A l'entrada anterior i a la del dia vuit de maig - dedicades als panteons de les Avellanes - hem recordat, gràcies a les antigues fotografies que podeu veure al Museu de la Noguera, els sepulcres dels Comtes d'Urgell que van estar a l'església del monestir des del segle XIV fins a a inicis del segle XX; quan el banquer lleidatà Agustí Santesmasses i Pujol els va vendre a un antiquari per quinze mil pessetes.
Després vàrem donar un cop d'ull al lloc que ocupaven a l'església del monestir, per acabar amb la visita virtual a The Cloisters, una subseu del Metropolitan Museum of Art de New York.
De les tres centenàries fotografies de Juli Vintró, publicades l'any 1.906 per Gaietà Barraquer a "Las casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XX ", ens centrarem en la d'Àlvar de Cabrera, germà d'Ermengol X.
La simulació de la restauració d'aquest sepulcre protagonitza la portada de la revista Sàpiens número 206, d'aquest mes de maig. Una simulació molt exagerada perquè les mides reals del sepulcre són 130,2 X 209,9 X 67,3 centímetres.
Malgrat l'exageració fotogràfica us recomano la lectura dels dos articles que parlen del Comtes d'Urgell. "El retorn dels Urgell. Un projecte pels museus del futur" ( pàgines 10 a 14 ) escrit per Sònia Casas amb l'assessorament imprescindible de Carles Porta, ens explica la història patida pels sepulcres, la seva digitalització a New York i el proper retorn.
Font fotografia: Sharom Mollerus. Wikimedia Commons.
Si es compleixen els terminis, enguany podrem veure com el primer sepulcre copiat digitalment torna a casa. Recordeu que a l'entrada del passat octubre titulada "Digitalització dels sepulcres de les Avellanes" us vaig explicar la presentació d'aquest projecte en el marc de les "IX Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes. Història de l'Església i de la Religiositat".
Recupero la fotografia que vaig fer l'estiu passat en la que podeu veure a Lucretia Kargère-Basco, conservadora del museu The Cloisters, fotografiant l'espai on hi havia la sepultura d'Àlvar I d'Urgell i la seva dona Cecília de Foix, pares d'Ermengol X.
Arnau Cònsul, assessorat per Flocel Sabaté , escriu el segon article que us recomano: " Els comtes guerrers d'Urgell " ( pàgines 28 a 36 ), en el que descobrireu la història d'un comtat que no va perdre la seva independència fins al 1.413...
Mentre esperem, il·lusionats, l'arribada del primer sepulcre digitalitzat al Monestir de les Avellanes, recordem la nostra agitada història.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada