El Museu Nacional d'Escòcia ( i 3 ).

Després de gaudir virtualment de la proposta museística del Royal Museum, entrem al Museu d'Escòcia. La unió d'aquests dos museus és el National Museum of Scotland. Dos edificis amb propostes arquitectòniques molt diferents. El primer, un edifici victorià inaugural l'any 1.861; i el que avui visitarem- obra dels arquitectes Benson & Forsyth- s'inaugurà l'any 1.998.

Passejant-hi gaudirem de la seva arquitectura amb formes geomètriques inspirades en Le Corbusier. L'edifici està revestit de gres daurat de Moray, un homenatge a la geologia del nord d'Escòcia. El museu acull les col·lecciona del Museu Nacional d'Antiguitats d'Escòcia i els objectes escocesos que hi havia al Royal Museum. A l'esquerra del gran vestíbul comença la proposta expositiva, començarem aquí el viatge al Regne dels escocesos.

Per les diferents sales podem conèixer Escòcia des de l'època paleolítica fins als nostres dies. Les sis plantes us permetran descobrir el camí recorregut per Escòcia fins a convertir-se en una gran nació. Observant les vitrines et preguntes com podien moure amb agilitat les grans espases...

En una de les sales que ens expliquen la formació del Regne d'Escòcia trobareu una rèplica del monument funerari de Maria I d'Escòcia, coneguda com Maria Stuart, que també fou reina d'Anglaterra, d'Irlanda i reina consort de França. Fou coronada reina d'Escòcia quan només tenia nou mesos...

Reina amb una tràgica i curta vida plena de canvis polítics, socials i religiosos. Enviduà tres vegades, passà divuit anys presonera i morí decapitada per ordre d'Isabel I d'Anglaterra.

El monument funerari original està a l'Abadia de Westminster i és una obra inacabada de l'escultor anglès Cornelius Cure. El seu fill William finalitza la delicada escultura.

Deixem a la reina i ens apropem a la vitrina on podem gaudir d'una arpa celta, clàrsach en gaèlic-escocès- coneguda com Lamont Harp i datada al segle XV. Aquestes arpes triangulars eren tradicionals a Bretanys, Irlanda, Escòcia i Gal·les.

L'arpa Lamont va ser lliurada a la família Robertson com part d'un dot matrimonial. De 95 centímetres d'alçària i 45,5 centímetres d'amplària està poc decorada si la comparem amb les altres dues arpes cèltiques medievals que es conserven.

Les altres dues arpes són la Queen Mary Arp, també exposada al Museu Nacional d'Escòcia, i l'arpa de Brian Boru, que diuen que pertanyia al Ard Rí ( gran rei ) Brian Boru que regna entre els anys 1.002 i 1.014. Això és impossible perquè l'arpa és de finals del segle XIV, però respectem les tradicions dels irlandesos que afirmen que era del seu rei. La podeu veure al Trinity College de Dublín com vàrem fer al blog amb l'entrada " The Long Room".

Hi ha moltíssimes més peces que ens ajuden a endinsar-nos en la història d'Escòcia, però per tancat la visita al museu ens aturarem en uns objectes molt curiosos dels que presumien els propietaris dels castells i grans mansions escoceses. Malgrat la seva arquitectura defensiva, aquestes edificacions tenien uns jardins molt ben planificats en els que hi havia uns fantàstics rellotges de sol esculpits en pedra. Eren molt populars i senyalaven el temps local i el d'altres ciutats del món.

A la fotografia anterior i a la següent podeu observar el de Cantray al comtat d'Inverness-shire, el més gran  però el menys poblat d'Escòcia. Té tretze rellotges que ens mostren l'hora de tretze ciutats del món. A la fotografia anterior podeu veure els que marquen l'hora de Nàpols, Siracusa, Bengala i París. A la part esquerra de la propera fotografia podeu veure el d'Esmirna. És un rellotge del segle XVI donat per EM. Davidson de Cantray.

 

Les dues properes fotografies són del de la casa Carberry del consell de Midiothian, un rellotge del segle XVI que també conté tretze rellotges diferents. A la propera fotografia podeu veure set gnòmons que corresponen a set dels rellotges. Recordeu que en els rellotges de sol l'ombra del gnòmon ens marca l'hora.

Una mena de capitell amb dues cares femenines suporta  la majoria dels rellotges, però com podeu comprovar a la fotografia següent, altres rellotges estan al mateix "capitell" a esquerra i dreta de les cares.

Per acabar dues fotografies d'un fascinant rellotge de sol amb base octogonal. A la primera, en el que es veu frontalment, podeu veure deu rellotges...

Si l'observem lateralment encara descobrirem tres rellotges més. I encara falten els de la dreta i del darrere. Els gnòmons d'aquest rellotge estan trencats.

Deixem el Museu d'Escòcia amb la seva moderna arquitectura que contrasta amb les peces que hi estan exposades. Una combinació que resulta molt interessant.

Continuem passejant per Edinburgh, una ciutat que convida a descobrir-la i gaudir-la intensament. Una visita imprescindible si us agrada viatjar.
Atentament.
Senyor i