Continuem el nostre periple pels pobles del Segrià i les Garrigues. Deixem el petit poble del Cogul on vàrem visitar el conjunt rupestre de la Roca dels Moros i la necròpolis del Saladar, per tornar a la comarca del Segrià, concretament a Torres de Segre. A pocs quilòmetres del poble hi ha el Tossal de Carrassumada, una petita
elevació del terreny que ens regala una magnífica vista de la Plana de
Lleida.
Quan acabem d'enfilar el tossal trobem el conjunt de la Mare de Déu de Carrassumada, format per l'església i la masia, que està declarat Bé Cultural d'Interès Local. Les escales ens conviden a pujar-hi ens deixen a tocar de l'antiga masia del segle XVII, de la que podeu veure la façana posterior a la fotografia anterior. Si anem a la dreta trobarem la part d'obra primitiva de la planta baixa, reforçada amb contraforts com podeu observar a la propera fotografia.
La zona de l'ermita té molta història. Un grup d'arqueòlegs de l'Institut d'Estudis Ilerdencs varen descobrir-hi les restes d'un mur ibèric del segle II abans de Crist. També hi trobaren una moneda romana però no indicis de vida sedentària, fet que sembla demostrar que el turó era un enclavament estratègic.
Les dues fotografies de detall, anterior i propera, són de les portalades amb arc de mig punt adovellat de l'antiga masia-palau.
A l'època sarraïna el tossal fou ocupat i es transforma en un recinte fortificat defensiu. Després de la conquesta, als voltants del segle XII, van dedicar el tossal a Santa Maria construint una petita església al costat del palau. A la fotografia següent podeu veure el mur de l'ermita adossada a la masia amb els seus contraforts.
El nom de l'ermita és d'origen àrab. Carrassumada ve de Kars'umm-ada, una paraula composta formada per Kars ( castell o palau ), Umm ( mare ) i Adà ( nom propi de l'amo ). Ho podem traduir per: Palau de la Mare d'Adà.
Si continuem resseguint el perímetre del conjunt arquitectònic al girar a l'esquerra podrem observar detalladament el frontispici de l'ermita.
L'ermita, adossada a l'oest a la masia, s'edificà al segle XVIII a partir d'una capelleta del segle XVI que és l'actual presbiteri. Sobre la porta arquitravada flanquejada per dues petites finestres, hi ha una petita fornícula buida. La façana està coronada per un senzill campanar d'espadanya o de cadireta que podeu observar detalladament a la propera fotografia de detall.
Just davant de l'ermita veureu el mirador amb la seva barana de forja. Abans d'entrar és una bona idea apropar-s'hi i gaudir de la Plana de Lleida.
Després ja passejarem a tocar dels fruiters florits, però ara girem cua i ens preparem per entrar a l'ermita de la Mare de Déu de Carrassumada.
La petita Mare de Déu de Carrassumada té una gran devoció a la zona. Diu la tradició que l'any 1.567 els fidels del Segrià, Baix Segre, Garrigues i Baix Cinca acudiren a l'ermita per demanar pluja. Al llarg dels segles s'han fet moltes processons per demanar-li aigua pels cultius. Segons una llegenda del 1.642 un pastoret que buscava una ovella perduda trobà la imatge amagada entre les plantes...
L'ermita i la masia són dues construccions molt senzilles i no tenen gairebé cap afegit decoratiu. Després de la Guerra Civil fou reconstruïda una part de l'ermita.
A la fotografia següent, feta des del presbiteri, podeu observar l'embigat al sostre faixat, una de les dues arcades de mig punt rebaixat ( que a l'exterior tenen un contrafort ), i el cor.
Sortim de l'ermita i anem a l'esquerra per continuar resseguint el perímetre dels edificis del conjunt de la Mare de Déu de Carrassumada. A la propera fotografia podeu veure elements constructius de diferents èpoques, com els carreus dels contraforts i els maons d'intervencions molt posteriors.
Acabem de recórrer el perímetre del santuari i tornem al tram d'escala de la primera fotografia. Sobre la petita finestra es pot llegir parcialment ...HOGRA CAR...SUMADE...pintat a mà i amb parts tapades per capes posteriors de calç o de pintura.
Baixem les escales i agafem el camí de l'esquerra que duu a l'aparcament més gran i a una llarga passejada pel Tossal de Carrassumada que ens regalarà unes vistes espectaculars del Segrià.
Aprofiteu el moment de la floració dels fruiters per visitar el petit turó. Mentre passegeu pel tossal podreu gaudir d'un espai natural que forma part de l'Espai Natural Protegit dels Secans de Segrià Utxesa, mentre als peus del tossal els milers de fruiters florits us robaran el cor.
La transformació de secà en regadiu duta a terme al municipi de Torres de Segre ha suposat un canvi important d'aquest espai natural. Malgrat ser més petit podreu continuar gaudint de la vegetació i la fauna característiques dels secans.
Per alguna de les petites senderes podeu apropar-vos als fruiters i gaudir de les seves flors, del silenci i del vol de les aus rapinyaires que us acompanyaran durant la vostra passejada.
Els que no coneixeu les Terres de Lleida cal que us hi apropeu. Puc assegurar-vos que estar envoltats per les flors dels presseguers no ho oblidareu fàcilment...
Deixem el Tossal de Carrassumada i Torres de Segre, al centre de la comarca, per continuar el nostre periple pel nord del Segrià començant per la partida de la Tossa de Baix de Rosselló.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada