A l'entrada anterior, després de visitar virtualment el dormitori, la Sala Capitular i la capella de l'Assumpta, vàrem entrar a l'església monacal per la porta de la mongia. Allà ens centràrem en el retaule major per mirar i admirar posteriorment el mausoleu de Jaume II "el Just" i Blanca d'Anjou. A l'altre costat del creuer hi ha el mausoleu de Pere el Gran, pare de Jaume II "el Just".
Però abans de centrar la nostra atenció en el mausoleu de Pere el Gran us proposo dirigir la nostra mirada a l'esquerra on veurem un tram d'escales per les que els monjos accedien a l'església per fer les oracions de vespres i matines.
Si aixequem més la mirada, sobre la porta del dormitori dels monjos -al centre del mur gairebé a tocar de la volta de creuria ( a dotze metres d'alçària )- trobem la caixa de fusta del rellotge que fou restaurat l'any passat.
La caixa del rellotge, adossada al mur exterior del dormitori dels monjos, és una peça renaixentista del 1.575 on hi havia la maquinària del rellotge. Abans de la restauració estava datada al segle XVIII però els arqueòlegs afirmen, basant-se en la documentació i objectes que han trobat, que és del segle XVI.
La caixa té policromat un cercle emmarcat per la representació dels quatre vents. Al cercle hi ha pintades les vint-i-quatre hores del dia representades, dues vegades, en nombres romans de l' I al XII. El mecanisme del rellotge no s'ha trobat però si els pesos de pedra.
Durant la restauració es trobà documentació ( fragments de pergamí escrit en llatí i una carta escrita en català antic ) i objectes ( fragments de naips d'una baralla espanyola del segle XVI, una sabata i el broc d'una petita ampolla ), que permeteren datar correctament la caixa del rellotge.
Però abans de centrar la nostra atenció en el mausoleu de Pere el Gran us proposo dirigir la nostra mirada a l'esquerra on veurem un tram d'escales per les que els monjos accedien a l'església per fer les oracions de vespres i matines.
Si aixequem més la mirada, sobre la porta del dormitori dels monjos -al centre del mur gairebé a tocar de la volta de creuria ( a dotze metres d'alçària )- trobem la caixa de fusta del rellotge que fou restaurat l'any passat.
La caixa del rellotge, adossada al mur exterior del dormitori dels monjos, és una peça renaixentista del 1.575 on hi havia la maquinària del rellotge. Abans de la restauració estava datada al segle XVIII però els arqueòlegs afirmen, basant-se en la documentació i objectes que han trobat, que és del segle XVI.
La caixa té policromat un cercle emmarcat per la representació dels quatre vents. Al cercle hi ha pintades les vint-i-quatre hores del dia representades, dues vegades, en nombres romans de l' I al XII. El mecanisme del rellotge no s'ha trobat però si els pesos de pedra.
Durant la restauració es trobà documentació ( fragments de pergamí escrit en llatí i una carta escrita en català antic ) i objectes ( fragments de naips d'una baralla espanyola del segle XVI, una sabata i el broc d'una petita ampolla ), que permeteren datar correctament la caixa del rellotge.
Al número tretze de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister la documentalista i historiadora Maribel Serra publicà l'article Els tresors del rellotge. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior el podreu llegir i veure les fotografies dels objectes trobats.
Deixem l'antic rellotge i anem a l'altre costat del creuer per mirar i admirar el mausoleu, no profanat, de Pere el Gran pare de Jaume II " el Just ".
Deixem l'antic rellotge i anem a l'altre costat del creuer per mirar i admirar el mausoleu, no profanat, de Pere el Gran pare de Jaume II " el Just ".
A la fotografia anterior podeu veure el mausoleu des de prop de les escales de l'altar major. Segons els historiadors la gran banyera, urna o vas de pòrfir on descansa el rei Pere el Gran, mort l'any 1.285, és de l'època antiga ( constantiniana). La construcció del mausoleu ( 1.292 - 1.295 ) combina la feina magistral dels pintors Gil, Pere Sanç i Andreu de la Torre amb la de l'escultor Guillem d'Orenja.
La propera fotografia de detall ens permet observar els dos lleons, símbol de força i poder del rei, sobre els que descansa la banyera de pòrfir en la que també podem veure un cap de lleó.
A la propera fotografia de detall, feta des del mateix indret, podeu observar la gran urna de pòrfir coberta amb la llosa de jaspi i el cos de pedra esculpida amb imatges i arquets gòtica trevolats.
A la fotografia de detall podeu observar la llosa de jaspi i la pedra esculpida i policromada. Diuen que la banyera de pòrfir fou portada des de Sicília per l'almirall Roger de Llúria.
A l'esquerra del mausoleu de Pere el Gran hi ha una senzillíssima llosa funerària. És la tomba de Roger de Llúria que demanà ser enterrat als peus del seu senyor. A la primera fotografia, després de les de la caixa del rellotge, i a la següent de detall podeu veure la senzilla llosa gairebé a tocar del mausoleu del rei.
Uns passos més a la dreta, ja des de la nau de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant a l'altar ), podem gaudir de la resta del mausoleu.
A més a més de l'indiscutible valor històric d'aquesta obra gòtica cal destacar que el sepulcre reial no fou profanat. Les restes del rei es conservaren intactes i l'any 2.010 es va fer un detallat estudi científic. Si cliqueu al proper enllaç podreu descarregar-vos el llibre amb detallat estudi editat per l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions ( EADOP ) i el Museu d'Història de Catalunya "El panteó reial de Santes Creus".
A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu mirar i admirar la torreta hexagonal de pedra decorada amb quinze sants i la Mare de Déu amb el Nen, al centre, treballats en alt relleu.
A la fotografia següent, feta des de les escales de l'altar major, podeu veure la nau central - més alta que les laterals- coberta amb volta de creueria. Els arcs torals o faixons ( transversals a la nau i que sostenen els trams de volta ), descansen sobre permòdols acanalats adossats als pilars.
Al fons de la fotografia anterior i a la propers de detall podeu veure el gran finestral d'arc apuntat, amb arquivoltes, realitzat aproximadament l'any 1.300. Els vitralls policromats són l'únic element decoratiu que trenca la gran austeritat de l'església.
La llum natural il·lumina l'església des de la rosassa de la capçalera ( propera fotografia ), el gran finestral apuntat - també anomenat ogival- ( fotografia anterior) , i les finestres de les naus central ( a la part superior dreta i esquerra de la propera fotografia ) i laterals.
Les naus laterals, com podeu veure a la fotografia següent. també estan cobertes per diferents trams de volta de creueria.
A la propera fotografia podeu observar un dels originals permòdols acanalats adossats als grans pilars que suporten, ajudats pels murs de l'església, les voltes de creueria.
L'austeritat de l'església monacal fa que la seva monumentalitat no estigui acompanyada de decoració escultòrica.
Gairebé al final de la nau central veureu, a l'esquerra, una porta a la nau lateral que ens permet tornar altra vegada al claustre, concretament a la nau de ponent que incorporà l'antic corredor dels conversos. Abans de sortir del temple, a la dreta de la porta, trobem el retaule del segle XVI ( 1.510 - 1.511 ) de santa Maria Magdalena 1ue mesura 392 X 304 centímetres. Fou policromat per Joan de Bougunyà i daurat per Nicolau de Credença.
La nau de ponent del claustre, coneguda com la galeria dels conversos, era la utilitzada pels conversos o germans llecs per accedir a l'església. A la propera fotografia podeu veure, al fons, la porta per on entraven a l'església monacal i per la que nosaltres acaben de sortir al claustre.
Des de la galeria dels conversos podem mirar i admirar l'imponent cimbori que corona el creuer de l'església i, a la seva dreta, la Torre de les Hores.
Passejant pel claustre quedareu bocabadats amb la varietat de capitells esculpits amb temes vegetals, zoològics, mitològics, bíblics, heràldics... A la galeria dels conversos veureu la mènsula de la propera fotografia de detall adossada a la paret. Els germans conversos, també anomenats germans llecs, eren els monjos que s'ocupaven dels treballs manuals, administratius i seculars del monestir. Els que es dedicaven a la litúrgia de les hores ( ofici diví ) i a l'estudi eren el germans del cor.
Podem agrupar els capitells del claustre en tres estils. Un de relleus més baixos, d'estil arcaïtzant de caràcter romànic. El segon, format per les figures que ocupen tot el capitell atribuïdes a l'escultor anglès Reinard des Fonoll. El tercer grup, probablement fets per un deixeble de Reinard, està format per composicions completades amb ornamentació vegetal.
Al pilar de la cantonada de les naus de ponent ( oest ) i de migdia ( nord ) destaca la seqüència escultòrica de temàtica bíblica que podeu veure a les fotografies de detall anterior i tres properes. De dreta a esquerra, a la fotografia anterior podeu observar com Déu fa, amb fang, l'home ( Adam ) i, a la seva esquerra com d'una costella d'aquest, crea a Eva.
Quan s'incorporà el corredor dels conversos al claustre aquest adoptà la plata rectangular de nou trams per deu. Exceptuant els vuit finestrals angulars, que tenen un mainell, els altres vint finestrals del claustre estan dividits per dos mainells.
A la fotografia següent podem veure com Adam i Eva viuen feliços al paradís. Nus, sense problemes ni preocupacions.
La propera fotografia està protagonitzada pel pecat original, la falta d'Adam i Eva que suposà l'expulsió del paradís. La temptació, en forma de serp, els ofereix el fruït prohibit de l'arbre del Bé i del Mal. S'adonen que no han complert la llei divina i s'amaguen tapant-se el sexe amb fulles.
Adam i Eva, ja vestits, són expulsats del paradís per l'arcàngel Miquel amb la seva espasa ( centre de la fotografia de detall següent ). La seqüència escultòrica de temàtica bíblica continua al pati del claustre al que sortiré per explicar-vos que fa el personatge de l'esquerra de la fotografia següent.
La part final de la seqüència escultòrica explica el que suposà l'expulsió del Paradís. Ara cal guanyar-se el pa amb la suor del front. Podeu observar a la dreta a Adam cavant la terra i Eva filant. Els seus descendents, a l'esquerra, també treballen. Caïm conrea la terra i Abel fa de pastor.
A la fotografia següent de detall podeu veure al capitell els escuts de Jaume II "el Just" ( les quatre barres ) i de Blanca d'Anjou ( la flor de lis ). El claustre de Santes Creus es començà a construir l'any 1.313 gràcies a les seves donacions.
Recordeu que a l'edat mitjana la majoria de la gent no sabia llegir ni escriure i les pintures murals, escultures i relleus eren el recurs de l'església per "ensenyar" als fidels.
Passejant pel claustre veureu com us observen monstres, animals, éssers mitològics... La feina feta, majoritàriament per Reinard des Fonoll és una de les joies del monestir. Una obra mestra del la primera meitat del segle XIV.
Reinard des Fonoll va néixer entre 1.285 i 1.295 a Anglaterra i morí al voltant de 1.362 a Montblanc. Els mestres del gòtic primitiu anglès el van formar com arquitecte, escultor i mestre d'obres. El capitell que podeu observar a la propera figura de detall probablement el representa.
Passejant pel claustre veureu com us observen monstres, animals, éssers mitològics... La feina feta, majoritàriament per Reinard des Fonoll és una de les joies del monestir. Una obra mestra del la primera meitat del segle XIV.
Reinard des Fonoll va néixer entre 1.285 i 1.295 a Anglaterra i morí al voltant de 1.362 a Montblanc. Els mestres del gòtic primitiu anglès el van formar com arquitecte, escultor i mestre d'obres. El capitell que podeu observar a la propera figura de detall probablement el representa.
A més a més de Reinard des Fonoll van treballar al claustre Francesc de Montflorit i Bernat de Payllars. Els capitells amb ornamentació vegetal podrien ser d'un deixeble de Reinard. Els de l'escena d'Adam i Eva són d'un altre escultor.
Després de les cinc entrades dedicades a Santes Creus, marxem del monestir per continuar gaudint del nostre magnífic patrimoni.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada