Després d'observar detingudament les targetes postals, algunes centenàries, de la Seu Vella, les esglésies de Sant Llorenç i Sant Martí, la Catedral Nova i el Monestir de Sant Ruf continuem amb una de la plaça de Sant Francesc, que en aquell moment s'anomenava plaça de la Llibertat. Al text de la part inferior podem llegir: "A.T.V 745. Lérida. Plazuela de la Libertad. Iglesia de San Pedro" i al darrere: "Tarjeta Postal. Unión Postal Universal. Ed. Àngel Toldrà Viazo. Barcelona 1.910". La fotografia actual de la plaça la vaig fer des del terrat de la Casa Melcior, una de les joies modernistes de la ciutat de Lleida.
A la propera fotografia de detall de la targeta postal anterior i a la següent de l'església de Sant Pere constatareu que les portalades són diferents. La portalada barroca actual és molt viatgera... Durant la Guerra Civil l'església de Sant Pere fou parcialment destruïda. Es reconstruí i al 1.943 Regiones Devastadas col·locà la portalada que estava al convent de l'Ensenyança de la Plaça de l'Ereta, i que abans era la portalada d'accés al convent dels Mercedaris del carrer Sant Antoni...
Continuem amb la targeta postal en la que podeu veure l'edifici Pal·las, encarregat l'any 1.912 per Eduardo Aunós a l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. El preciós edifici modernista es construí entre 1.912 i 1.915. A la part inferior de la postal podem llegir: "Hotel Palacio. Lérida. Foto-Porta".
Aprofitem per passejar virtualment fins a la plaça Borés per comparar l'antiga postal i la fotografia actual de l'Entrada als Camps Elisis. A la targeta postal podem llegir: "Lérida. Entrada Principal a los Campos Eliseos. L.Roisin fot. Barcelona". La primera porta principal dels Camps Elisis, inaugurats l'any 1.864, estava formada per dues pilastres de tres metres coronades amb una panera amb fruites i flors de pedra. La riuada del 1.907 va destruir-les. La segona porta ( la que veieu a la targeta postal ) fou dissenyada per Francesc de Paula Morera i Gatell. De clara inspiració modernista està formada per dues columnes amb rajoles de ceràmica vidrada. Fou la porta d'accés estre 1.908 i 1.938. La tercera del 1.946, neoclàssica, obra de Lluís Domènec és l'actual.
Tornem a creuar el riu Segre per anar al cor de la ciutat i veure les dues postals de l'Antic Hospital de Santa Maria. A la primera podem llegir: "60. Lérida-Claustro y fuente del Hospital Civil" i darrere: "Unión Postal Universal. Colección Urriza Lérida". La font neoclàssica, construïda l'any 1.802 es traslladà a l'exterior de l'antic hospital ( actual Institut d'Estudis Ilerdencs -I.E.I-) i està col·locada en un dels laterals del Casal de la Joventut Republicana, un edifici noucentista construït l'any 1.919.
A la segona targeta postal podem veure el pati central del preciós edifici d'estil gòtic tardà. A la part de darrere el text: "13. Antiguo Hospital de Santa Maria. Ediciones Sicilia Zaragoza. Distribuidor V.J.Sarrià".
A tocar de l' I.E.I hi havia l'edifici del Liceu Escolar, una escola lleidatana molt innovadora bombardejada per l'aviació feixista italiana el dia 2 de novembre del 1.937. Hi van morir quaranta-vuit nens i nenes i diversos mestres. La curiosa postal ré el text següent: "Liceo Escolar Colegio de 1ª y 2ª enseñanza. Alumnos internos, medio pensionistas y externos. Bachillerato, Magisterio, Comercio, Francés, Dibujo y Música. Lérida. Teléfono núm 62. Cromos Friedrich. Barcelona".
Sota el dibuix de la classe de nenes amb la seva mestra hi ha el text: "Una de las clases de la sección especial para señoritas". Podeu observar la part del darrere de la postal, datada i signada el mes d'agost del 1.918. A la part inferior dreta el segell de 10 cèntims d'Alfons XIII.
A la fotografia actual podeu veure un edifici en el que als baixos hi ha unes finques. Aquí hi havia el Liceu Escolar. Davant, el monument que recorda el bombardeig, i a l'esquerra la casa Xam-mar obra de Francesc de Paula Morera i Gatell del 1.920.
A la propera i última entrada dedicada a les postals antigues de la ciutat de Lleida custodiades a l'Arxiu Gavín us ensenyaré unes targetes postals de tres edificis singulars que desgraciadament ja no existeixen, i una misteriosa industria lleidatana...
Atentament.
Senyor i
A tocar de l' I.E.I hi havia l'edifici del Liceu Escolar, una escola lleidatana molt innovadora bombardejada per l'aviació feixista italiana el dia 2 de novembre del 1.937. Hi van morir quaranta-vuit nens i nenes i diversos mestres. La curiosa postal ré el text següent: "Liceo Escolar Colegio de 1ª y 2ª enseñanza. Alumnos internos, medio pensionistas y externos. Bachillerato, Magisterio, Comercio, Francés, Dibujo y Música. Lérida. Teléfono núm 62. Cromos Friedrich. Barcelona".
Sota el dibuix de la classe de nenes amb la seva mestra hi ha el text: "Una de las clases de la sección especial para señoritas". Podeu observar la part del darrere de la postal, datada i signada el mes d'agost del 1.918. A la part inferior dreta el segell de 10 cèntims d'Alfons XIII.
A la fotografia actual podeu veure un edifici en el que als baixos hi ha unes finques. Aquí hi havia el Liceu Escolar. Davant, el monument que recorda el bombardeig, i a l'esquerra la casa Xam-mar obra de Francesc de Paula Morera i Gatell del 1.920.
A la propera i última entrada dedicada a les postals antigues de la ciutat de Lleida custodiades a l'Arxiu Gavín us ensenyaré unes targetes postals de tres edificis singulars que desgraciadament ja no existeixen, i una misteriosa industria lleidatana...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada