Consultar els diferents classificadors del moble horitzontal on es guarden molts dels plànols de Francesc de Paula Morera i Gatell, és un plaer. Veure com l'arquitecte tarragoní dissenyà una colla de cases modernistes de la nostra petita ciutat, és molt gratificant. Un dels classificadors, concretament el número 20 de l'Arxiu Morera, és espectacular...
A l'etiqueta podem llegir: "Arxiu Morera 20 / Ajuntament de Lleida Escorxador. 34 plànols a la planoteca". Sí, ho heu llegit bé, trenta-quatre plànols. Per ensenyar-vos tanta documentació dedicaré tres entrades al classificador 20. Começaré amb un cianotip de planta, d'escala 1:100, del conjunt d'edificis que formen el complex de l'Antic Escorxador Municipal de Lleida. A la fotografia anterior podeu veure el cianotip sencer i, a la propera de detall, l'accés pel carrer Lluís Companys.
A la part de baix, a l'esquerra, de la fotografia anterior podeu veure la llegenda en la que les línies discontínues de color vermell-rosa indiquen el circuït d'aigua calenta, i les de color blau-gris el de l'aigua freda.
Recordeu que la cianotípia és un invent del 1.842 per fer còpies a gran escala d'un projecte. Aquestes còpies en cian blu es feien amb citrat amònic de ferro ( III ) i ferrocianur de potassi. Era un mètode barat, però les còpies tenien problemes per conservar-se en bon estat.
A la fotografia anterior, i a les tres properes de detall, podeu veure un plànol acolorit de la planta del complex d'edificis. Fixeu-vos bé en els sis arbres de l'esquerra de la propera fotografia de detall, als que Morera i Gatell dibuixà la seva ombra.
La matança del bestiar fins a finals del segle XIX no es preocupava gaire de les mesures higièniques i de salubritat. La solució lleidatana al problema fou la construcció entre 1.912 i 1.925 de l'Antic Escorxador Municipal que podeu veure gairebé a vista d'ocell a la propera fotografia.
En la fotografia següent de detall del plànol anterior podeu observar com Morera i Gatell escrigué amb llapis el nom d'alguns espais del complex de l'antic escorxador. Al centre podem llegir Patio que a la seva dreta té un gran espai de planta rectangular amb el text Sala matadero de carneros. A l'esquerra del patio, a l'espai de planta rectangular llegim Desolladero i damunt seu, un espai quadrat amb una gran circumferència amb la paraula Tostadero.
Aquests dos últims espais acullen actualment el Cafè del Teatre, un dels millors espais culturals de la ciutat. A la propera fotografia podeu veure en primer terme l'edifici del rellotge, on hi havia l'habitatge del conserge i les oficines de l'escorxador. Darrere seu, a l'esquerra del nou edifici on hi ha l'Escola Bressol Municipal Rellotge, la xemeneia del tostadero.
A la part superior dreta del plànol de planta del complex d'edificis podem llegir, d'esquerra a dreta: Sala matadero de carneros, diferents lavabos i una gran sala de planta rectangular amb el text Gran sala de matanza de bueyes.
Al vestíbul del Teatre Municipal de l'Escorxador us deixarà bocabadats el gran mural de material ceràmic obra de Frederic Amat i Noguera, de 7.7 x 7 metres titulat "Retaule de l'Escorxador", amb més de cinc-centes banyes de fang cuit. Un magnífic record de la primera funció del centenari edifici modernista.
Deixem el plànol de planta del complex per començar a donar un cop d'ull als plànols d'alçat. El primer que us presento és de la porta d'accés del carrer Lluís Companys. Observeu que a la part superior Morera i Gatell aprofità l'espai en blanc per fer una colla d'operacions.
L'Antic Escorxador Municipal i la farinera la Meta, són les dues joies de l'arquitectura industrial de la ciutat de Lleida. Els dos edificis modernistes foren dissenyats per Francesc de Paula Morera i Gatell.
A la fotografia anterior de detall podeu veure el plànol d'alçada de la porta d'accés al complex de l'antic escorxador, i a la propera podeu contemplar aquesta bella porta cent anys després de la seva construcció.
L'antic escorxador va funcionar fins al 1.984 i al 1.993 l'arquitecte Ezequiel Usón i Guardiola dissenyà el projecte de reconstrucció de l'atrotinat edifici, transformant-lo en un espai dedicat a les arts escèniques i a diferents equipaments.
Al plànol d'alçat Morera i gatell dibuixà detalladament les reixes de forja, com podeu veure a la fotografia anterior; reixes que avui encara ens mostren la seva elegància.
Entrem al gran pati per mirar i admirar en les properes entrades els diferents plànols d'alçat dels edificis del complex de l'escorxador que hi ha al classificador 20 de l'Arxiu Morera a la planoteca de la Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Lleida.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada