Pàgines

dilluns, 24 de febrer del 2020

Un cop d'ull a la catedral de Sant Isaac.

Després de mirar i admirar detalladament l'església del Salvador sobre la Sang Vessada, una de les joies de Sant Petersburg, passejarem tranquil·lament fins arribar a la catedral de Sant Isaac. A la propera fotografia podeu veure la seva cúpula des del riu Neva.


Gairebé tota la ciutat queda petita davant el gran riu, però la catedral de Sant Isaac s'aixeca orgullosa i sobresurt del perfil de Sant Petersburg. Penseu que és la tercera catedral més gran d'Europa per les seves dimensions després de la Basílica de Sant Pere de Roma, i la catedral de Sant Pau de Londres.


Té una llargària de 111 metres, 97 metres d'ample i 101,5 d'alçària. Un edifici del 10.767 metres quadrats construït entre 1.818 i 1.858. La consagració del temple es va fer el 30 de maig de 1.852, quaranta anys després de l'inici de les obres. La primera església de Sant Isaac era de fusta i fou consagrada l'any 1.707, quatre anys després de la fundació de Sant Petersburg. La petita església de fusta fou substituïda per una de pedra al segle XVIII, i a principis del XIX el tsar Alexandre I encomanà a l'arquitecte francès Auguste Ricard de  Monferrand la construcció de la catedral actual.


La catedral té planta de creu grega i quatre petites cúpules a cada cantonada. Les quatre façanes presumeixen d'una gran columnata rematada per un frontó amb escultures i relleus. A la fotografia anterior podeu veure el frontó dedicat a "La reunió d'Isaac de Dalmàcia amb l'emperador Teodosi I el Gran" i a la propera de detall el podeu apreciar millor.


L'arquitecte francès es trobà amb molts problemes per edificar la catedral. El terreny molt pantanós sobre el que s'edificà Sant Petersburg complicà la construcció. Als 11.000 pilons de pi enquitranat de la fonamentació anterior, hi afegí 13.000 més de 25 centímetres de diàmetre. Sobre aquests pilons es van col·locar les lloses de granit i sobre aquestes lloses les de pedra calcària.


La cúpula central està recoberta amb pa d'or i sostinguda per una columnata i una balustrada decorades amb vint-i-quatre estàtues d'àngels i arcàngels. Si compareu la fotografia anterior amb la propera de la catedral de Sant Pau de Londres tindreu molt clar en quin edifici "s'inspirà" l'arquitecte francès per fer la cúpula de la catedral de Sant Isaac.


Des de la plaça de Sant Isaac podeu observar la bellesa del frontó del pòrtic meridional amb el baix relleu de l'Adoració dels Reis


Al centre del frontó es representa a Maria asseguda al tron, amb el Nen Jesús a la falda, envoltada pels Reis de l'Orient. La propera fotografia de detall permet apreciar la feina feta per l'escultor Giovanni Vitali.


Abans d'entrar a la catedral donem un cop d'ull al coronament del Palau Mariinski, construït entre 1.839 i 1.844, que fou l'últim palau imperial rus d'estil neoclàssic edificat a Sant Petersburg. Actualment acull l'Assembles Legislativa. A la fotografia següent hi podeu veure onejar les banderes de Rússia ( esquerra ) i Sant Petersburg ( dreta ).


Entrar a la catedral implica quedar bocabadat per les seves dimensions ( hi caben 14.000 persones ), i pels materials emprats: malaquita, lapislàtzuli, marbres de catorze colors, 103 pintures al fresc, 350 escultures, 52 mosaics gegantins que cobreixen 500 metres quadrats de superfície...


Al centre de la fotografia anterior podeu veure les Portes Sagrades i darrere seu el vitrall de l'altar major fet entre 1.841 i 1.843 que representa la Resurrecció de Crist. A la catedral hi ha tres altars. L'altar major està dedicat a Sant Isaac de Dalmàcia, considerat el sant patró de la dinastia Romànov.


L'any 1.928 la catedral es transformà en museu que s'inaugurà amb una exposició dedicada a la història de la construcció de l'edifici. Al 1.931 es tornà a inaugurar com Museu Estatal Antireligiós i al 1.963 va ser una de les seus del Museu de la Història de Leningrad.


Sortim de la catedral de Sant Isaac, un dels monuments més visitats de Sant Petersburg amb gairebé un milió de turistes anuals, per  passejant a poc a poc creuar el riu Neva pel pont de l'Anunciació conegut popularment com el pont del tinent Schmidt que connecta el centre històric amb l'illa Vasilievsky. Un cop a l'illa ja veureu, a l'esquerra, el nostre proper objectiu molt menys conegut que la famosa catedral on no trobareu gairebé cap turista. Parlo del Temple de l'Assumpció que visitarem virtualment a la propera entrada dedicada a Sant Petersburg.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada