Deixem l'àmplia i porxada Plaça Major, que acull el mercat setmanalment documentat l'any 1.200, per baixar tranquil·lament pel carrer Sant Antoni fins al Portal del Planet del Pont. En aquest punt arribava a Prades el camí que venia des del nord i connectava la vila amb la Conca de Barberà.
El del Planet del Pont i el fortificat ( per on vàrem entrar al nucli antic a la primera entrada dedicada a la vila vermella ), són els dos portals que es conserven del clos emmurallat de Prades que està protegir com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Situats al petit pont, mirant a la dreta, primer veurem un edifici amb la façana plena d'eines del camp i a la seva dreta la casa més antiga de la vila datada als volts del segle XIII. A les fotografies anterior i propera en podeu veure una petita part de la façana. La casa es construí aprofitant els carreus de les muralles per fer els fonaments i les parets exteriors.
Sense moure'ns del pontet sobre el Barranc dels Bassots mirem a l'esquerra per observar les cases que també estan construïdes amb pedra sorrenca vermella.
Abans de tornar a entrar al nucli antic pugem uns metres pel carrer Àngel Guimerà per poder donar un cop d'ull - mirant a l'esquerra - a part de la muralla i a la torre de defensa. Com podeu veure a la propera fotografia el campanar de l'església de Santa Maria treu el nas a l'esquerra de la torre, un dels fragments que es conserven del clos emmurallat.
Tornem al nucli antic pel portal del Planet del Pont i anem a la dreta per enfilar el carrer Costa del Castell. En el punt que trobem el carrer Alt del Castell veureu les restes del castell i l'església castral de Sant Miquel.
Del castell, situat a l'extrem nord-est de la vila vermella, en queden poques restes. Aquest edifici fou la seu dels comtes de Prades fins que la cancelleria es traslladà a Falset. El que millor es conserva del conjunt castral són les restes de la petita església de Sant Miquel.
Són pocs els vestigis que queden d'aquesta església castral. El més destacat és l'absis amb la volta enrunada que podeu veure ales dues fotografies anteriors, un tram de la nau i una antiga capella lateral a l'extrem de llevant del mur nord. Per construir el castell i l'església castral es van emprar carreus ben treballats, regulars i de gran amplada. El conjunt probablement s'edificà a la segona meitat del segle XII. L'any 1.554 el castell ja tenia un mal estat de conservació i dos anys després es van vendre diferents parts. Quan fou desafectada, l'església fou repartida entre diferents propietaris que la van aprofitar per fer-hi habitatges i corrals.
Deixem el poc que queda del conjunt castral i baixem pel carrer Alt del Castell per girar a l'esquerra quan trobem el carrer Sant Martí, on al número deu ens espera la Biblioteca Pública Municipal.
La biblioteca està ubicada a l'edifici on hi havia les antigues escoles públiques i la Casa de la Vila abans de la dictadura franquista. Després de la rehabilitació l'edifici acull diferents dependències municipals. A més a més de la biblioteca hi ha el telecentre, el casal d'avis,el consultori i l'oficina de correus. Podeu gaudir del servei de la biblioteca de dilluns a dissabte de 15:00 a 18:00 hores.
L'any 2.002 es creà la Xarxa de Telecentres de Catalunya per dotar d'espais públics d'accés a internet amb l'objectiu de minimitzar el risc de fractura digital. Parlem de més de cinc-cents centres referents on els ciutadans poden fer un ús responsable de la tecnologia. El Punt Tic-Òmnia de Prades Montsant té quatre seus: Prades, Vilaplana, Ulldemolins i Cornudella. El seu dinamitzador fa diferents cursos i xerrades.
Podeu fer cerques per internet o les més clàssiques emprant una bona enciclopèdia. A la biblioteca municipal podeu consultar la que fou durant una colla d'anys tot un referent, l'Enciclopèdia Universal Espasa.
Abans de marxar de la biblioteca municipal ens apropem a la finestra que ens regala la vista de l'església de Santa Maria traient el nas entre les teulades del nucli antic.
Després de visitar la biblioteca baixem pel carrer del Centre i quan arribem al carrer Major anem a la dreta fins trobar el carrer Arc del Ponos.
En aquest estret carrer trobem un portalet gòtic que s'obrí, quan el sentit defensiu era menys important, amb l'objectiu de millorar els accessos a la vila.
El portalet del Ponos és un arc apuntat que es recolza en els murs de tancament de les construccions que delimiten el carrer. Fet amb dovelles de pedra sorrenca vermella té la clau de forma triangular, com podeu veure a la fotografia anterior.
Deixem la Vila Vermella, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional amb la categoria de conjunt històric, per anar en una propera entrada a donar un cop d'ull al Gorg de Vimbodí.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada