Un cop d'ull al Kremlin ( 1 ).

Al costat del riu Moskvà, a tocar de la Catedral de Crist Salvador i emmarcat per l'estructura metàl·lica del pont d'accés Patrisrshy, veiem al fons algunes de les torres vermelles de la fortalesa del Kremlin de Moscou.

La paraula russa Кремль ( Kremlin ) fa referència a qualsevol edificació fortificada d'una ciutat russa. Evidentment la fortalesa més coneguda de Rússia és la de Moscou.

Si anem fins als jardins d'Alexander trobarem el Museu Estatal d'Història ( a la propera fotografia a l'esquerra ) i la Угловáя Арсенáльная бáшня - la torre de l'Arsenal ( Arsenalnaya ) construïda l'any 1.492, a la dreta. A l'esquerra del Museu Estatal d'Història hi ha la porta i la capella de la Resurrecció que ens convida a entrar a la plaça Roja. En aquest espai hi ha el quilòmetre zero de Rússia.

 Anem virtualment fins a la Тро́ицкая ба́шня ( torre de la Trinitat ) constuïda entre 1.495 i 1.499 per l'arquitecte italià Aloisio da Milano, conegut a Rússia com Aleviz Fryazin Milanets ( el Vell ). La torre té una barbacana amb entrada amb entrada al Kremlin que actualment és l'accés principal de les visites. Un pont de pedra, el pont de la Trinitat, l'uneix amb la torre Кутафья ( Kutàfia ) construïda a principis del segle XVI com a talaia.

A la base de la torre, als segles XVI i XVII hi hagué una presó. Al 1.685 li van afegir un cos de diversos pisos amb decoració de pedra blanca, que podeu apreciar a la propera fotografia de detall. Entre 1.868 i 1.870 la torre fou reconstruïda pels arquitecetes A. Porokhovschikov i N. Azanchevsky. L'any 1.935 s'ordenà retirar de cinc de les torres de les muralles del Kremlin les àguiles bicèfales - símbol dels tsars- per inatal·lar estrelles de cinc puntes - símbol del comunisme- de cristall de robí. Al 1.937 les estrelles foren substituïdes per unes de noves fetes de vidre vermell que estan il·luminades . Coronant  la cuculla de la torre podeu veure l'estrella que pesa mil tres-cents quilograms. L'última restauració és del 2.015.

En el moment d'entrar al Kremlin per la torre de la Trinitat trobarem dos soldats de guàrdia en dues garites transparents en les que podeu veure l'àguila bicèfala que porta al pit un escut amb la imatge de sant Jordi, que és l'escut de Rússia. Observant atentament al soldats de guàrdia, en algun moment dubtareu si respiren...

Només accedir a la fortalesa del Kremlin trobem el Palau Estatal, un edifici de vidre i formigó recobert de marbre blanc. Construït l'any 1.961, sota la direcció de l'arquitecte Kikhail Posohin, per iniciativa de Nikita Khrusxov - Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica ( P.C.U.S ) entre 1.953 i 1.964, i primer ministre entre 1.958 i 1.964. Aquí es van fer els congressos del P.C.U.S i les sessions del Soviet Suprem de la U.R.S.S.

L'edifici es va construir en setze mesos. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, el palau va continuar com un dels escenaris teatrals i de concerts més prestigiosos del país. La sala té capacitat per a sis mil persones i la seva acústica es considera de les més avançades d'aquella època. Per construir l'edifici calgué demolir l'antic edifici de l'Armeria que podeu veure a l'aquarel·la de l'arquitecte Peter Aleksandrovich Gerasimov del 1.852.

Font: Wikimedia Commons.

Gairebé a tocar del Palau Estatal hi ha el Palau de Poteshny, construït l'any 1.652 per a Boyar Miloslavsky. No ens podem apropar perquè els visitants de la fortalesa del Kremlin hem de seguir un recorregut determinat i, com podeu veure a la propera fotografia, tot està vigilat pels soldats de guàrdia.

Just davant del Palau Estatal tenim l' Арсенал Московского Кремля ( l'edifici de l'Arsenal ) que es començà a construir l'any 1.702 per ordre del tsar Pere I el Gran. Continuarem la passejada pel Kremlin a la propera entrada dedicada a la fortalesa.

Atentament.

Senyor i.

Cases singulars de Lleida ( 46 ).

Deixem el primer "gratacel " de Lleida, el gran edifici de l'Antic Monte Pío construït entre 1.945 i 1.948 per Marià Gomà Pujades i José Rodríguez Míjares, per fixar-nos en l'Antiga Casa Aldomà que domina la cantonada dreta del carrer Cavallers amb Blondel.

Un imponent edifici amb façanes a l'avinguda de Blondel i als carrers Cavallers i Major construït l'any 1.881 per l'arquitecte lleidatà Celestí Campmany Pelliser ( 1.847 - 1.914 ). A la fotografia anterior podeu veure les façanes de Blondel i carrer Cavallers. Fixeu-vos que a la cantonada de la planta baixa hi ha una colla d'impactes de bala de la Guerra Civil. La propera fotografia mostra la cantonada dels carrers major i una Cavallers.

A la façana del carrer Major hi ha, a la planta baixa, tres grans arcs de mig punt. Coronant el central podem veure l'any en que es construí la Casa Aldomà: 1.881.

En els altres dos arcs encara hi podem trobar alguns detalls decoratius florals malgrat les modificacions que s'han fet a l'edifici. A la propera fotografia de detall les podeu valorar.

El projecte de Celestí Campmany fou presentat a l'Ajuntament, després d'obtenir la llicència municipal el 26 de febrer de 1.881, per Ramon Xam-mar i de Niubó que es va casar amb Dolors Aldomà i Capell - la pubilla de la família Aldomà. A la fotografia següent podeu veure el plànol de la façana del carrer Cavallers que forma part del projecte de Celestí Campmany que podeu consultar a l'Arxiu Municipal. A la part inferior dreta està signat per Celestíno Campmany Lérida 21 de Enero de 1.881.

L'arxiu de l'arquitecte Celestí Campmany fou molt malmès durant la Guerra Civil quan dos obusos van caure a la Casa Campmany, al carrer Major 11 ( on hi havia l'enyorada botiga de roba La Innovació que tancà al 2.016 després de noranta-tres anys vestint als lleidatans), que destruïren part de les plantes superiors on guardava la documentació. 

Després de la Guerra Civil es convertí en l'Hotel Nacional fins a finals de la dècada dels setanta del segle passat.

 Font fotografia: Blog antics hostals del camí ral.

A l'entrada "Botigues amb restes arqueològiques ( 8 )" vàrem entrara a la sabateria Sitgetana que ocupa els baixos de la Casa Aldomà. El que avui és una de les sabateries de més prestigi de Lleida fou la quadra de la casa...

Gairebé a tocar, només cal anar del número cinquanta-dos al quaranta-vuit, trobem la Casa Banqué un edifici amb façanes a l'avinguda de Blondel i al carrer Major ( al número trenta-nou ) per on s'accedeix al habitatges. Construïda l'any 1.922 seguint el projecte a l'incansable Francesc de Paula Morera i Gatell té dues façanes molt diferents. La del carrer Major és molt senzilla però la de Blondel ens regala elements arquitectònics monumentalistes.

A la fotografia anterior podeu veure els amplis locals comercials de la planta baixa que salven el desnivell entre Blondel i el carrer Major. Les portes amb les persianes metàl·liques ( abaixades a la fotografia anterior i apujades a la propera ) són l'accés a la botiga de roba Original - que també conserva restes arqueològiques que podeu veure clicant a l'anterior enllaç - Els dos grans finestrals amb arcs de ferradura pertanyen a la perfumeria Gotta a la que s'accedeix pel carrer Major.

Aquell mateix any, 1.922, el prolífic Francesc de Paula Morera i Gatell projectà la tribuna de la Casa de Jordi Llorens Ribas, la Casa de Ramon Montull ( a la que vàrem donar un cop d'ull a l'entrada anterior dedicada a les cases singulars de Lleida ), i la Casa Ricard Vilalta... A la propera fotografia de detall podeu observar la tribuna.

Aquest element arquitectònic està coronat per un oval sense inicials flanquejat per dues volutes que ressegueixen el perímetre de la tribuna.

A l'últim pis hi ha una balconada amb una barana de ferro forjat. L'edifici està coronat per una cornisa i la balustrada de la terrassa.

A pocs metres, al número quaranta-dos de Blondel, hi ha un edifici d'habitatges amb planta baixa dedicada al comerç que ens recorda el patiment de la ciutat de Lleida a la Guerra Civil...

Com l'edifici anterior té façanes a Blondel a al carrer Major ( número trenta-tres ), per on s'accedeix a l'habitatge. L'edifici fou construït l'any 1.925. La façana del carrer Major, amb uns baixos comercials i quatre plantes amb balconades que llueixen una barana de ferro forjat, és més senzilla que la de l'avinguda de Blondel.
A la façana de Blondel, entre els baixos comercials i la tribuna fi ha dos petits balcons circulars amb finestrals amb arc de mig punt amb baranes de ferro forjat.

Baranes molt petites però ben treballades pel fargaire com podeu apreciar a la propera fotografia de detall. El motiu decoratiu central es repeteix a les baranes de les plantes superiors.

La façana de fàbrica arrebossada i pintada, pedra i ferro forjat té com element  més destacat la tribuna ondulant que observa atentament el riu Segre. Els elements arquitectònics clàssics i eclèctics es combinen perfectament.

Observar atentament aquesta tribuna ens permet recordar els mesos que Lleida fou front de guerra. El riu Segre separava les tropes, per això a l'avinguda de Blondel, entre el Banc d'Espanya i l'Arc del Pont trobem edificis amb impactes de bala...

La tribuna també està coronada, com la de la casa Banqué, per un oval ( però en aquest si que hi ha un nom: R. Grau ) flanquejat per dues volutes que ressegueixen el perímetre ondulat. Sobre la tribuna hi ha una terrassa amb balustrada de pedra. La tercera i quarta plantes tenen balconades amb baranes de ferro forjat.

El coronament mansardat de l'edifici, amb dues finestres, ens recorda l'estil beauxartià. Com podeu veure a la propera fotografia del coronament, a la dreta podeu observar part del coronament del Casino Principal que vàrem visitar virtualment a l'entrada "Cases singulars de Lleida ( 10 )". Si cliqueu a l'enllaç anterior ho podreu recordar.

Continuem passejant per Blondel i una mica abans d'arribar a la plaça de sant Francesc, concretament al número divuit, hi ha la Casa Campmany que serà el nostre proper objectiu.
Atentament.
Senyor i

Al cor de Solsona ( 7 ).

Després d'enfilar l'avinguda de la Mare de Déu del Claustre ens vàrem aturar a la plaça de n'Antoni Guitart. Amb l'hospital Pera Màrtir Colomés, a la nostra esquena, podem veure un dels portals que es conserven de l'antiga muralla de la ciutat de Solsona.

Passem per l'antic portal de pedra amb un arc de mig punt, un pas de vianants i rodat que data del 1.697. Als pocs metres de passejar pel carrer de Llobera ens girem i podem veure la capella del segle XVIII, arrebossada i pintada, dedicada a Santa Anna - la patrona de la noble família Llobera-.

El portal de Llobera, també conegut com portal de Santa Anna, té la catalogació de Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ).

Continuem passejant plàcidament pels carrer de Llobera, un carrer amb les façanes catalogades com Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ). A pocs metres del portal, abans d'arribar a la travessia de Sant Isidre, ens espera al número cinquanta-tres, Ca les Caterines.

Edifici del segle XIV que fou reformat al segle XVIII. Les dues façanes, la de Vallcalent i la del carrer de Llobera són de pedra.

La planta baixa del carrer de Llobera  presumeix de dues portalades amb arc de mig punt sobre les que hi ha dos balcons amb una barana de ferro forjat. A la fotografia anterior podeu veure una de les portalades i a la propera, un dels balcons.

Ca les Caterines té planta baixa, dos pisos i una solana. A la façana de Vallcalent hi ha una planta més a l'alçada del pati. L'edifici, amb catalogació BCIL, necessita una urgent reforma.

Continuem caminant pel carrer de Llobera i en un moment arribem a la Plaça de Sant Pere en la que, a l'entrada anterior dedicada a la gran passejada pel cor de Solsona, vam observar detalladament una de les façanes de Cal Font. Recordeu que l'altra dóna a l'avinguda de la Mare de Déu del Claustre.

Des del mateix punt de la fotografia anterior mirem a la dreta i veurem Cal Pere Mosella - Cal Teixidor, l'edifici més estret de la  fotografia següent.

Al número dos de la Plaça de Sant Pere trobem aquest edifici del 1.907 que fou la casa del mestre picapedrer Pere Mosella.

Quan gaudiu de la Plaça de Sant Pere segur que us cridarà l'atenció aquesta casa menestral amb una façana petita però d'un estil neogòtic magnífic.

A la balconada del primer pis, una mica tapat per la senyera, podeu veure a la propera fotografia de detall, els escuts de Catalunya ( a la dreta ) i el de Sant Jordi ( a l'esquerra ).

Pere Mosella va morir sense fills i la seva petita casa la comprà el paleta de cognom Teixidor, per això l'altre nom de l'edifici és Cal Teixidor.

Si Pere Mosella estimava la seva casa, no podem dir el mateix d'en Teixidor. A la propera entrada dedicada a la gran passejada pel cor de Solsona, entendreu el perquè...

Atentament.

Senyor i

La Biblioteca Central de Liverpool ( 1 ).

Després d'un llarg parèntesi tornem a Liverpool. Fa un any, a les entrades "De Glasgow a Liverpool" vàrem visitar virtualment un dels museus de William Browm Street, el carrer en el que tots els edificis- museus, galeries, biblioteques - són públics. En aquelles dues entrades l'objectiu era donar un cop d'ull a l'exposició "Charles Rennie Mackintosh. Making the Glasgow Style", que del 15 de març al 26 d'agost del 2.019, mostrava dos-cents cinquanta objectes de l'únic moviment modernista del Regne Unit a la Walter Art Gallery. Al sortir de l'exposició vam dirigir la mirada a la dreta per descobrir que la Liverpool Central Library ens estava esperant... Avui hi entrarem.

A la fotografia anterior podeu veure, al centre i a l'esquerra, dos dels edificis que formen part de la Biblioteca Central. L'edifici de l'esquerra és el World Museum, dedicat a l'arqueologia, etnologia i les ciències naturals i físiques. L'entrada a la biblioteca, que podeu observar a la propera fotografia, no us permet imaginar l'edifici modern que us espera després de la façana neoclàssica, una sorprenent intervenció d'Austin-Smith:Lord, que des de maig del 2.013 deixa als usuaris bocabadats.

Els treballs de rehabilitació i remodelació iniciats al 2.010, transformaren radicalment la Liverpool Central Library. Després de tres anys de feina i 55 milions de lliures d'inversió, la biblioteca tornà a obrir. 

Abans d'entrar, observeu atentament l'edifici de planta circular de la fotografia següent, un dels que formen part de la gran biblioteca. Segur que quan el visitem virtualment, a la propera entrada dedicada a la Biblioteca Central, us emocionareu.

Austin-Smith:Lord és un col·lectiu creatiu de professionals del disseny amb l'objectiu de transformar i millorar els entorns. La nova biblioteca, de cinc plantes, amb un vestíbul espectacular, ens espera...

El projecte, a més a més de restaurar 4.000 metres quadrats d'edificis històrics, ha propocionat a la ciutat una biblioteca de 8.000 metres quadrats i un arxiu especialitzat.

Com heu vist a les dues primeres fotografies fotografies, davant l'entrada trobem un passadís de granit en el que hi ha incrustats els títols de clàssics literaris. Algunes de les lletres són de color vermell i formen un enigma: el títol d'una de les joies de la col·lecció de la biblioteca...

Quan esteu al centre del vestíbul no us podreu resistir a alçar la vostra mirada per observar l'espectacular cúpula de vidre que corona l'edifici.

L'empresa SES Shephenrd Construction s'encarregà de la gran obra de rehabilitació projectada pels arquitectes Austin-Smith:Lord i amb la col·laboració del Buro-Happold Engineering, una empresa britànica de disseny, planificació i gestió de projectes. Enfilar els diferents trams d'escala mecànica és emocionant.

A més a més d'una gran selecció de llibres, audiollibres, CDs i DVDs, podeu consultar una col·lecció de llibres rars. El magnetisme de la cúpula de vidre farà que la mireu i admireu diverses vegades.

Però aquesta cúpula queda petita si la comparem amb l'ecàrrec que va rebre el Buro-Happolt Engineerig l'any 1.999 per unir els edificis centrals del The British Museum sota un mateix sostre. Una espectacular estructura que pesa 800 tones. És el pati cobert més gran d'Europa amb 6.700 metres quadrats. El vidre del sostre és de color neutre i això permet la màxima llum natural sense enlluernar-nos.  A l'octubre del 2.011, a l'entrada "La Biblioteca del Rei ( 1 )", ja vàrem veure una petita part d'aquest sostre de vidre.

L'estudi de l'arquitecte Norman Foster va dissenyar l'any 1.999 la reurbanització de la Gran Cort de la Reina Isabel II, conegut popularment com la Gran Cort. Aquest gran espai,que s'inaugurà l'any 2.000, és el quadrat central cobert del Museu Britànic. Si cliqueu el proper enllaç "Queen Elizabeth II Great Court" podreu veure la proposta del Buro-Happolt Engineerig

Tornem a la Liverpool Central Library en la que teniu a la vostra disposició 150 ordinadors i iPads. Si voleu gaudir d'unes vistes panoràmiques de Liverpool només cal pujar fins al terrat.

Prestatges i més prestatges, plens de milers de llibres, us acompanyaran pel vostre periple de descoberta de la Biblioteca Central.

Abans d'entrar a la biblioteca, la seva façana neoclàssica ( torneu a mirar les tres primeres fotografies de l'entrada d'avui ) aparentment ens convidava a accedir a una clàssica biblioteca anglesa. Hem constatat que no és així. Però ara ens aturem a la primera planta davant d'una altra porta d'accés...

La Picton Reading Room ens permet conèixer un altre dels edificis que formen el complex de la Liverpool Central Library. Edifici que podeu veure a la segona fotografia, el de planta circular. i al que entrarem virtualment a la propera entrada dedicada a la Biblioteca Central.
Atentament.
Senyor i