Enfilar el carrer del General...

El dia tres de febrer, a l'entrada "A poc a poc", vàrem donar un cop d'ull a la restauració del Pilar del General que forma part de l'estructura porticada construïda entre els segles XIII i XVII coneguda com els porxos de Dalt. Les "Obres del projecte de reurbanització del carrer del General, dins l'àmbit del portal Magdalena/Noguerola de Lleida" per rehabilitar el Pilar i el carrer de General estava programat que s'acabessin al juny del 2.018 però ho han fet aquest mes de maig...

Per recordar el passat dels carrers de la nostra estimada ciutat cal consultar, com he fet repetides vegades al blog, el llibre "Els carrers i places de Lleida a través de la Història"de Josep Lladonosa i Pujol. El carrer del General ha tingut diferents noms al llarg dels segles, abans s'anomenava carrer d'en Navarra i el podeu veure a la propera fotografia de detall de la pàgina 378 del llibre que mostra part del plànol que representa les parròquies de Sant Joan i Magdalena abans de 1.868.

Per valorar el resultat de la reurbanització i rehabilitació cal que compareu la propera fotografia, en la que podeu veure l'estat que durant molts anys presentava l'antic carrer lleidatà amb les següents. El projecte de rehabilitació del carrer del General és de Jaume Terés Armilles, arquitecte municipal.

El carrer del General formava part de la trama medieval de la ciutat de Lleida del segle XIII. Un carrer amb molta història, costerut, que s'enfila pel començament del turó de la Seu Vella salvant un desnivell de quinze metres. Feia anys que tenia un aspecte vergonyós...
Explica Josep Lladonosa que hi ha diferents teories  sobre el nom del carrer. Uns diuen que fa referència al fet que hi va viure algun general-governador de la ciutat de Lleida. Però altres situen l'origen del nom a la reconquesta de la ciutat.

Des del moment que l'arc del pont va ser la porta principal de Lleida, el carrer del General fou el camí directe per pujar fins a la ciutadella. Al davant de la plaça major hi havia alguns solars edificats propietat de Berenguer de Boixadors, que també rebé del comte de Barcelona les terres que encara avui s'anomenen Partida de Boixadors. Potser el primer nom del carrer després de la reconquesta va ser carrer de Boixadors.L'any 1.205 ja no quedava ningú de la família Boixadors.
L'entorn feia molt difícil la dignificació d'aquest històric espai, però observant les fotografies constatareu que l'antic carrer ja no és un indret inhòspit.

Els baixos de la  casa del General van aparèixer l'any 1.950 quan s'enderrocà l'edifici per construir-hi el Teatre Principal.  Sembla que es tractava dels magatzems de la Col·lectoria de la Generalitat.És possible que l'edific fos construït a partir de 1.597 després d'eliminar altres construccions anteriors edificades pels Boixadors.
Entre els veïns del carrer del General hi havia, l'any 1.716, els hereus de jurista Joan Josep Casanoves que fou catedràtic de la Universitat lleidatana i paer en diferents magistratures.
El passat dia deu de maig els lleidatans ja van poder accedir al carrer del General que connecta l'Eix Comercial amb el Canyeret. La renovació integral ha suposat una inversió d'uns 137.000 euros.

Les llambordes i graons de granit, la barana d'acer inoxidable i l'enjardinament han millorat molt l'aspecte del carrer.
El carrer que avui coneixem amb el nom de carrer del Canyeret des de  la Edat Mitjana era el carrer de la Costa de Sant Joan, En els segles XIII i XIV s'anomenà carrer d'en Bardina.

La pendent escala ens deixa al carrer del Canyeret, just davant de la Torre de l'ascensor del Canyeret, obra de B01arquitectes.
L'origen del nom Canyeret cal  buscar-lo a partir de la destrucció dels carrers de les costes de Sant Andreu i de Sant Joan. Els veïns d'aquests carrers van edificar, sobre tot al vessant de Magdalena, moltes cabanyes fetes de fang, pedres i canyes.

A la dreta de la Torre hi ha el Palau de Justícia, amb una superfície de 12.000 metres quadrats, dissenyat també per B01arquitectes, Una zona de l'antiga Lleida que ha canviat radicalment d'aspecte. Si creuem el carrer del Canyeret i anem fins a la Torre de l'ascensor, a la seva esquerra trobem una escultura de pedra dedicada a un lleidatà molt estimat...

Inaugurada el 29 de desembre de 1.992, dia del cinquantè aniversari de la mort de Màrius Torres i Perenya ( 1.910 - 1.942 ), és obra de Miguel Ángel Sáinz Jiménez ( pintor, escultor, arquitecta i cineasta riojà ). Al cor de Lleida recordem a un dels poetes imprescindibles en llengua catalana del segle XX.

Tornem al carrer del General i, abans de començar a baixar, podem apreciar el fort pendent del que fou un important carrer de la Lleida medieval.

Mentre enfilem o baixem pel carrer podem observar algunes restes arqueològiques com restes de mus i arcs dels segles XIII i XIV.

Quan passegeu per Lleida deixeu per una estoneta la "zona de confort" de l'Eix Comercial i aventureu-vos a descobrir un dels carrers més antics de la ciutat.

Atentament.

Senyor i