Pàgines

diumenge, 25 d’octubre del 2020

Montblanquet.

Baixem del turó de 787 metres d'altitud de la serra del Tallat que acull el santuari del Tallat per anar a la petita població de Montblanquet ( setze habitants l'any 2.018 ) situada al pla del Baró, a 627 metres d'altitud. Un poblet de la comarca de l'Urgell gairebé a tocar de la Conca de Barberà.


Enfilat en un petit turó, ràpidament ens sorprèn el campanar d'espadanya ( o de cadireta ) que sobresurt del perfil del poble com podeu apreciar a la fotografia anterior.
Prop dels cims de la serra del Tallat, la vall de Montblanquet té nombroses fonts. A només cent metres del poble trobem la Font Vella.


Montblanquet, documentat al 1.156, en el que es parla del seu castell -actualment desaparegut-. Fou donat a Poblet l'any 1.195 i va ser propietat del monestir fins a la Desamortització de Mendizábal del 1.835. És evident que sempre ha sigut un poble molt petit, però l'any 1.407 tenia presó. Es conserva el "Llibre de la Cort de Montblanquet" del 1.440.


L'agricultura, l'explotació ramadera, la venda de llenya i l'elaboració de carbó foren els eixos econòmics del petit poble. Actualment només queda una mica d'agricultura. A la fotografia següent podeu veure, en primer terme, un pou de pedra seca.


Aquest petit nucli de població fou la llar dels pastors i agricultors de la serra del Tallat. Quan ens apropem al poble constatem que els carreus de pedra de les cases tenen un protagonisme absolut.


Els carrers s'enfilen i els trams d'escala, també de pedra, ens ajuden a pujar el petit turó coronat per l'església de sant Andreu.


A mitjans del segle passat Monblanquet quedà abandonat. Afortunadament fa unes dècades que gent amb arrels al poble o enamorats d'aquest bonic racó de món varen començar a rehabilitar les cases i a recuperar carrers i fonts.


No arriben a vint els habitants que hi viuen tot l'any, però a l'estiu el poble s'omple de gent. Per sort Montblanquet no ha desaparegut com altres petits llogarets del nostre país.


Les sòbries cases de pedra ens regalen detalls decoratius de senzilla belles com la decoració del ràfec de la teulada que podeu contemplar a la fotografia anterior de detall.


Les heures s'enfilen per les façanes de pedra i un silenci espectacular ens acompanya mestre passegem tranquil·lament. A l'extradós de la dovella clau ( fotografia anterior ) podem llegir 1.869.


Acabar d'enfilar-se al petit turó té premi. L'església de sant Andreu, construïda al segle XIII, ens està esperant. Un petit temple de transició entre el romànic i el gòtic d'estil cistercenc, d'una sola nau amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat. La senzilla porta amb arc de mig punt dovellat, sense guardapols, de la façana principal està acompanyada per una rosassa amb traceria calada gòtica.


A la fotografia següent podeu apreciar més detalladament la decoració de la rosassa de l'església de sant Andreu.


Quan arribem a Montblanquet ( mireu la primera fotografia de l'entrada d'avui ), el que més destaca del seu perfil és el campanar d'espadanya, també anomenat de cadireta, amb un sol ull en el que hi ha una campana que trenca el silenci quan s'escau.


Deixem el pla del Baró i ens tornem a enfilar fins la carena de la serra del Tallat fins trobar la C-14, que agafarem per anar - gaudint d'un magnífic paisatge- fins a Verdú on donarem un cop d'ull a l'església de Santa Maria.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada