Després de visitar l'església de Santa Maria de Vilanova de la Sal ens apropem a les salines situades a un quilòmetre i mig del poble acompanyats d'en Miquel Marcelino, responsable de l'Associació Catalana de Lleure Formatiu ( Ascalfo ), que l'any 2.004 les va comprar i les ha recuperat. Aquestes petites salines estan declarades Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).
Com podeu veure a la fotografia anterior les salines estan en una cubeta. El seu sòl és argilós -impermeable- , i quan plou l'aigua es filtra i entra en contacte amb el diapir ( un dipòsit salí natural soterrat ). L'aigua, ja salinitzada, queda a la cubeta.
L'edifici que podeu observar a la dreta de la fotografia anterior és un dels antics magatzems de sal. Aquests petits magatzems estan construïts amb pedra, arrebossats i amb teulades de doble vesant amb bigues de fusta i un entramat de canya sota les teules.
L'aigua salada s'extreu amb un pou de vuit metres de fondària. Encara que actualment es fa gràcies a una bomba elèctrica, encara es conserva la sínia de fusta amb una estructura com la de l'època romana. L'any passat una llevantada malmeté la caseta que acull el pou.
A la part més antiga de les salines les eres d'evaporació tenien un sòl format per lloses naturals, que podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall.
Més tard el sòl de les eres d'evaporació es va fer amb grans lloses de formigó, però la sal les anava corroint. Inicialment les eres estaven separades per petites estructures de fusta que posteriorment també es van canviar per formigó.
Davant de les eres d'evaporació amb les grans lloses trobem les eres amb lloses molt més petites i fàcils de moure, també de formigó, com les que podeu observar a la fotografia següent.
En Miquel aixeca una d'aquestes lloses petites per veure el sòl d'argila - impermeable - que hi ha sota. És molt probable que les salines fossin explotades des de la Prehistòria. A l'entorn de les salines hi ha jaciments de l'Edat del Bonze.
Però la construcció del pou i les salines són de l'època romana. La sínia de fusta es movia amb força animal per extreure l'aigua salada.
Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera la llevantada s'endugué la teulada que protegia el pou i ensorrà part dels murs de la petita construcció. Un grup de voluntaris s'encarregà de reparar-ho.
Fa setze anys, vaig visitar les salines. Feia molt poc temps que les havien comprat la gent d'escalfó i ja començaven el seu projecte per recuperar-les. Les fotografies del molí ( que podeu veure a la primera entrada dedicada a Vilanova de la Sal ) i la propera de l'interior pou són del 2.005.
Un dels murs perimetrals de les salines també va ser víctima de la força de l'aigua que malmeté part de les instal·lacions.
Però la producció de sal no es fa actualment a gairebé cap de les antigues eres d'evaporació. L'any 2.011 es construïren amb ciment les noves eres que podeu veure a la fotografia següent. Són vuit eres de cinc per sis metres ( trenta metres quadrats ), amb uns passadissos en forma de creu al centre que permet l'accés a les vuit eres. S'omplen amb uns deu centímetres d'aigua salada i el sol s'encarrega d'evaporar-la i deixar la sal.
Anem al magatzem ( propera fotografia ) on es guarda la sal i les eines dels saliners. De les més de les quaranta eres d'evaporació esglaonades que hi havia fa anys, una s'ha recuperat.
Als magatzems, de pedra, arrebossats i amb coberta de dues aigües els cal una urgent restauració perquè són unes construccions molt singulars. A la fotografia següent podeu veure l'altra porta del magatzem.
A les salines de Vilanova de la Sal s'havien fet entre 40.000 i 60.000 quilos de sal a l'any. Ara, a l'estiu, en fan uns 4.000. No tenen cap ajuda pública i les millores les fan amb els diners de la venda de sal i de les visites a les salines ( quatre euros per persona ). Si voleu visitar-les truqueu al telèfon 607838780.
La propera fotografia és de l'interior del magatzem, concretament de les caixes de fusta on es guarda la sal fins al moment de portar-la a l'obrador per preparar-la per la venda.
De cada litre d'aigua extreuen 240 grams de sal, que en un 97% és clorur sòdic i l'altre 3% està format per: magnesi, manganès, zinc, coure, ferro, calci i brom. És una sal que no té iode.
Fins a mitjans dels anys 70 es van explotar però amb el pas del temps van deixar de ser rendibles i en van tancar definitivament a principis dels anys 80. L'ASCALFO tornà a fer sal l'any 2.010.
Quan restaurin el magatzem de sal faran una teulada nova però a sota hi conservaran la curiosa estructura de les bigues de fusta i l'entramat de canyes que podeu observar a la fotografia anterior i a la propera.
En un document del 2 de juliol del 1.035 es cita el salí de Monte Salabro prop de la font de Privà ( antigament font d'Almahaleve. Sembla que és la primera vegada que en un document es parla d'aquestes salines.
Agraeixo al Miquel les seves explicacions, compro una mica de sal ( és difícil triar-ne una, si cliqueu el proper enllaç m'entendreu: productes Ascalfó) i marxo de Vilanova de la Sal.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada