Cases singulars de Lleida ( 49 ).

Deixem la plaça de la Sal on hem donat un cop d'ull a dues cases singulars atribuïdes a l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. Passejant per la baixada de la Trinitat arribem a la rambla de Ferran. Continuem per l'avinguda de Francesc Macià amb l'objectiu de creuar el riu Segre pel pont vell i anar al parc urbà dels Camps Elisis, al barri de Cappont.

A la plaça Bores us sorprendrà "L'arbre paer" una escultura d'acer corten del 1.997 de Benet Rosell que inicialment estava a la plaça del Seminari per commemorar els 800 anys de Govern Municipal. Quan al 2.009 s'enderrocaren els blocs del seminari l'escultura, de quinze metres d'alçària, fou retirada. Després de sis anys en un magatzem municipal des del 2015 es mostra orgullosa al costat de l'entrada als Camps Elisis.

El polifacètic artista d'Àger té una altra escultura gegantina a la plaça de l'Escorxador. Parlo de "L'ametlla com balla", del 1.999, una escultura de bronze de 5,8 metres d'alçària i 3,5 tones de pes.

La podeu veure a tocar d'una de les dues mostres de patrimoni arquitectònic industrial modernista de la ciutat, l'Antic Escorxador Municipal, clicant l'enllaç següent: "Cases singulars de Lleida (26 )". Deixem "L'arbre paer" i ens apropem a la porta que ens convida a visitar el parc urbà dels Camps Elisis inaugurat l'any 1.864.

La primera, dues pilastres de pedra de tres metres d'alçària coronades per paneres plenes de fruites i flors, se l'endugué la riuada del 1.907. La segona, del 1.908,  va ser una de les primeres obres de Francesc de Paula Morera i Gatell, que feia dos anys que era l'arquitecte municipal de Lleida. Malauradament aquesta joia modernista fou enderrocada al 1.938 durant la Guerra Civil. La porta actual, flanquejada per dues petites portes laterals és obra de Lluís Domènech i Torres. D'inspiració neoclàssica es construí l'any 1.946. A la propera fotografia de detall podeu apreciar el treball de forja central.

Caminar lentament entre els monumentals plàtans del passeig central ens fa sentir molt petits. Les dues llargues rengleres d'impressionants plàtans provenen de la Devesa de Girona i foren trasplantats l'any 1.864...

El túnel format per les capçades i les fulles dels plàtans desapareix parcialment a l'hivern però l'aspecte del passeig no deixa d'impressionar.

 Al parc encara es respira una atmosfera romàntica, Podem gaudir de jardins d'estil francès, anglès i actuals fruit de la remodelació del 2.007 projectada per Carles Sàez i Pilar Mallol. El primer edifici que ens dóna la benvinguda és el cafè-teatre. 

Joaquim Porqueras Bañeras va fer el projecta l'any 1.923 i Francesc de Paula Morera i Gatell dirigí l'obra que finalitzà l'any 1.926. La seva funció inicial era de suport al teatre dels Camps Elisis obra de Celestí Campmany Pellicer del 1.902.

Posteriorment es transformà en el local d'oci del parc. A la fotografia anterior podeu veure la façana est amb un gran pany de paret sobre la gran terrassa semicircular amb balustrada.  A més a més del gran finestral, al coronament, sota l'escut de Lleida podem llegir: "Pabellón Campos Elíseos".

El cafè-teatre està envoltat de llotges, rectes als dos costats i semicirculars al darrere. Un edifici noucentista que ens regala una colla d'elements arquitectònics clàssics.

Al costat del cafè-teatre hi ha el quiosc de música construït l'any 1.925 conjuntament amb ell. Encara que no tenim documentació també s'atribueix a Joaquim Porqueras Bañeras com arquitecte i a Francesc de Paula Morera i Gatell com a director de l'obra.

Al basament circular hi ha vuit pedestals sobre els que s'alcen columnes dòriques que suporten la cúpula semiesfèrica. A la propera fotografia de detall podeu apreciar la delicada decoració de la cúpula.

 A la base i a la cúpula trobem trencadís i teules de ceràmica vidrada. Una petita mostra del noucentisme amb pinzellades classicistes.

A la dreta del cafè-teatre trobem la caseta de serveis construïda al voltant del 1.915 seguint el projecte de Francesc de Paula Morera i Gatell. El petit edifici de maó vist i sòcol de pedra era l'urinari públic del parc.

Després de la Guerra Civil el petit edifici modernista es transformà en aquari per tornar posteriorment a la primera funció, la d'urinari públic.

A la part superior de les façanes de maó vist les rajoles de ceràmica vidrada decoren l'ampit de les finestres i a tocar del ràfec de la teulada com podeu constatar a les fotografies de detall anterior i propera.

També hi ha una estreta sanefa de ceràmica vidrada que ressegueix el sòcol de pedra que podeu observar a la fotografia següent de detall.

L'any 2.007 fou rehabilitat per acollir el Club Banyetes ( 16.000 socis ), un espai de dinamització infantil de l'Ajuntament de Lleida amb l'objectiu de treballar valors. La Paeria decidí el vint de novembre del 2.019 tacar-lo al mes de gener pel seu elevat cost ( 286.000 euros/any ).

Sortim dels Camps Elisis i de seguida, a la cantonada del carrer santa Cecília amb l'avinguda de les Garrigues trobem l'Escola dels Camps Elisis, inaugurada al 1.920, que visitarem virtualment a la propera entrada dedicada a les cases singulars de Lleida.
Atentament.
Senyor i