resposta al procés de matança del bestiar que fins al segle XIX no es preocupava gaire de la higiene i la salubritat d'aquest procés.
A la propera fotografia de detall podeu observar els esgrafiats d'una de les dues casetes situades als extrems de l'entrada principal.
La decoració ceràmica és important en l'edifici de l'Antic Escorxador Municipal. A la fotografia anterior podeu veure els florons ceràmics que llueixen algunes de les finestres. Les façanes estan arrebossades, les obertures emmarcades amb maó de cara vista. Cal destacar també les rajoles de ceràmica vidriada, de la que en teniu una petita mostra a la propera fotografia.
L'edifici funcionà com escorxador fins l'any 1.984. Al 1.993 es redactà el projecte per transformar-lo en un espai dedicat a les arts escèniques. El Teatre Municipal de l'Escorxador s'inaugurà al febrer de 1.999.
La coberta, com podeu veure a la fotografia següent, és de dues aigües. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'interès Local. Gràcies a la rehabilitació, els diferents edificis acullen un teatre, l'Aula de Teatre, el Cafè del Teatre, l'escola bressol i l'Associació de Veïns del Barri Templers-Escorxador.
La rehabilitació feta entre els anys 1.996 i 1.998 per Ezequiel Usón Guardiola respectà els edificis modernistes i afegí noves construccions amb la finalitat d'ampliar els espais i unificar el conjunt.
Del que fou l'antic escorxador es conserven les naus i els pavellons auxiliars que servien d'habitatge i laboratori. Si aneu al Cafè del Teatre, sempre una bona idea, no deixeu de mirar i admirar la gran xemeneia de sortida de fums.
Al vestíbul del teatre podeu gaudir del gran mural de 7,7 X 7 metres obra de Frederic Amat. A la part baixa del "Retaule de l'Escorxador" podeu veure set grans plaques rectangulars de material ceràmic sobre les quals, recordant que l'edifici fou l'Antic Escorxador Municipal, hi ha més de cinc-centes banyes de fang cuit...
Sortim del teatre per enfilar-vos al Parc de la Serreta perquè el petit esforç té premi. Passegeu lentament acompanyats d'espígol, heura, romaní, teucrí, lippia i herba de Sant Joan per contemplar l'antic Escorxador Municipal a vista d'ocell...
Malgrat que els edificis del carrer Lluís Companys el superen en alçària, és indiscutible que ell els guanya en bellesa i elegància.
Deixem l'antic escorxador per anar al Nucli Antic de la ciutat on ens espera, contemplant l'església de Sant Llorenç, la Casa del Pançà...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada