El passat mes de novembre ens vàrem apropar al cenobi de Santa Maria de les Franqueses, una petita joia romànica maltractada durant una colla d'anys. Les fonts orals expliquen que al seu interior fins al 2.009 hi havia una casa, amb els corrals i la resta de dependències, construïda al segle XVIII...
Del monestir femení de l'ordre del Cister de Santa Maria de les Franqueses fundat l'any 1.186 nomes resta dempeus l'església. A tocar del mur sud hi ha restes de murs i estructures de les antigues dependències del recinte monacal. Observant l'església romànica m'avergonyeix pensar, com a lleidatà enamorat del patrimoni, que s'havia destinat els últims segles a usos agrícoles. Si voleu tornar a visitar virtualemnt el monestir cliqueu sobre l'enllaç anterior.
Però deixem el monestir per apropar-nos, per la sendera que veieu a la dreta de la propera fotografia, al Parc de Santa Maria de les Franqueses.
Comencem a caminar per la sendera flanquejada de plàtans i entrem al parc que ens proposa un passeig per la poesia catalana.
La tria dels poemes s'inspira, bàsicament, en els criteris de l'escriptor, crític literari, pedagog i activista cultural Joan Triadú i Font. Passejant, acompanyats d'un silenci espectacular, podreu llegir poemes que van de la Renaixença als nostres dies.
A la sendera estareu acompanyats per poemes del trist període de la Guerra Civil i la llarguíssima postguerra. Trobareu també les generacions que van unir la poesia i la cançó i poetes geogràficament propers al monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses.
Els petits monòlits a la vora de la sendera que porta al riu Segre ens regalen poemes o fragments de poema que comencen a la Renaixença amb l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau i Farriols i acaba amb Maria Mercè Marçal i Serra.
L'any 2.003 la societat Identirama comprà el monestir cistercenc i les finques del seu entorn per fer-hi un parc cultural.
Arribem a l'espai "Mantinguem viva i rica la nostra llengua" on ens espera, a tocar d'un plàtan un monòlit amb un petit homenatge a Mossèn Josep Maria Ballarín i Monset, el rector de Catalunya. En els seus llibres emprava un llenguatge ple de paraules, expressions i dites de la Catalunya Central, on era un capellà molt estimat.
Els plafons dels monòlits recullen alguns d'aquests refranys, frases fetes, proverbis, dites que tenim l'obligació de conservar per no empobrir la nostra estimada llengua.
A la fotografia anterior, darrere dels monòlits amb els refranys, podeu veure al centre l'absis del monestir i a la dreta el monument que presideix l'espai sardana.
Poesia, literatura, història, identitat, territori, botànica a pocs metres del riu Segre i del que queda del cenobi femení balaguerí. Continuem amb la proposta del Parc de Santa Maria de les Franqueses descobrint els secrets del bosc de ribera.
Al bosc de ribera, l'arbreda caducifòlia que hi ha a la vora dels rius i rieres, a Balaguer s'anomena bultra. Als monòlits informatius de les diferents espècies ( a la fotografia anterior de detall podeu veure la del vern ), a la part superior dreta podeu llegir: "Bosc de ribera de les Franqueses. Bultra de les Franqueses". Aquests monòlits ens expliquen els secrets dels nostres arbres i arbustos. Toqueu, oloreu, assaboriu alguna de les plantes remeieres i estigueu atents als rastres de la fauna del bosc de ribera.
Si seguiu el Camí de la Primera Marrada podreu passejar, gairebé acaronant el riu Segre, fins al centre de Balaguer.
Gaudiu-ne!
Atentament.
Senyor i
L'any 2.003 la societat Identirama comprà el monestir cistercenc i les finques del seu entorn per fer-hi un parc cultural.
Arribem a l'espai "Mantinguem viva i rica la nostra llengua" on ens espera, a tocar d'un plàtan un monòlit amb un petit homenatge a Mossèn Josep Maria Ballarín i Monset, el rector de Catalunya. En els seus llibres emprava un llenguatge ple de paraules, expressions i dites de la Catalunya Central, on era un capellà molt estimat.
Els plafons dels monòlits recullen alguns d'aquests refranys, frases fetes, proverbis, dites que tenim l'obligació de conservar per no empobrir la nostra estimada llengua.
A la fotografia anterior, darrere dels monòlits amb els refranys, podeu veure al centre l'absis del monestir i a la dreta el monument que presideix l'espai sardana.
Poesia, literatura, història, identitat, territori, botànica a pocs metres del riu Segre i del que queda del cenobi femení balaguerí. Continuem amb la proposta del Parc de Santa Maria de les Franqueses descobrint els secrets del bosc de ribera.
Al bosc de ribera, l'arbreda caducifòlia que hi ha a la vora dels rius i rieres, a Balaguer s'anomena bultra. Als monòlits informatius de les diferents espècies ( a la fotografia anterior de detall podeu veure la del vern ), a la part superior dreta podeu llegir: "Bosc de ribera de les Franqueses. Bultra de les Franqueses". Aquests monòlits ens expliquen els secrets dels nostres arbres i arbustos. Toqueu, oloreu, assaboriu alguna de les plantes remeieres i estigueu atents als rastres de la fauna del bosc de ribera.
Si seguiu el Camí de la Primera Marrada podreu passejar, gairebé acaronant el riu Segre, fins al centre de Balaguer.
Gaudiu-ne!
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada