Baixant del Puig del Roser ( 1 ).

El passat dia deu vàrem donar un cop d'ull a tres obres projectades per RCR Arquitectes a la Garrotxa: el restaurant Les Cols d'Olot, el pavelló d'accés a la Fageda d'en Jordà i la llar d'infants "El petit comte" de Besalú. Al final de l'entrada us deia que tronàvem a Olot, concretament al Puig de Roser, per fer una llarga passejada pel cor de la capital de la Garrotxa gaudint d'alguns dels seus edificis singulars.

Comencem l'entrada d'avui enfilats al Puig del Roser, a tocar de la plaça de braus d'Olot, la més antiga de Catalunya, construïda l'any 1.859 per iniciativa d'Esteve Paluzie mitjançant accions i declarada Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).

La plaça, construïda amb maons, té el mur exterior de forma cilindrocònica amb molt talús fet amb pedra basàltica. A la part més alta hi ha una sèrie d'arcs rebaixats de maó que tenen a sobre una teulada. L'arenal té trenta-tres metres de diàmetre i la plaça pot acollir mil vuit-centes persones. L'any 1.890 els accionistes van traspassar la plaça a l'Ajuntament i la gestió actual és responsabilitat de l'Institut Municipal de Cultura.

 

 

Si anem a la plaça que hi ha a la dreta de la de braus ( la plaça del Puig del Roser ) i ens apropem a la barana de fons podrem observar l'arbrat del passeig de l'escultor Miquel Blay i, al fons l'església de Sant Esteve. Davant de l'església treu el nas Can Gaietà-Vila, una de les joies modernistes dOlot que veurem detalladament en una propera entrada.

Tornant a la plaça de braus que corona el Puig de Roser aprofito per explicar-vos que aquest puig és un volcà. A les polèmiques obres del Firal d'Olot, el passeig central de la capital de la Garrotxa, van trobar colades, escòria, blocs i bombes del que fou un con volcànic. Anem a l'esquerra i comencem a baixar del Puig del Roser pel carrer Roser. Al número vint-i-set trobem l'Espai Can Paxinc on es publica La Comarca d'Olot, la capçalera degana de la premsa comarcal de la Garrotxa fundada l'any 1.979 i que l'any 2.015 es traslladà al Can Paxinc.

Acabem de baixar les escales del carrer Roser i quan arribem al carrer Bisbe Serra  anem a l'esquerra resseguint el perímetre de l'edifici d'equipaments municipal i Arxiu comarcal de la Garrotxa al Puig del Roser. Poc abans d'arribar al passeig de l'Escultor Miquel Blay pugem per la rampa que podeu veure a la fotografia següent.

L'espectacular edifici d'equipaments municipals i Arxiu comarcal al Puig del Roser és obra de RodonArquitectes. Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu veure bones fotografies d'aquest edifici.

RodonArquitectes és un estudi d'arquitectura i urbanisme dirigit per Isabel Rodon i Bonet que és la continuïtat de l'estudi familiar Joan Rodon Arquitectes Associats. El seu germà Joan Rodon i Bonet va fer el nou edifici  del Museu de Lleida inaugurat el 30 de novembre del 2.007. Joan Rodon va morir l'abril del 2.009.

L'edifici d'equipaments municipals i Arxiu comarcal ens recorda el caràcter volcànic del Puig del Roser. Les cobertes de l'edifici són un espai públic i un mirador del centre de la ciutat d'Olot.

A la fotografia anterior podeu veure dues arquitectures molt diferents, la del segle XXI de RodonArquitectes ( amb el paisatge de la Garrotxa reflectit als grans finestrals ) i la del segle XIX ( la plaça de braus de la que es veuen els arcs rebaixats de maó ).

Darrere d'aquest edifici d'equipaments municipals s'ha construït  l'Espai Cràter, un nou edifici dissenyat pels arquitectes Toni Casamor Maldonado i Anna Codina Ramells del VOL  Studio Architectures SLP, inaugurat el passat mes de març que substitueix al Museu dels Volcans ubicat a la Torre Castanys ( al Parc Nou a l'Avinguda de Santa Coloma 47 ) que durant trenta anys ha explicat als visitants els secrets dels volcans. 

 

 

Deixem el volcànic l'edifici d'equipaments municipals i Arxiu comarcal i baixem per la rampa per apropar-nos al passeig de l'Escultor Miquel Blay.
 

 

A la fotografia anterior podeu veure la sorprenent font dissenyada pels arquitectes Xevi Bayona, Bach Arquitcetes i Lluís Paumé. A la seva esquerra hi ha l'escultura de pedra "La lectura" de Miquel Blay i Fàbregas, que es restaurà aprofitant les obres del passeig que duu el nom de l'escultor d'Olot. Es tracta d'una reproducció del 1.953 que forma part del conjunt escultòric del monument del 1.918 erigit a Montevideo en honor del reformador i promotor de l'escola pública a l'Uruguai, el polític i sociòleg Jose Pedro Varela. 

Si després de passar la font situada al capdamunt del Firal ( el passeig central d'Olot ), ens girem, darrere de la font podem veure part del gran edifici d'equipaments i Arxiu Comarcal i els arcs rebaixats de maó de la part superior de la plaça de braus.

Si anem a l'esquerra de la font trobarem el Firalet, el Firal petit, remodelat l'any 2.010 per RCR Arquitectes, un espai que recorda un mar de lava construït amb peces de basalt.

Nosaltres donem mitja volta, deixem la font a la nostra esquena i ens preparem per començar a passejar entre els plàtans. A la propera fotografia el Firal està buit però tots els dilluns hi ha el mercat amb més d'un centenar de parades. A l'esquerra un balcó reclama urgentment la nostra atenció...

Ens apropem a l'edifici modernista amb un balcó en el que hi ha dues escultures femenines d'Eusebi Arnau i Mascort.

Al passeig de l'escultor Miquel Blay ens aturarem, en les dues properes entrades dedicades a Olot, per donar un cop d'ull a la Casa Solà-Morales amb la façana restaurada entre 1.913 i 1.916 per Lluís Domènech i Muntaner, el Teatre Principal  reedificat per Martí Sureda i Deulovol i la Casa Gaietà Vila d'Alfred Paluzie i Luzena. Començarem observant detalladament, en una propera entrada, la Casa Solà Morales.

Atentament.

Senyor i

El molí de Buida-sacs.

Després de creuar el riu Cardener pel pont de Buida-sacs, una obra civil popular dels segles XVII - XVIII, continuem passejant uns metres pel camí col·lateral del riu i molt aviat veurem a la nostra esquerra el molí de Buida-sacs. A la propera fotografia podeu observar la façana sud-est i darrere, coronant el Turó de Flotats, hi ha l'església preromànica de Santa Àgata.

És evident l'estat d'abandó d'aquest edifici de planta rectangular envoltat de vegetació que n'amaga una part. Construït a finals del segle XII principis del XIII hi ha una referència testamentària que en parla. Engúncia llega "ipsos molinos que ibi sunt subtus Cleriana" ( el molí que hi ha sota Clariana ).

La fotografia següent és de les façanes sud-est ( la de les dues portes ), i nord-est ( la més inaccessible per la vegetació que l'envaeix ).

Continuem passejant pel camí que porta a molts dels molins que hi havia a tocar del riu. Com podeu veure a la fotografia anterior els esbarzers i altres plantes arbustives fan difícil apropar-s'hi. Molt aviat el camí gira a la dreta, però abans veureu una sendera a l'esquerra que ens ajudarà a baixar al molí.

 

Malgrat l'estat lamentable de conservació que constatareu a les fotografies de l'entrada d'avui, el molí està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). Quina protecció més curiosa...

Quan arribem al que queda de la construcció que podeu veure a la fotografia anterior, anem a l'esquerra on hi havia una bassa i els tres cups o pous que generaven un salt d'aigua de gairebé sis metres. Aquestes construccions, imprescindibles pel funcionament del molí, estan al nord-oest.

Si aixeco una mica la mirada podreu veure des del nord-est la coberta del molí ple de vegetació i darrere l'arcada principal del pont de Buida-sacs.

Als anys vuitanta del segle passat es va ensorrar part del molí. La teulada va col·lapsar i amb maquinària pesada s'enderrocà les plantes superiors que s'havien afegit a l'època del gòtic i modificat amb el pas dels segles.

Com podeu veure a les fotografies anteriors i properes algunes d'aquestes construccions gairebé han desaparegut o estan mig amagades per la vegetació.

Tornem a la sendera i continuem baixant fins al molí. Al girar trobem una curiosa construcció que no he pogut documentar.

No tinc una explicació per aquesta edificació mig enrunada, amb porta adovellada i amb petites obertures al mur de planta semicircular. A la propera fotografia l'edifici de la dreta és el molí, concretament la façana sud-oest.

Si giro una mica a la dreta i torno a fer la fotografia, a la dreta podeu veure una de les arcades del pont de Buida-sacs.

Si camino una mica més per posar-me just davant de la façana sud-oest puc fer la fotografia següent en la que podeu observar les tres obertures rectangulars.

Per acabar de resseguir perimetralment el molí només ens cal girar a l'esquerra per arribar a la façana sud-est on hi ha les dues portes d'accés al molí.

Com podeu veure a la fotografia anterior la porta esquerra, la principal, té un arc de mig punt amb grans dovelles i la de la dreta és d'arc rebaixat. Aquesta segona porta és més ampla exteriorment ( 120 centímetres ) que interiorment ( 105 centímetres ).

La fotografia anterior la vaig fer al començar la primavera i la propera al final de la mateixa estació. Podeu constatar com la vegetació gairebé es menja l'accés al molí.

Les dovelles de la porta principal tenen setanta centímetres de radi i en algunes de l'esquerra hi podeu veure incisions amb una forma ovalada en la que hi ha un línia inscrita, o un rectangle d'angles arrodonits també amb una línia recta inscrita. Molt probablement són marques de picapedrer.

Si a l'exterior cal vigilar perquè la vegetació en alguns punts no ens permet veure on posem els peus, quan entrem al molí cal extremar la prudència...

Com podeu veure a la part inferior dreta de la fotografia anterior, a terra hi ha un forat. Sota la sala de moles hi havia les cacaus ( també anomenades carcaus o carcabàs ), l'habitació situada sota l'obrador del molí on estaven el rodets que feien moure els arbres que transmetien el gir a les moles que estaven al pis superior. La força de l'aigua és la que genera el moviment.

A la fotografia anterior podeu observar a l'esquerra la porta principal del molí i al centre les tres obertures rectangulars que hem vist abans a la façana sud-oest.

A la propera fotografia, feta des del mateix punt girant cent vuitanta graus, podeu veure la gran sala de les moles ( 8,40 metres de longitud, 6,40 metres d'amplada i 6 metres d'alçària ). En aquest espai, amb volta lleugerament apuntada, hi havia tres moles.

Camino una mica per apropar-me a l'enderroc que podeu observar a la fotografia anterior i aprofito per mostrar-vos les dues portes del molí.

La paret original d'aquesta gran sala té un gruix de cent vuitanta centímetres. Gairebé a tocar del munt de runa faig la fotografia següent en la que podeu observar a la dreta la porta d'arc rebaixat i a l'esquerra, a la part baixa de la vola, un forat pel que mitjançant una escala de cargol de sis graons es podia accedir a l'habitatge del moliner.

Faig mitja volta i, amb molta cura, m'apropo a un dels forats que comunica amb el cacau que hi ha a sota de la sala de moles. Per aquests forats circulars el coll-ferro recollia el gir generat per la força de l'aigua al rodet i aquest a l'arbre i el transmetia a la mola.

Si consulteu el volum XIII de l'enciclopèdia Catalunya Romànica, dedicat al Solsonès i la Vall d'Aran, a les pàgines noranta-dos i noranta-tres trobareu la informació referent al molí de Buida-sacs. El text, escrit l'any 1.978, diu: ..." ara sembla que les màquines han començat a enderrocar les parts medievals; és possible que en pocs dies aquesta obra remarcable de l'arquitectura civil catalana resti irremeiablement destruïda"...

Gràcies al Joan Marsiñac i la Lurdes, propietaris de la Casa Flotats de Clariana de Cardener puc mostrar-vos la propera fotografia del 1.910 feta des del turó de Flotats, potser a tocat de l'església de Santa Àgata, en la que podeu veure el pont i el molí de Buida-sacs.

A la propera ampliació de la mateixa fotografia, encara que es perd qualitat, podem observar tot l'edifici del molí del que als anys vuitanta del segle passat s'enderrocaren les plantes gòtiques superiors.

 

Veient l'estat lamentable de l'antic molí de Buida-sacs està clar que, el que no van fer les màquines, ho farà la nostra deixadesa pel patrimoni.

Atentament. 

Senyor i.

Sant Jordi a Palma.

Després de tres anys celebrant la diada de Sant Jordi en terres russes ( "Sant Jordi a Sant Petersburg" l'any 2.019, "Sant Jordi a Moscou ( 1 )" l'any 2.020 i "Sant Jordi a a Moscou ( 2 )" l'any 2.021 ), avui ho farem a casa, concretament a Palma.

Comencem al costat de la catedral, un espectacular edifici gòtic que es començà a construir al segle XIII i s'acabà a la dècada del 1.630. Però amb el pas dels segles es van incorporar elements arquitectònics de l'època moderna i contemporània. La visitarem detalladament en entrades posteriors però ara us convido a enfilar-nos a les seves espectaculars terrasses. Passejar-hi és un plaer perquè, a més a més de les vistes de la ciutat, tenim a tocar arcbotants, pinacles, cuculles, rosasses i finestrals amb vitralls, gàrgoles...

Però, com ja us he explicat abans, ja mirarem i admirarem la catedral en properes entrades. Ara vull mostrar-vos, a vista d'ocell, la protagonista de l'entrada d'avui.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem veure millor l'església a la que ens aproparem al marxar de la catedral.

 

Al sortir, anirem pels estrets carrers del barri jueu per apropar-nos a l'església que hem observar des de les terrasses de la catedral. Si observeu el paviment veureu la placa de coure dels Caminos de Sefarad Red de Juderias de España, amb la forma de la Península Ibèrica, que ens recorda els barris on van viure els jueus fins a la seva expulsió pels Reis Catòlics.

 

 

Caminant pel barri jueu de Palma arribem en pocs minuts a la plaça de Sant Francesc on ens espera, impacient, l'Església Basílica de Sant Francesc.

El conjunt arquitectònic està format per l'església franciscana medieval, amb la façana barroca, i un claustre gòtic.

 

 

L'ordre dels franciscans arribà a Mallorca l'any 1.232 i construí la seva primera església a la porta de Santa Margalida ( una porta de la murada medieval -del segle XI- situada al nord-est de la ciutat ).

L'any 1.281 van edificar el convent i l'església gòtica actual, però la façana fou destruïda l'any 1.580 per un llamp. La nova façana s'edificà en estil barroc a la segona meitat del segle XVII. Les obres van durar cent vint anys i s'inaugurà l'any 1.700.

L'escultor mallorquí Pere Horrach va fer les escultures que hi ha a les fornícules dels bancals. A l'esquerra Sant Domènec i a la dreta Sant Francesc. Continuà l'obra l'escultor i arquitecte navarrès Francisco Herrera García.

A la fotografia anterior podeu veure el conjunt escultòric barroc del timpà presidit per la Immaculada Concepció, que està flanquejada a l'esquerra per Ramon LLull i a la dreta per Joan Duns Scoto. A l'interior de l'església hi ha el sepulcre de Ramon Llull.

El portal està coronat per l'escultura de l'any 1.700 que representa a Sant Jordi travessant amb una llança el coll de drac.

El convent era la seu de la Confraria de Sant Jordi, creada mitjançant un Reial Privilegi concedit l'any 1.460 pel rei Joan II i formada per les famílies nobles de l'illa de Mallorca.

L'església conventual fou durant gairebé cinc segles la més important de Palma. La desamortització de Mendizábal implicà que l'any 1.836 fossin expulsats els cent quaranta religiosos que hi vivien.

Després de l'expulsió l'Esgésia Basílica de Sant Francesc tingué una història agitada en la que fou escola, habitatge, caserna, presó i Audiència. L'any 1.906 van tornar-hi els franciscans que recuperaren el culte i obriren una escola.

Sobre l'escultura de Sant Jordi el protagonisme és per l'espectacular rosassa amb els vitralls de Pere Comas.

Pere d'Alcántara Peña i Nicolau reformà la façana l'any 1.861 coronant-la amb el frontó triangular que podeu veure a la fotografia següent. Al centre del frontó hi ha un rellotge de sol.

El zoom de la càmera fotogràfica ens permet veure detalladament el rellotge de sol que hi ha al centre del frontó triangular. Com podeu constatar a la fotografia, la numeració aràbiga va de les vuit del matí a les vuit del vespre. Pintat sobre el frontó marca les hores, les mitges hores i els quarts.

Aquest rellotge de l'any 1.861 és un dels cent dotze rellotges de sol que hi ha a la ciutat de Palma. Mallorca té el nombre més gran a nivell mundial de rellotges de sol per quilòmetre quadrat. A l'illa en podeu trobar vuit-cents vint-i-nou...

Deixem la plaça de Sant Francesc i la seva Església Basílica però no l'illa de Mallorca on, en properes entrades coneixerem una petita part del seu patrimoni.

Atentament.

Senyor i