Nissaga de forcaires.

Sortim del Centre d'Observació de l'Univers ( COU ) després de gaudir de l'exposició permanent dedicada a l'astronomia i les ciències de l'espai i, encara bocabadats per la fascinant experiència de l'Ull del Montsec, tornem al nucli antic d'Àger.

El nucli d'Àger, vila declarada Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ), ens regala carrers i carrerons de sòbria bellesa. Al començar el mes de desembre Àger organitza la Fira d'Artesania i Productes del Montsec. La vila ja celebrava la seva fira al segle XVIII, una oportunitat per intercanviar productes entre la gent del Montsec. La fira s'havia perdut però fa un quart de segle l'han recuperada.

En el marc de la fira el centre de la vila ens regala una colla de propostes: mostres de productes ecològics i artesans, tallers infantils, música, poesia... tota una sèrie d'esdeveniments lúdics i culturals. Una de les activitats és la demostració d'oficis antics.

Podreu assaborir oficis que es resisteixen a desaparèixer en aquest món tecnològic en el que ens passem el dia mirant pantalles. La Plaça Major ens en mostra una colla d'artesans: matalasser, forjador, forcaire, cisteller, cadiraire, rajoler, picapedrer... Avui el protagonisme de l'entrada serà per l'ofici de forcaire.

Alentorn és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre que, com Àger, pertany a la comarca de la Noguera. Durant molts anys la principal activitat econòmica fou l'elaboració de forques amb les branques dels lledoners. L'últim gran forcaire d'Alentorn fou Casimiro Brescó i Durany, tercera generació de la nissaga de forcaires Brescó. Afortunadament encara fa forques el seu fill Llorenç Brescó ajudat pel seu net Nil Brescó.

 

L'ofici de forcaire ens regala un vocabulari que no podem permetre que es perdi: amarar, badall, blegador, capolar, grullo, maurador, moltlle, pelló, sabadot, triança... 

A  la fotografia anterior podeu veure, d'esquerra a dreta: el blegador ( per donar la inclinació adient als pollegons ), el tallant ( per fustejar i polir les forques i les palmes de lledoner ) i el motlle ( per posar els pollegons a la mateixa distància ).

A la propera fotografia, a tocat de les eines de forcaire, podeu veure la socarrada de les forques. L'objectiu d'aquesta feina és treure l'escorça dels llucs ( mànecs ) i els pollegons ( pues )  del lledoner. Cal controlar perfectament el foc. A tocar de la fotografia emmarcada podeu veure un motlle i a la seva dreta un blegador.

A la fotografia següent, a més a més de les forques, podeu veure dues fotografies dels Brescó i, a la dreta, el llibre de Joan Farrell i Domingo " Les forques i els forcaires d'Alentorn". Flanquejant la fotografia superior, en la que hi ha el Casimiro Brescó Durany, hi ha palmes de lledoner...

Les palmes de lledoner es fan amb tiges o troncs rectes, ben secs i d'un metre de llargària mínima i tres centímetres de diàmetre. Amb la ganiveta fan flocs, caragols i caragolins de totes les mides. Cal ser molt precís perquè una ganivetada mal donada pot fer malbé tota la feina.

A la fotografia següent podeu veure a tres generacions de la nissaga de forcaires. A l'esquerra, en Casimiro Brescó ( tercera generació ), dret al centre Llorenç Brescó ( quarta generació ) i a la seva dreta Nil Brescó ( cinquena generació ).

En Nil té el blog "Forcaires Casimiro Brescó i família". En una de les entrades ens explica que les forques que formen part del Colomar de la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat les va fer el seu avi Casimiro.

Deixem la Fira d'Artesania i Productes del Montsec, marxem d'Àger i continuem el nostre infatigable periple amb el clar objectiu de la descoberta.
Atentament.
Senyor i