Un tomb per Alquézar ( 1 ).

Marxem de Lecina, després d'admirar la seva carrasca mil·lenària i la caseta de pastor de los Buichitars, per la HU-V-3421. Quan trobem la A-2205 girem a la dreta i baixem per la serpentejant carretera fins trobar la A-1233. Molt aviat trobarem l'indicador per pujar a Alquézar, una vila declarada Conjunto Histórico-Artístico.

A la propera fotografia podeu veure en primer terme ( a la dreta ) l'església de San Miguel Arcángel, i enfilat al turó rocós de l'esquerra, el castell i la col·legiata.

Començarem per l'església de San Miguel Arcángel, construïda entre 1.681 i 1.708 sobre un temple anterior que fou enderrocat. Edifici d'estil barroc fet amb carreus de pedra i elements afegits de maó com el pòrtic i les llanternes d'il·luminació de les capelles.

Gairebé tots els retaules i objectes litúrgics foren destruïts durant la Guerra Civil. Només es conserva la part superior del gran retaule major ( 1.703 - 1.713 ) que podeu veure en la fotografia següent. La seva elaboració fou molt accidentada. El començà el mestre escultor Juan Triet, però amb la Guerra de Successió el retaule es paralitzà. Francisco Rull va continuar, però  morí mentre hi treballava, i l'acabà el seu fill Félix en col·laboració amb Triel que havia tornat després de ser castigat per posicionar-se a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria i en contra dels Borbons. El retaule no està policromat ni daurat per falta de diners. No s'ha conservat cap de les imatges, només queda l'estructura de fusta: columnes salomòniques, pàmpols, roleus,...

Sortim de l'església i ens preparem per pujar fins al castell i la col·legiata. Un laberint de carrers i carrerons ens ajudaran a enfilar tranquil·lament el turó.

El nom de la vila és d'origen àrab, "al-Qasr", que significa fortalesa. Observant-lo queda molt clara la seva funció militar. Alquézar sorgí a l'entorn del castell construït a inicis del segle IX per Jalaf ibn Rasid amb l'objectiu de defensar-se de la resistència dels cristians del Pirineu.

Quan entrem al recinte emmurallat aviat trobem, mentre continuem pujant, el relleu de les santes Nunilona i Alòdia ( amb la palma, símbol del martiri ), sobre la porta de la cel·la on estigueren preses. Com que no van renunciar a la fe cristiana, aquestes germanes bessones, foren martiritzades l'any 851.

Sancho Ramírez conquerí la fortalesa l'any 1.067. Bona part del que queda del castell és del segle XVI però hi ha elements més antics com la torre albarrana ( propera fotografia ), la de senyals i la primitiva muralla són del segle XI.

Les torres albarranes són unes construccions exclusives de les fortificacions hispano-àrabs en la Península Ibèrica. Separada de la muralla però comunicada amb ella per un arc o pont fàcil de destruir en el cas de caure en mans enemigues. La paraula albarrana també és d'origen àrab al-barrāna que significa "la de fora". Al fons, a l'esquerra de la fotografia anterior, podeu veure l'església de San Miguel Arcángel.
Acabem de pujar i aprofitem per descansar mentre esperem que acabi la visita guiada a la col·legiata i obrin la porta per entrar a la propera.

L'any 1.099 Sancho Ramírez dotà a Alquézar d'una comunitat de canonges agustins i construí una església col·legiata romànica que, al segle XVI, fou substituïda per una de tardogòtica de la que només es conserven l'atri i els capitells historiats. Al segle XIV es construí el nou claustre gòtic però amb un estil proper al romànic del que es conserven sis capitells romànics de la primera meitat del segle XII.

El claustre piramidal, molt reformat conserva una de les galeries originals, la nord ( en primer terme a la fotografia anterior ). Entre els segles XV i XVI els murs de les galeries del claustre foren decorats amb pintures al fresc en les que hi ha escenes del Nou Testament. A la propera fotografia podeu veure les pintures de la galeria nord-est.

Durant l'Edat Moderna s'afegí al claustre romànic i gòtic un segon pis de maó vist que podeu veure a les dues fotografies anteriors. En aquest segon pis, a la galeria nord, hi ha el Museu d'Art Sacre amb peces de pintura i orfebreria de la col·legiata.
A la propera entrada dedicada a Alquézar observarem detalladament els capitells romànics del claustre i entrarem a l'església col·legiata de Santa Maria la Mayor.
Atentament.
Senyor i