Pàgines

dilluns, 11 de novembre del 2019

L'Ermitage ( 3 ).

Continuem visitant virtualment les estances imperials del museu de l'Ermitage de Sant Petersurg entrant a la Sala del Pavelló construïda al 1.858 i que ocupa gairebé tot el primer pis del Petit Ermitage. Sense adonar-nos del canvi hem deixat el Palau d'Hivern per entrar al Petit Ermitage Amb columnes blanques i decoració amb daurats, té un mosaic que és una rèplica d'un que hi ha al Vaticà. Però el protagonista principal de la sala és el rellotge del paó, l'únic autòmat del món de grans dimensions del segle XVIII. L'emperadriu Caterina II de Rússia el comprà al joier britànic James Cox que el va fer al Regne Unit a la dècada de 1.770.


El rellotge encara funciona i tots els dimecres a les vuit del vespre les figures del paó ( al centre de la propera fotografia ), el gall ( a la dreta ) i el mussol ( a l'esquerra, tancat en una gàbia ), comencen a moure's.


Al proper vídeo de dos minuts, editat pel Museu de l'Ermitage, podeu veure com funciona el rellotge sota l'atenta mirada de la colla de visitants de la Sala del Pavelló.

   Deixem la Sala del Pavelló per anar fins a la Loggia de Rafael, d'arquitectura neoclàssica, obra de l'arquitecte italià Giacomo Quaenghi, que fou l'arquitecte oficial de Caterina II entre 1.780 i 1.785. Es considera que aquest arquitecte transformà Sant Petersburg en una ciutat clàssica.


 La Loggia fou un encàrrec de l'emperadriu Caterina II i Quaenghi la va edificar entre 1.787 i 1.792 fent una còpia exacta de les loggias del Vaticà. Una loggia és un element arquitectònic emprat fonamentalment a Itàlia el segle XVII.


És una galeria o pòrtic que està obert íntegrament per almenys un dels deus costats. La galeria està sostinguda per columnes i arcs. A la propera fotografia de detall podeu apreciar la decoració minuciosa.


Les còpies estan fetes a Itàlia per un grup d'artistes supervisats per Chistopher Unterbergher. Les voltes de la loggia estan decorades amb escenes bíbliques i les parets amb pintures ornamentals conegudes com grotesques.
Deixem les estances imperials per donar un cop d'ull a alguna de les obres que acull el Museu de l'Ermitage, una de les més grans pinacoteques i museu d'antiguitats del món. Una col·lecció de més de tres milions de peces...
Envoltat de persones que la fotografien el "Noi ajupit", feta amb marbre entre 1.530 i 1.534, és l'única escultura de Michelangelo Buonarroti ( 1.474 - 1.564 ) que hi ha a Rússia. Caterina II encarregà a Lyde John Browne la compra d'obres d'art per afegir a la seva col·lecció. El "Noi ajupit", és una d'aquestes obres. L'emperadriu volia una escultura del geni italià que era pintor, escultor, arquitecte, poeta i escriptor... És una petita escultura de 54 centímetres que representa un jove nu doblegat sobre si mateix que va pertànyer al Mèdici.


Ens aturem un moment davant d'una de les moltes joies del museu, "La Sagrada família" de Raffaello Sanzio ( 1.483 - 1.520 ), pintor i arquitecte italià. Amb Miquel Àngel i Leonardo da Vinci, són els tres grans mestres del Renaixement. Aquest oli sobre taula, de 74 x 57 centímetre, és del 1.506. Curiosament podeu veure a Sant Josep sense barba.


Si hem vist una escultura de Michelangelo Buonarroti i una pintura de Raffaello Sanzio, és evident que ens falta aturar-nos, si podem, davant de les obres de Leonardo da Vinci. Intentaré fer-ho a la propera entrada titulada " Pobre Leonardo!" ...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada