Al desembre del 2.010 a l'entrada "El gran misteri del carrer blanquers" mentre passejàvem virtualment pel carrer de l'Audiència vaig convidar-vos a descobrir el carrer Blanquers que va fins al la Baixada de la Trinitat.
El nom del carrer fa referència a un dels oficis relacionats amb la feina de transformar les pells d'animals em cuir. Els primers en aquest procés eren els blanquers que s'encarregaven de deixar les pells sense pèl ni llana. Gràcies a ells s'obtenien les pells "en blanc", d'aquí el nom de l'ofici. Després venia la feina dels assaonadors que s'encarregaven de l'acabament de les pells ( greixant-les, tenyint-les, traient les arrugues... ) per passar finalment a ser treballades per diferents menestrals que en feien sabates, selles de muntar, corretges...
A la fotografia anterior, feta des de la Baixada de la Trinitat, podeu veure el carrer Blanquers i al fons el Palau de la Diputació. Aquest és l'únic carrer de la ciutat de Lleida que conserva el nom d'un dels oficis relacionats amb la feina d'adober, però antigament hi havia la plaça Assaonadors ( actualment plaça de la Sal ) o el Clot d'Assaonadors ( avui Clot de les Monges, que podeu veure a la propera fotografia ).
Mentre caminàvem pel carrer Blanquers la misteriosa veu d'en Jasif ens deia que estava treballant sota el carrer pel que passejàvem i ens proposava tornar al carrer de l'Audiència i baixar fins al número nou de la Rambla de Ferran. Uns dies després, a l'entrada "El gran misteri del carrer blanquers ( 2 )" vàrem entrar a les adoberies de Lleida, les més antigues i millor conservades de l'Estat. Ho podeu recordar clicant sobre els enllaços anteriors.
Avui tornem a la Rambla de Ferran on començarem una nova visita al Palau de la Diputació de Lleida al que ja vàrem entrar virtualment al desembre del 2.018 a l'entrada "Cases singulars de Lleida ( 31 )". Si ho voleu recordar cliqueu a l'enllaç anterior. A la fotografia següent podeu veure les façanes de la Rambla de Ferran i del carrer de l'Audiència.
La façana de la Rambla de Ferran, de la dècada dels quaranta del segle passat, fou projectada per Luís Ménendez-Pidal Álvarez. Fou una de les moltes obres de Regiones Devastadas. A les fotografies anterior ( a la dreta del Palau de la Diputació ) i propera ( a l'esquerra ) podeu veure el solar on hi havia els números disset i dinou de la Rambla de Ferran.
Les dues fotografies anteriors són del mes de març del 2.018 i a la propera ja podeu veure construït el nou edifici d'usos administratius annex al de la Diputació.
Malgrat que el nou edifici ja funciona l'entrada de la Rambla de Ferran està tancada i encara cal accedir-hi pel Palau de la Diputació.
A la planta baixa de l'edifici annex, a més a més de la porta d'accés hi ha una gran paret de vidre que protegeix un dels tresors de la nostra estimada ciutat...
Entrarem al Palau de la Diputació per gaudir de les explicacions de l'arqueòloga Maria Pilar Vázquez Falip. L'accés públic és al carrer del Carme, així que pujarem pel carrer de l'Audiència però abans ens aturarem un moment a donar un cop d'ull a l'edifici de l'antiga Audiència de Lleida que està en obres per transformar-se en la nova seu del Museu Morera. Aquest edifici es va construir sobre l'antic Palau de les Adoberies, seu del Gremi d'Adobers.
Abans d'entrar cal assaborir l'espectacular Balcó del serraller, que veureu entre les dues grans portalades de la façana del carrer del Carme. Aquesta barana, una de les joies de la forja catalana del segle XVIII, té una llegenda que podeu recordar clicant a l'enllaç anterior.
Deixem de mirar i admirar el balcó perquè he quedat a les onze amb la Maria Pilar i m'agrada ser puntual. Entrem a la Diputació on ens espera una descoberta sensacional...
Accedir a l'escala noble, de marbre i amb una espectacular barana de forja observant les pintures al fresc dels pintors targarins Jaume Minguell i Miret ( per pujar ) i del seu fill Josep Minguell i Cardenys ( a la planta baixa i per baixar ), és un espectacular regal per la mirada.
Les pintures murals del Jaume, que expliquen episodis històrics de Lleida, les va pintar entre 1.964 i 1.965. El seu fill Josep, especialitzat en pintura al fresc en grans espais arquitectònics, va pintar els murs i les voltes de la planta baixa i les que trobem baixant l'escala. També va fer, l'any 2.007, els murals de la façana de la Rambla de Ferran.
L'edifici del Palau de la Diputació té una història dilatada. Els primers anys del segle XIII es construí l'antic Hospital del Sant Esperit, que fou destruït a la Guerra de Successió. Entre els anys 1.789 i 1.795 es construí un nou hospici sobre l'antic hospital. Quan acabem de baixar l'escala noble trobem el poc que queda d'aquest edifici de finals del segle XVIII.
El que fou el pati d'aquell "nou hospici" avui és la Sala d'Actes de la Diputació. Mentre continuem caminant ens acompanya el record d'aquella institució. Quan arribem al final del passadís, anirem a l'esquerra.
El Palau de la Diputació s'inaugurà l'any 1.898, però abans havia tingut altres seus. Recordeu que les diputacions provincials tenen el seu origen en la divisió, al segle XIX, de l'Estat espanyol en províncies.
La petita porta que veieu a la propera fotografia, separa el Palau de la Diputació del nou edifici d'usos administratius annex.
Pugem el petit tram d'escala i mentre caminem pel passadís del nou edifici puc veure per primera vegada, a vista d'ocell, les adoberies trobades als solars dels números disset i dinou de la Rambla de Ferran.
Finalment arribem al nostre objectiu i la Maria Pilar obre la porta integrada en una gran estructura de vidre i connecta la il·luminació de les adoberies.
Mentre espero faig la propera fotografia en la que podeu veure la Rambla de Ferran des de l'interior dels baixos del nou edifici d'usos administratius annex a la Diputació.
A l'entrada d'avui en els pocs minuts que ens han permès arribar des de l'entrada del carrer del Carme del Palau de la Diputació fins a les restes de les adoberies hem fet un salt enrere en la història de la ciutat de Lleida de mil anys...
Molt aviat compartiré amb vosaltres el que em va explicar la Maria Pilar i veurem detalladament les adoberies. Aquestes adoberies encara no són visitables i estant pendents de la museïtzació. Potser en podrem gaudir a finals d'aquest any.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada