Després de mirar i remirar els diferents plànols de planta del conjunt d'edificis que formen el complex de l'Antic Escorxador Municipal de Lleida i d'alçat de la façana de l'entrada del carrer Lluís Companys, entrem al gran pati per observar detalladament els plànols d'alçat de la façana de cada edifici del complex. Recordeu que al classificador número vint de l'Arxiu Morera hi ha trenta-quatre plànols de l'escorxador. Una feinada monumental feta fa més de cent anys per Francesc de Paula Morera i Gatell.
A la fotografia anterior podeu veure a la dreta l'edifici principal i a l'esquerra un conjunt de petites edificacions que van desaparèixer amb la reforma feta per Ezequiel Usón Guardiola segons el seu projecte del 1.993. La propera fotografia ens permet observar de forma més detallada els edificis enderrocats.
L'edifici actual de nova planta està ocupat per una part de l'escola Bressol Municipal Rellotge i per diferents dependències de l'Aula Municipal de Teatre. El proper plànol encara ens ensenya amb més detall les columnes de la dreta.
El primer número de la col·lecció la banqueta. Quaderns de divulgació ciutadana, titulat "Morera, arquitecte modernista ?" de Frederic Vilà i Tornos, té de protagonista a la portada aquesta part desapareguda de l'escorxador. Com podeu apreciar a la propera fotografia aquest raconet estava decorat amb un fris de rajola vidrada i flors ceràmiques.
Afortunadament encara podem gaudir, i molt, de l'edifici principal ocupat per l'Aula de Teatre. Recordeu que l'antic escorxador funcionà fins al 1.984 i que en el moment d'afrontar la rehabilitació el complex d'edificis estava molt atrotinat.
La fotografia següent permet comparar el plànol d'alçada de la façana anterior amb l'edifici actual. El complex de l'antic escorxador, acabat al 1.915, després de més de cent anys continua seduint-nos.
Francesc de Paula Morera i Gatell edifica el complex de l'escorxador entre 1.912 i 1.915. La rehabilitació, com he explicat abans, fou obra d'Ezequiel Usón Guardiola. Els dos van se arquitectes municipals de Lleida. Francesc de Paula durant trenta-cinc anys i Ezequiel ho fou trenta anys...
A la fotografia de detall anterior podeu observar una de les dues parts de l'edifici principal, concretament la de la dreta, amb la porta i les finestres superiors. Al plànol de la propera fotografia, ple d'operacions i dibuixos a la part inferior, es veu a l'esquerra de l'edifici principal una construcció més baixa que no existeix actualment.
Si ens apropem més podem veure com Francesc de Paula Morera i Gatell escrigué amb llapis les parts de la porta que tenien que ser de "piedra".
La combinació de pedra i maó de cara vista dibuixada al plànol d'alçat de la façana encara avui mostra la seva bellesa més de cent anys després de construir-se.
Al proper plànol d'alçat podeu veure en primer terme unes instal·lacions enrajolades i amb grans aixetes. A la dreta, dibuixat amb llapis, es veu un home amb barret que té a l'esquerra un porc i a la dreta un gat. Darrere hi ha la cúpula del Tostadero, que actualment forma part del Cafè del Teatre.
A la propera fotografia de detall, entre el rellotge de l'edifici on hi havia l'habitatge del conserge i les oficines de l'escorxador i l'edifici de nova planta que acull l'Aula de Teatre - a l'ombra- podeu observar el coronament d'aquesta cúpula.
Del proper plànol d'alçada de la façana reconec els grups de finestres, però el sòcol de rajola i la porta es van modificar en la rehabilitació projectada al 1.993.
El proper plànol d'alçat de la façana, amb una bona taca de tinta, ens mostra la part superior de l'edifici que acollia l'antiga gran sala de matanza de bueyes.
Si ens enfilem al Parc de la Serreta podem comparar el plànol anterior amb les façanes laterals d'aquesta part del complex d'edificis.
Potser el plànol, amb el número tres i una colla d'operacions a la dreta, correspon a la façana lateral de l'edifici principal que queda gairebé tapada amb l'edificació de nova planta que veieu a la fotografia anterior situat entre les dues construccions centenàries: perquè al plànol no hi ha cap porta.
A la propera i última entrada dedicada als trenta-quatre plànols de l'escorxador que es conserven a la planoteca de la biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Lleida acabarem d'observar atentament els documents del classificador 20 de l'Arxiu Morera.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada