La colònia tèxtil d'Alkanís.

Continuem el periple pels pobles de la comarca del Segrià sense marxar del municipi de Rosselló, on a l'entrada del passat vint-i-dos de febrer vàrem visitar la Necròpoli de la Tossa de Baix. Avui donarem un cop d'ull a la colònia tèxtil d'Alkanís.

Si per anar a la necròpoli vaig explicar-vos que calia sortir per la primera rotonda de la carretera N-230,  venint de Lleida, avui sortirem per l'última. Cal que agafem la primera sortida a la dreta, seguint l'indicador Al-Kanís i després de creuar la Sèquia del Secà en pocs minuts trobarem les cases dels treballadors de la colònia tèxtil i després les naus industrials, on girarem a l'esquerra.

 

 

Continuem fins arribar a l'església del Sagrat Cor de Jesús i aparquem. Per explicar-vos els béns protegits he tornat a consultar el Pla d'Ordenació Urbanística de Rosselló, concretament l'apartat número vuit que és el catàleg de béns protegits. En aquesta petita plaça hi ha tres Béns Culturals d'Interès Local ( BCIL ).

Al centre de la primera fotografia de l'entrada d'avui podeu veure la façana sud de l'església del Sagrat Cor de Jesús ( BCIL-2 ), i a l'esquerra ( parcialment ) i a la dreta, dues cases unifamiliars de la colònia tèxtil d'Alkanís.

La façana nord, la principal de l'església, que podeu veure a la fotografia anterior està orientada cap a la plaça on es troben els habitatges singulars de la colònia. A l'esquerra, protegit per una petita teulada, hi ha una reproducció en rajola de ceràmica vidrada del quadre El Bon Pastor, del pintor sevillà Bartolomé Esteban Murillo. 

 

 

A la fotografia següent podeu observar la façana est de l'església. El petit temple de la colònia fou construït aproximadament l'any 1.920. A la dreta, el campanar de base quadrada, amb un cos superior octogonal i una coberta piramidal coronada per un penell en forma de sageta i una creu direccional amb els quatre punts cardinals.

 

 

L'església del Sagrat Cor de Jesús és d'una nau amb capelles laterals. L'estat de conservació de les façanes i la coberta no és gaire bo. Només ens falta veure la façana oest, protagonista de la propera fotografia.

A més a més de l'església, a la petita plaça trobareu dos béns catalogats de la colònia tèxtil. A pocs metres de la façana oest  hi ha un dels dos habitatges singulars, amb la façana principal orientada a la plaça.

 

Aquesta casa unifamiliar, catalogada com BCIL-3. era l’habitatge del director de la colònia tèxtil i fou construïda aproximadament al 1.920. És un edifici aïllat de tres cossos. El central, com podeu constatar a la fotografia anterior, té plata baixa i dues plantes. Els cossos laterals tenen planta baixa i una planta. A la propera fotografia podeu veure la façana oest de l’habitatge. 

 

 

Les parets són de pedra arrebossada i pintada, les cantonades de maó vist i la teulada de teules de ceràmica vidrada i fusteria fosca. Com podeu veure a les dues anteriors fotografies l’estat de conservació és molt dolent. A la propera fotografia de detall podeu observar part de les cantonades de maó vist i les teules de ceràmica vidrada del petit teuladet que hi ha sobre la porta d’accés.

 

 

Si a la dreta de l’església del Sagrat Cor de Jesús hem vist l’habitatge del director de la colònia, a l’esquerra hi ha el tercer be catalogat ( BCIL-4 ). És la casa dels propietaris de la colònia, també unifamiliar i construïda aproximadament l’any 1920. Actualment la planta baixa es destina a restaurant del polígon industrial.

 

 

Com podeu veure a la fotografia anterior es tracta d’un edifici de planta quadrada adossat lateralment a les naus de la colònia, amb un cos central avançat de planta baixa i dues plantes. Els cossos que el flanquegen tenen planta baixa i una planta. Les parets són de pedra arrebossada i pintades de blanc. La teulada és de teula àrab i fusteria fosca. L’edifici, rehabilitat per donar-li la funció de restaurant, sempre s’ha utilitzat com habitatge. 

Deixem la petita placa, amb tres edificis catalogats, girem cua i tornem per on hem vingut. Quan arribem al carrer Camí d’ Alkanís, girem a la dreta i aparquem.

 

Ens aturem un moment per donar un cop dull a les cases dels treballadors, que a diferència de les dues cases unifamiliars que hem vist abans ( la del director i la dels propietaris de la colònia ), no estan catalogades. Les podeu observar a la fotografia anterior i a la propera de detall.

 

 

No ens cal agafar el cotxe, per accedir al quart element catalogat passejarem una miqueta. Abans d’arribar a la Sèquia del Secà, a tocar de la rotonda, seguirem pel camí de terra de la dreta i als pocs minuts trobarem la sínia.

 

Al terme municipal de Vilanova de Segrià, contigu al nord-est al de Rosselló, a molt pocs quilòmetres de la colònia tèxtil  el Canal de Pinyana queda dividit per un partidor en la Sèquia del Secà i la Sèquia de Baix de Pinyana.

 

 

El Canal de Pinyana és el canal de regadiu més antic de Catalunya. La seva construcció començà l'any 1.147 quan Ramon Berenguer IV, Compte de Barcelona, va permetre construir una sèquia que més tard arribà a la ciutat de Lleida. L'ojectiu inicial fou afavorir el repoblament a la zona propera a Almenar que feia poc s'havia conquerit.

 

La sínia, situada al marge dret de la Sèquia del Secà ( un dels ramals del Canal de Pinyana ), també té la catalogació de Bé Cultural d'Interès Local i al Pla d'Ordenació Urbanística de Rosselló és el BCIL-5.

 

 

La sínia eleva l'aigua de reg amb una estructura metàl·lica que podeu veure a les fotografies. No és molt antiga ( segle XX ), però és una de les poques que es conserven de totes les que hi havia a la colla de sèquies i canals que des de fa una colla de segles reguen l'Horta de Lleida.

 

 

En aquesta infraestructura hidràulica hi ha diferents parts: la sínia, el canal d'entrada i sortida de l'aigua del canal, l'estructura de suport i els canals de transport d'aigua i aqüeducte.

Deixem Rosselló per apropar-nos, en la propera entrada dedicada al nostre periple pels pobles del Segrià, a l'espectacular Colònia Industrial de la Mata de Pinyana, al terme municipal d'Alguaire.

Atentament.

Senyor i