Sant Jordi a Moscou ( i 2 ).

Per tercer any consecutiu celebrem al blog la diada de Sant Jordi en terres russes. Fa dos anys recordàvem al nostre estimat patró a Sant Petersburg - concretament al Museu Estatal de l'Ermitage-. L'any passat la celebració la férem a Moscou, ciutat en la que avui també recordarem al cavaller nascut a la colònia romana de Diòpolis ( Palestina ) l'any 270 que actualment s'anomena Lod ( Ludd en llengua àrab ) i és una ciutat de 65.000 habitants d'Israel.

Al desembre del 2.019 vàrem visitar virtualment, mitjançant dues entrades, la catedral moscovita de Sant Basili construïda al segle XVI per ordre del tsar Ivan el Terrible. Recordeu que només entrar, Sant Jordi ens donà la benvinguda...

Tan lluny de casa és emocionant veure a Sant Jordi lluitant amb el drac. Aquesta icona del segle XVI està pintada amb tremp d'ou sobre fusta coberta amb levkas. La paraula russa Левка́с deriva del grec λευκός i significa blanc.

En la tècnica de la pintura d'icones, el levkas es la barreja de pols d'alabastre, sulfat o carbonat de calci i cola de pell de conill o de peix que s'aplica sobre la superfície on es pintarà una icona.

A la propera fotografia de detall, malgrat el vidre que protegeix la icona, podeu veure a Sant Jordi molt enfeinat per matar al drac.

El levkas és una capa de color blanc que fa que els colors de la pintura que apliquen sobre ella siguin més brillants. La fotografia següent, també de detall, ens mostra el cap del drac ( a la dreta de la icona ) que aviat morirà.

Gairebé a tocar de la catedral de sant Basili  ens espera un nou parc dissenyat pels arquitectes Diller Scofidio + Renfro, Citymakers i Hargreaves Associates. Parlo del parc Zaryadye, un dels espais contemporanis més importants de Moscou. A la part superior esquerra de la propera fotografia aèria, feta pel Govern de Moscou, podeu veure el Kremlin, la catedral de sant Basili i la Plaça Roja.

     Font fotografia: Govern de Moscou mos.ru

El parc, de gairebé 78.000 metres quadrats, fou inaugurat el 9 de setembre del 2.017. A la propera fotografia podeu veure el Gran Amfiteatre cobert amb una cúpula per protegir al públic de la pluja. Un espai amb una capacitat per a 1.500 espectadors dissenyat per Diller Scofidio + Renfro.

Al gran parc hi ha nou temples considerats monument de significació general. En un dia com el d'avui em permetreu que ens fixem en l'església dedicada a sant Jordi construïda al 1.657-58 al turó de Pskov.

S'edificà sobre un antic temple que fou destruït per un incendi l'any 1.939. El campanar, que podeu veure a la propera fotografia, i el refetor són del 1.818. Només entrar a l'església del Gran Màrtir Jordi el Victoriós, et deixen molt clar que no es poden fet fotografies. Per poder ensenyar-vos la icona del segle XV de l'escola de Nóvgorod dedicada a sant Jordi vaig comprar la senzilla fotografia que podeu veure a continuació.

Si girem la reproducció de la icona podem veure l'exterior de l'església. El text només l'entendreu els que sabeu rus...

L'escola de Nóvgorod destacava per les seves icones i pintures. Fou molt important entre els segles XII i XVI. La ciutat de Nóvgorod, a 190 quilòmetres al sud-est de Sant Petersburg, va ser un centre cultural i econòmic de Rússia entre els segles XIII i XIV quan gairebé tota la resta del gran país estava ocupat pels mongols.

Els artistes d'aquesta escola conservaren les tradicions bizantines en les que es fonamentava l'art rus però introduïren colors més lleugers, formes més planes i suavitzaren les línies facials.

Aquesta església ortodoxa de la diòcesi de Moscou que es troba al districte de Tverskoy, al carrer Ulitsa Varvaka 12, fou molt malmesa durant la invasió de tropes napoleòniques del 1.812. Al 1.818 després de restaurar-la s'hi afegí un doble refetor, un pòrtic i un campanar de dos nivells d'estil pseudo-gòtic amb la part superior del campanar d'estil imperi. L'altar major va ser consagrat en honor a la festa de la protecció del Santíssim Theotokos. Destaquen les capelles de sant Jordi i sant Pere. Als murs i arcs de l'església hi ha pintures dels segles XVII i XVIII. Sortim del temple per observar detalladament i des de diferents angles les cinc cúpules bulboses.

A la fotografia anterior podeu veure tres de les cinc cúpules des del límit del parc Zaryadye. Al darrere hi ha el carrer Ulitsa Varvarka que s'enfila pel turó Pskov. M'apropo al carrer per fer una nova fotografia de  detall per mostrar-vos les creus ortodoxes que coronen les cúpules.

Les façanes estan coronades per una cornisa de maons perfilats amb kokoshniki, un element decoratiu de l'arquitectura tradicional russa consistent en arcs de mig punt i conopials que podeu veure a les dues fotografies anteriors a tocar de les cúpules.

Després de la Revolució del 1.917 van suprimir les funcions de l'església i diverses institucions empraren l'edifici que va acabar de magatzem. Entre 1.965 i 1.972 es va fer una restauració exterior i al 1.989 es traspassà a la Societat per a la Protecció de Monuments Històrics i Culturals. L'any 1.991 fou retornada a l'església i el culte fou restituït al 1.995. La creació del gran parc Zaryadye ha suposat una magnífica nova restauració del temple.

Si viatgeu a Moscou guardeu una bona estona per passejar pel parc Zaryadye que combina perfectament història i modernitat. A la fotografia anterior podeu veure la teulada de fusta de l'Antiga Cort Anglesa, avui museu, un edifici del segle XV...
Atentament.
Senyor i