Al mes de març vaig començar la sèrie d'entrades titulades "Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya", un inventari únic al món amb fotografies de totes les esglésies, catedrals, monestirs, cartoixes, ermites, santuaris, oratoris.. d'un país. Parlem de 26.444 edificis religiosos que podem veure en 217.000 fotografies del Principat, Franja de Ponent, Andorra i Catalunya Nord. Els arxivadors, ordenats per comarques i municipis, custodien fotografies antigues del nostre patrimoni, imatges que acompanyo a les entrades del blog amb fotografies actuals dels mateixos edificis religiosos. Quan per acabar la sèrie d'entrades ( moltes encara no publicades ) desprès de voltar i voltar per les terres lleidatanes vaig començar a consultar les moltes fotografies de la ciutat de Lleida. Algunes d'elles, concretament les de la Seu Vella, em van trencar el cor...
Al paperet mecanografiat que hi ha al costat de les fotografies podem llegir : "Lleida. La Seu Vella de Santa Maria .- any 1.979-.". De les cinc fotografies d'aquella pàgina, totes del 1.979, el text de la propera és: " Imatge procedent de la Seu Vella".
Les tres properes fotografies de l'Arxiu Gavín estan acompanyades d'una d'actual que ens permet valorar-ne la rehabilitació i restauració.
Els que sou de la ciutat de Lleida entendreu perfectament ( creients, agnòstics i ateus ) la tristor al veure la Verge del Blau trencada, amb els trossos empegats, i alguns fragments ( el cap i el braç dret del Nen i la mà dreta de la Verge amb el colom ), desapareguts...
L'escultura gòtica del segle XV, molt elegant, destaca per la bellesa dels rostres de la Verge i el Nen. Una bellesa maltractada com podeu apreciar a la fotografia anterior de l'Arxiu Gavín perquè, a més a més dels trossos que falten el rostre de la Verge patí diferents cops que li van trencar el nas quan, al 1.936, fou treta de l'altar neogòtic de l'església de Sant Pau per destruir-la.
L'any 1.981 l'Institut d'Estudis Ilerdencs en el marc de la Càtedra de Cultura Catalana "Samuel Gili i Gaya" de la Diputació de Lleida publicà el llibre La "Verge del Blau" Escultura gòtica de la Seu Vella de Lleida de Frederic Lara i Peinado. La seva lectura ens ajuda a comprendre l'agitada història de l'escultura gòtica.
Ens explica Lara Peinado que a l'Arxiu Capitular, als manuscrits anomenats Llibres de Comptes de la Seu Antiga de Lleida, concretament al tom 36 corresponent als anys 1.447 i 1.448 l'artista que esculpí la Verge del Blau va ser Jordi Safont, mestre arquitecte de la Seu Vella entre 1.443 i 1.454 i gran escultor. Fou ajudat per Bertran de la Borda ( també mestre arquitecte que dirigí les obres de la Seu Vella entre 1.462 i 1.485 ), per donar-li forma a l'escultura. Els Llibres de Comptes expliquen que van col·locar a la Verge del Blau al Portal del Judici, que era el nom que rebia la Porta dels Apòstols al segle XV perquè lluïa relleus del Judici final. El mateix arxivador on he trobat la fotografia de la Verge del Blau trencada també guarda una fotografia del 1.910 de la Porta dels Apòstols que durant molts anys, del 1.448 al 1.707, presidí la Verge del Blau.
Prèviament Guillem de Solivella havia acabat una imatge de la Verge el 22 de juliol de 1.391 que va ser col·locada al 1.393, però fou substituïda per la de Jordi Safont. La Verge del Blau, va ser encarregada pel Capítol al mestre Jordi Safort perquè no els agradava la de Guillem de Solivella, que fou traslladada l'any 1.448 a la fornícula oberta damunt de la cornisa de la Porta dels Fillols. La propera fotografia us permet comparar la Porta dels Apòstols amb l'anterior. Les dues imatges estan separades per més d'un segle.
El mainell o trencallums de la Porta dels Apòstols era el lloc que ocupava la Mare de Déu del Blau. L'escultura gòtica presidia la bellíssima i malmesa porta com Regina Apostolorum.
L'any 1.707 Joan Carles Cristià de Landas - comte de Louvigny - primer Governador de Lleida, ordenà tancar la Seu Vella per convertir-la en caserna. La repressió contra els lleidatans fou impressionant...
La Verge del Blau l'any 1.749 fou traslladada amb altres imatges i objectes religiosos a l'Església de Sant Pau del carrer la Palma que acabava d'inaugurar-se, on rebé culte durant dos segles.
En aquesta església del carrer la Palma, desconeguda per molts lleidatans, hi havia la Congregació de Sant Pau que formava catequistes. L'arquitecte Celestí Campmany la reformà l'any 1.884. Actualment poc queda de l'Església-Oratori de Sant Pau. L'edifici del 2.009 de l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol en conserva alguns elements arquitectònics.
A la propera fotografia de detall podeu observar un d'aquests elements arquitectònics conservats, el monograma de Maria format per les lletres M i A.
Deixem el poc que queda de l'església de Sant Pau per tornar a la Seu Vella, concretament a la Porta dels Apòstols en la que, malauradament, de la rica escultura que l'embellia no queda gairebé res. Gela la sang contemplar el mainell i els espais buits on hi havia els dotze apòstols o les petites peanyes de les arquivoltes que estaven ocupades per profetes i angelets... A la fotografia següent podeu veure el que queda del timpà on es representava el Judici Final.
Lleida,ciutat castigada i maltractada en grau superlatiu per les guerres, ha perdut bona part del seu patrimoni. Penseu que per accedir a la Seu Vella hi havia una monumental escalinata flanquejada pels edificis nobles de l'antic barri gòtic. Un espai imponent del que no queda res...
A la propera fotografia lateral de detall del mainell podeu veure que totes les imatges estan decapitades i mutilades..
L'any 1.839 el pintor Josep Alsina va fer un altar neogòtic per a la Verge del Blau i donà l'ordrenà que es repintés l'escultura, una acció molt desafortunada perquè cobrí l'antiga policromia. Però sobre la nova capa de pintura tornà a sortir el blau llegendari al front de la Verge...
A la fotografia següent podeu veure un contrapicat, gairebé un angle nadir ( perpendicular al terra ), en el que podeu veure despullades les arquivoltes i el mainell on presidia la Porta dels Apòstols la Verge del Blau.
Ja us he explicat abans les destrosses patides per l'escultura l'any 1.936. Apedaçada de qualsevol manera fou traslladada al Museu Provincial esperant ser restaurada. Segons Josep Lladonosa l'any 1.947 encara estava al museu. Més tard la dugueren a la Seu Vella per "guardar-la" aparedada, pròxima a la Porta dels Apòstols, una colla d'anys.
Lara Peinado diu al seu llibre del 1.981: ..."Farà una dotzena d'anys que fou traslladada a la Sagristia de la Catedral Nova on pot admirar-se avui lamentablement mutilada i en espera d'una urgentíssima i especialitzada restauració"...
L'octubre del 2.012 a l'entrada "Sorpresa a l'Arxiu Capitular" us mostrava el dibuix de la Mare de Déu del Blau ( fotografia anterior i propera de detall ) fet per Joseph Manegat al segle XVII, quan encara presidia la Porta dels Apòstols.
L'any 1.989 es restaurà per participar a l'exposició Millenum. Uns particulars van retornar, sota secret de confessió, el cap del Nen Jesús que havien custodiat des del 1.936. L'escultor lleidatà Victor Pallarès restaurà l'escultura gòtica afegint-hi la mà dreta de la Mare de Déu i el cap i el braç dret del Nen.
L'any 2.003 es va fer l'última intervenció de conservació i restauració per participar a l'exposició Seu Vella. L'esplendor retrobada commemorativa del 800 aniversari de la col·locació de la primera pedra de la Seu Vella. A la següent fotografia de detall podeu veure la làpida commemorativa de la primera pedra de l'antiga catedral. Si visiteu la Seu Vella la trobareu al mur nord de l'absis major. Explica que la cerimònia fou l'any 1.203.
El dia de la Candelera ( 2 de febrer ) es celebra a la Catedral Nova la festa de la Mare de Déu del Blau. L'Associació Blaus Lleida s'encarrega de l'organització. Hi ha noms que són propis d'una ciutat, és el cas de Blau. Les Blaus de totes les edats es troben a tocar de l'antiga escultura gòtica que podeu mirar i admirar a l'esquerra del presbiteri.
La Verge del Blau, com heu vist a les fotografies de detall anteriors, té un blau al front que és l'orígen del seu nom i d'una llegenda lleidatana. Jordi Safont va rebre l'encàrrec d'esculpir una imatge de la Verge per presidir la Porta dels Apòstols de la Seu Vella. El temps passava, i a fi de tenir-la enllestida en el termini fixat va fer treballar al seu aprenent. L'aprenent li va fer una cara molt bella i formosa i quan el mestre la va veure es va enfadar molt perquè no podia ser que la feina de l'aprenent fos perfecta. Un cop acabada, el mestre Safont agafà el seu martell i el va llençar amb molta força contra el rostre de la Verge, però no es va trencar i al lloc on havia impactat el martell va aparèixer un blau. La noticia s'escampà per Lleida i tothom li va dir La Verge del Blau...
Si visiteu Lleida no us descuideu d'entrar un moment a la Catedral Nova per observar detalladament l'escultura gòtica amb una història molt accidentada.
Atentament.
Senyor i
Al paperet mecanografiat que hi ha al costat de les fotografies podem llegir : "Lleida. La Seu Vella de Santa Maria .- any 1.979-.". De les cinc fotografies d'aquella pàgina, totes del 1.979, el text de la propera és: " Imatge procedent de la Seu Vella".
Les tres properes fotografies de l'Arxiu Gavín estan acompanyades d'una d'actual que ens permet valorar-ne la rehabilitació i restauració.
Els que sou de la ciutat de Lleida entendreu perfectament ( creients, agnòstics i ateus ) la tristor al veure la Verge del Blau trencada, amb els trossos empegats, i alguns fragments ( el cap i el braç dret del Nen i la mà dreta de la Verge amb el colom ), desapareguts...
L'escultura gòtica del segle XV, molt elegant, destaca per la bellesa dels rostres de la Verge i el Nen. Una bellesa maltractada com podeu apreciar a la fotografia anterior de l'Arxiu Gavín perquè, a més a més dels trossos que falten el rostre de la Verge patí diferents cops que li van trencar el nas quan, al 1.936, fou treta de l'altar neogòtic de l'església de Sant Pau per destruir-la.
L'any 1.981 l'Institut d'Estudis Ilerdencs en el marc de la Càtedra de Cultura Catalana "Samuel Gili i Gaya" de la Diputació de Lleida publicà el llibre La "Verge del Blau" Escultura gòtica de la Seu Vella de Lleida de Frederic Lara i Peinado. La seva lectura ens ajuda a comprendre l'agitada història de l'escultura gòtica.
Ens explica Lara Peinado que a l'Arxiu Capitular, als manuscrits anomenats Llibres de Comptes de la Seu Antiga de Lleida, concretament al tom 36 corresponent als anys 1.447 i 1.448 l'artista que esculpí la Verge del Blau va ser Jordi Safont, mestre arquitecte de la Seu Vella entre 1.443 i 1.454 i gran escultor. Fou ajudat per Bertran de la Borda ( també mestre arquitecte que dirigí les obres de la Seu Vella entre 1.462 i 1.485 ), per donar-li forma a l'escultura. Els Llibres de Comptes expliquen que van col·locar a la Verge del Blau al Portal del Judici, que era el nom que rebia la Porta dels Apòstols al segle XV perquè lluïa relleus del Judici final. El mateix arxivador on he trobat la fotografia de la Verge del Blau trencada també guarda una fotografia del 1.910 de la Porta dels Apòstols que durant molts anys, del 1.448 al 1.707, presidí la Verge del Blau.
Prèviament Guillem de Solivella havia acabat una imatge de la Verge el 22 de juliol de 1.391 que va ser col·locada al 1.393, però fou substituïda per la de Jordi Safont. La Verge del Blau, va ser encarregada pel Capítol al mestre Jordi Safort perquè no els agradava la de Guillem de Solivella, que fou traslladada l'any 1.448 a la fornícula oberta damunt de la cornisa de la Porta dels Fillols. La propera fotografia us permet comparar la Porta dels Apòstols amb l'anterior. Les dues imatges estan separades per més d'un segle.
El mainell o trencallums de la Porta dels Apòstols era el lloc que ocupava la Mare de Déu del Blau. L'escultura gòtica presidia la bellíssima i malmesa porta com Regina Apostolorum.
L'any 1.707 Joan Carles Cristià de Landas - comte de Louvigny - primer Governador de Lleida, ordenà tancar la Seu Vella per convertir-la en caserna. La repressió contra els lleidatans fou impressionant...
La Verge del Blau l'any 1.749 fou traslladada amb altres imatges i objectes religiosos a l'Església de Sant Pau del carrer la Palma que acabava d'inaugurar-se, on rebé culte durant dos segles.
En aquesta església del carrer la Palma, desconeguda per molts lleidatans, hi havia la Congregació de Sant Pau que formava catequistes. L'arquitecte Celestí Campmany la reformà l'any 1.884. Actualment poc queda de l'Església-Oratori de Sant Pau. L'edifici del 2.009 de l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol en conserva alguns elements arquitectònics.
A la propera fotografia de detall podeu observar un d'aquests elements arquitectònics conservats, el monograma de Maria format per les lletres M i A.
Deixem el poc que queda de l'església de Sant Pau per tornar a la Seu Vella, concretament a la Porta dels Apòstols en la que, malauradament, de la rica escultura que l'embellia no queda gairebé res. Gela la sang contemplar el mainell i els espais buits on hi havia els dotze apòstols o les petites peanyes de les arquivoltes que estaven ocupades per profetes i angelets... A la fotografia següent podeu veure el que queda del timpà on es representava el Judici Final.
Lleida,ciutat castigada i maltractada en grau superlatiu per les guerres, ha perdut bona part del seu patrimoni. Penseu que per accedir a la Seu Vella hi havia una monumental escalinata flanquejada pels edificis nobles de l'antic barri gòtic. Un espai imponent del que no queda res...
A la propera fotografia lateral de detall del mainell podeu veure que totes les imatges estan decapitades i mutilades..
L'any 1.839 el pintor Josep Alsina va fer un altar neogòtic per a la Verge del Blau i donà l'ordrenà que es repintés l'escultura, una acció molt desafortunada perquè cobrí l'antiga policromia. Però sobre la nova capa de pintura tornà a sortir el blau llegendari al front de la Verge...
A la fotografia següent podeu veure un contrapicat, gairebé un angle nadir ( perpendicular al terra ), en el que podeu veure despullades les arquivoltes i el mainell on presidia la Porta dels Apòstols la Verge del Blau.
Ja us he explicat abans les destrosses patides per l'escultura l'any 1.936. Apedaçada de qualsevol manera fou traslladada al Museu Provincial esperant ser restaurada. Segons Josep Lladonosa l'any 1.947 encara estava al museu. Més tard la dugueren a la Seu Vella per "guardar-la" aparedada, pròxima a la Porta dels Apòstols, una colla d'anys.
Lara Peinado diu al seu llibre del 1.981: ..."Farà una dotzena d'anys que fou traslladada a la Sagristia de la Catedral Nova on pot admirar-se avui lamentablement mutilada i en espera d'una urgentíssima i especialitzada restauració"...
L'octubre del 2.012 a l'entrada "Sorpresa a l'Arxiu Capitular" us mostrava el dibuix de la Mare de Déu del Blau ( fotografia anterior i propera de detall ) fet per Joseph Manegat al segle XVII, quan encara presidia la Porta dels Apòstols.
L'any 1.989 es restaurà per participar a l'exposició Millenum. Uns particulars van retornar, sota secret de confessió, el cap del Nen Jesús que havien custodiat des del 1.936. L'escultor lleidatà Victor Pallarès restaurà l'escultura gòtica afegint-hi la mà dreta de la Mare de Déu i el cap i el braç dret del Nen.
L'any 2.003 es va fer l'última intervenció de conservació i restauració per participar a l'exposició Seu Vella. L'esplendor retrobada commemorativa del 800 aniversari de la col·locació de la primera pedra de la Seu Vella. A la següent fotografia de detall podeu veure la làpida commemorativa de la primera pedra de l'antiga catedral. Si visiteu la Seu Vella la trobareu al mur nord de l'absis major. Explica que la cerimònia fou l'any 1.203.
El dia de la Candelera ( 2 de febrer ) es celebra a la Catedral Nova la festa de la Mare de Déu del Blau. L'Associació Blaus Lleida s'encarrega de l'organització. Hi ha noms que són propis d'una ciutat, és el cas de Blau. Les Blaus de totes les edats es troben a tocar de l'antiga escultura gòtica que podeu mirar i admirar a l'esquerra del presbiteri.
La Verge del Blau, com heu vist a les fotografies de detall anteriors, té un blau al front que és l'orígen del seu nom i d'una llegenda lleidatana. Jordi Safont va rebre l'encàrrec d'esculpir una imatge de la Verge per presidir la Porta dels Apòstols de la Seu Vella. El temps passava, i a fi de tenir-la enllestida en el termini fixat va fer treballar al seu aprenent. L'aprenent li va fer una cara molt bella i formosa i quan el mestre la va veure es va enfadar molt perquè no podia ser que la feina de l'aprenent fos perfecta. Un cop acabada, el mestre Safont agafà el seu martell i el va llençar amb molta força contra el rostre de la Verge, però no es va trencar i al lloc on havia impactat el martell va aparèixer un blau. La noticia s'escampà per Lleida i tothom li va dir La Verge del Blau...
Si visiteu Lleida no us descuideu d'entrar un moment a la Catedral Nova per observar detalladament l'escultura gòtica amb una història molt accidentada.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada