La Ruta de la Capona ( i 6 ).

Després  d'observar atentament les barraques i el cossiol de Cal Grauet tornem per la petita sendera del camp d'oliveres al Sender de Gran Recorregut GR-175 La Ruta del Cister, on encara ens esperen dues construccions de pedra seca amb les que acabarem la Ruta de la Capona.

Hem vist en aquesta sèrie d'entrades el cossiol de la Capona i el de Cal Grauet, però ens falta el més espectacular, el cossiol del Soleta ( fitxa 144 de l'inventari ).

A la fotografia anterior podeu veure el cossiol per darrere, des del camí, i a la propera una de les dues obertures amb orientació nord-est. Té una amplada de 0,80 metres, una altura de 1,25 metres i una fondària de 1,90 metres.

La fotografia següent és de l'altra obertura, a uns dos metres a l'esquerra de l'anterior. Fa 0,80 metres d'ample, 1,25 metres d'altura i 2,10 metres de fondària. Les dues obertures són de llinda plana.

El cossiol, de planta circular, té un diàmetre de 8,40 metres i una coberta de falsa cúpula. Recordeu que un cossiol és un dipòsit d'aigua que aprofita l'escolament superficial de l'aigua de pluja. A la propera fotografia podeu veure el plafó que explica les característiques del cossiol del Soleta.

Si m'apropo al fons de l'obertura de l'esquerra em resulta difícil fotografiar l'interior del cossiol i veure si emmagatzema aigua perquè l'alçària va disminuint, com podeu constatar a la fotografia anterior a la del plafó informatiu.

Ja fa temps que no sóc jove i la posició em resulta molt incomoda, per això vaig a l'obertura de la dreta, més accessible, i quedo bocabadat per l'estructura interior del cossiol.

Estructuralment ens pot recordar una cripta, amb una columna central de la que surten quatre arcs en forma de creu orientats als quatre punts cardinals. L'espai es reflecteix a l'aigua emmagatzemada deixant molt clara la dificultat de la construcció de pedra seca. M'apropo una mica més a final de l'obertura i faig la fotografia següent...

Aquest sender, conegut com el Camí dels Muntanyesos, era utilitzat per pagesos, llenyataires i pastors. Recordeu que una petita part d'aquest camí forma part de la GR-175. Per les dues obertures del cossiol es podia recollir aigua o abeurar als animals. Gràcies a la coberta de pedra seca l'aigua es conserva a temperatura regular, no s'evapora i no permet la proliferació de plantes aquàtiques. 

Diu la tradició que a finals del segle XVIII un home de Can Soleta del Pla de Santa Maria va fer el fascinant  cossiol.

El cossiol fou recuperat fa una vintena d'anys. A sota del plafó informatiu podem llegir:  Cossiol d'en Soleta ( S. XVIII- XIX ). Recuperat entre el 1.999 i el 2.001 pels socis de l'entitat planenca "Amins de la Sardana" "Jaume Arturo", "Ramon de la caixa", "Joan Forquilletes", Manel Tosas i " Pep Santiaigua" ( D.E.P).

Deixem el cossiol del Soleta i continuem una vintena de metres més per la GR-175 fins que trobem la barraca de la propera fotografia ( que no forma part de la Ruta de la Capona ). De planta circular, té un enderroc important i una menjadora exterior lateral sud. La GR-175 gira a la dreta, cap a la barraca, però nosaltres seguim recte pel Camí dels Muntanyesos.

En pocs minuts arribem a l'última barraca de las Ruta de la Capona. Trobareu un indicador a la dreta que us convida a entrar a un camp d'oliveres...

No podeu imaginar la joia d'arquitectura popular que ens està esperant. La Barraca de les Oliveres ( fitxa 147 de l'inventari ) és fascinant.

És una barraca bessona-composta d'una gran bellesa amb dues estances independents. Quan la vaig visitar per primera vegada la de la dreta ers inaccessible. Uns mesos després, en una segona visita, l'estaven restaurant.

A les properes fotografies podeu veure con han buidat de pedres l'estança de la dreta. Calia refer la coberta de falsa cúpula que podeu veure mig ensorrada a la segona imatge. Podeu veure el cavalcament de les pedres més grosses muntades com escales esglaonades que van definint la coberta de falsa cúpula. Damunt d'elles les pedres amuntegades més petites incrementen la compressió de la coberta, falcant-la i estabilitzant-la.

 

Aquesta estança de 2,30 metres de llarg per 1,60 metres d'ample té al seu interior dos cocós. La porta d'accés, orientada al sud-est, és de llinda plana.

La barraca de les Oliveres o del Fontanals és una construcció de pedra seca de mides considerables de 10 metres de llarg per 7,15 metres d'ample. L'estança de l'esquerra és arquitectònicament admirable. Observeu el remat superior de pedres col·locades a sardinell i el cimadal amb punxa.

Entrem a l'estança per una obertura d'accés amb arc de mig punt, orientada al sud-est, d'una amplada de 0,95 metres, una altura de 1,60 metres i 1,10 metres de fondària.

L'interior és de planta circular de 2,70 metres de diàmetre i 3,63 metres d'alçària. La coberta, com podeu veure a la propera fotografia de detall, és de falsa cúpula.

Sortim de la barraca de les Oliveres i tornem al Camí dels Muntanyesos. Quan el trobem anem a l'esquerra i passejant tranquil·lament arribarem a l'aparcament on hem començat la ruta.

Reserveu una part de vostre temps lliure per gaudir de la Ruta de la Capona, un itinerari circular curt, planer i sense dificultats. Estic segur que agraireu el meu consell.

Atentament.

Senyor i