Les dues entrades anteriors dedicades a la descoberta de la fassina Balanyà ens van servir per observar detalladament l'espai de destil·lació i la zona exterior de la fassina on s'assecaven i s'emmagatzemaven els paquets de brisa ja destil·lada. El cobert que fa una colla d'anys estava ple de paquets compactats de brisa, avui es l'espai del museu on, a petita escala, podreu veure la producció d'aiguardent. Recordeu que en el moment de tornar a la zona interior, ens preguntàvem quin era l'origen del fum que durant molts anys sortia per la gran xemeneia. Avui resoldrem l'enigma visitant virtualment la zona de producció d'energia de la destil·leria.
Si tornem a situar-nos davant dels dipòsits on es barrejaven les restes de rapa i pellofa amb aigua i salfumant per precipitar el tartrà, podem veure darrere seu -al centre de la fotografia anterior- el cavallet o màquina de vapor al que arriba un tub que ve des de la part superior esquerra. Si ens girem, trobarem la resposta al misteri...
El tub que arriba al cavallet, el podeu observar a la part superior dreta de lo fotografia. Surt d'una mena d'artefacte de color blanc que recull el vapor d'aigua que es produeix a la caldera de vapor. És l'acumulador de vapor, protagonista de la fotografia següent.
Aquest vapor es transporta de l'acumulador fins al cavallet o màquina de vapor i a les olles o calderes de brisa. Vapor imprescindible per fer funcionar la fassina. A la propera fotografia teniu el cavallet o màquina de vapor.
Ja a la zona de producció d'energia mecànica, el cavallet accionava totes les politges, i elles feien funcionar la premsa, el vis sens fi, la triadora i -possiblement- els remenadors de tartrà i les bombes d'aigua. A la fotografia de detall següent podeu veure el tub que transporta el vapor d'aigua.
Ara que no som capaços de reciclar correctament els nostres residus, ens cal aprendre dels nostres avantpassats. A la fassina tot es reciclava. Recordeu que les restes de brisa ja destil·lada servien per alimentar al bestiar ( el pinyol que s'havia separat a la triadora ), i per fer paquets compactats de rapa i pellofa que s'emmagatzemaven al cobert del pati per ser el combustible que l'any següent faria funcionar la caldera de vapor. Està clar que a la fassina tot s'aprofitava.
Per unes escales força pendents, un operari baixava per carregar la caldera de vapor amb aquest paquets compactats am les restes de brisa ja destil·lada.
Pujo un moment a la planta superior per mostrar-vos,a vista d'ocell a la propera fotografia, el tub que porta el vapor d'aigua de l'acumulador de la caldera de vapor al cavallet i a les calderes de brisa. Com podeu observar, a l'esquerra, el tub es bifurca per distribuir aquest vapor.
Deixem l'antiga destil·leria d'aiguardent i mentre tornem a enfilar la carretera de Montblanc ens aturem al número quaranta-set on darrere de l'antic cartell "Fábrica de Alcohol Vínico", podeu dir adéu a la xemeneia de la fassina Balanyà.
Però aprofiteu també per acomiadar-vos de la xemeneia de la fassina de Cal Ferran ( destil·leria d'aiguardent que tenia dues fassines, una a tocar del Museu de la Vida Rural). Com vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada a la fassina Balanyà, l'Espluga de Francolí havia tingut cinc fassines...
Atentament.
Senyor I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada