Baixant del Puig del Roser ( 1 ).

El passat dia deu vàrem donar un cop d'ull a tres obres projectades per RCR Arquitectes a la Garrotxa: el restaurant Les Cols d'Olot, el pavelló d'accés a la Fageda d'en Jordà i la llar d'infants "El petit comte" de Besalú. Al final de l'entrada us deia que tronàvem a Olot, concretament al Puig de Roser, per fer una llarga passejada pel cor de la capital de la Garrotxa gaudint d'alguns dels seus edificis singulars.

Comencem l'entrada d'avui enfilats al Puig del Roser, a tocar de la plaça de braus d'Olot, la més antiga de Catalunya, construïda l'any 1.859 per iniciativa d'Esteve Paluzie mitjançant accions i declarada Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).

La plaça, construïda amb maons, té el mur exterior de forma cilindrocònica amb molt talús fet amb pedra basàltica. A la part més alta hi ha una sèrie d'arcs rebaixats de maó que tenen a sobre una teulada. L'arenal té trenta-tres metres de diàmetre i la plaça pot acollir mil vuit-centes persones. L'any 1.890 els accionistes van traspassar la plaça a l'Ajuntament i la gestió actual és responsabilitat de l'Institut Municipal de Cultura.

 

 

Si anem a la plaça que hi ha a la dreta de la de braus ( la plaça del Puig del Roser ) i ens apropem a la barana de fons podrem observar l'arbrat del passeig de l'escultor Miquel Blay i, al fons l'església de Sant Esteve. Davant de l'església treu el nas Can Gaietà-Vila, una de les joies modernistes dOlot que veurem detalladament en una propera entrada.

Tornant a la plaça de braus que corona el Puig de Roser aprofito per explicar-vos que aquest puig és un volcà. A les polèmiques obres del Firal d'Olot, el passeig central de la capital de la Garrotxa, van trobar colades, escòria, blocs i bombes del que fou un con volcànic. Anem a l'esquerra i comencem a baixar del Puig del Roser pel carrer Roser. Al número vint-i-set trobem l'Espai Can Paxinc on es publica La Comarca d'Olot, la capçalera degana de la premsa comarcal de la Garrotxa fundada l'any 1.979 i que l'any 2.015 es traslladà al Can Paxinc.

Acabem de baixar les escales del carrer Roser i quan arribem al carrer Bisbe Serra  anem a l'esquerra resseguint el perímetre de l'edifici d'equipaments municipal i Arxiu comarcal de la Garrotxa al Puig del Roser. Poc abans d'arribar al passeig de l'Escultor Miquel Blay pugem per la rampa que podeu veure a la fotografia següent.

L'espectacular edifici d'equipaments municipals i Arxiu comarcal al Puig del Roser és obra de RodonArquitectes. Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu veure bones fotografies d'aquest edifici.

RodonArquitectes és un estudi d'arquitectura i urbanisme dirigit per Isabel Rodon i Bonet que és la continuïtat de l'estudi familiar Joan Rodon Arquitectes Associats. El seu germà Joan Rodon i Bonet va fer el nou edifici  del Museu de Lleida inaugurat el 30 de novembre del 2.007. Joan Rodon va morir l'abril del 2.009.

L'edifici d'equipaments municipals i Arxiu comarcal ens recorda el caràcter volcànic del Puig del Roser. Les cobertes de l'edifici són un espai públic i un mirador del centre de la ciutat d'Olot.

A la fotografia anterior podeu veure dues arquitectures molt diferents, la del segle XXI de RodonArquitectes ( amb el paisatge de la Garrotxa reflectit als grans finestrals ) i la del segle XIX ( la plaça de braus de la que es veuen els arcs rebaixats de maó ).

Darrere d'aquest edifici d'equipaments municipals s'ha construït  l'Espai Cràter, un nou edifici dissenyat pels arquitectes Toni Casamor Maldonado i Anna Codina Ramells del VOL  Studio Architectures SLP, inaugurat el passat mes de març que substitueix al Museu dels Volcans ubicat a la Torre Castanys ( al Parc Nou a l'Avinguda de Santa Coloma 47 ) que durant trenta anys ha explicat als visitants els secrets dels volcans. 

 

 

Deixem el volcànic l'edifici d'equipaments municipals i Arxiu comarcal i baixem per la rampa per apropar-nos al passeig de l'Escultor Miquel Blay.
 

 

A la fotografia anterior podeu veure la sorprenent font dissenyada pels arquitectes Xevi Bayona, Bach Arquitcetes i Lluís Paumé. A la seva esquerra hi ha l'escultura de pedra "La lectura" de Miquel Blay i Fàbregas, que es restaurà aprofitant les obres del passeig que duu el nom de l'escultor d'Olot. Es tracta d'una reproducció del 1.953 que forma part del conjunt escultòric del monument del 1.918 erigit a Montevideo en honor del reformador i promotor de l'escola pública a l'Uruguai, el polític i sociòleg Jose Pedro Varela. 

Si després de passar la font situada al capdamunt del Firal ( el passeig central d'Olot ), ens girem, darrere de la font podem veure part del gran edifici d'equipaments i Arxiu Comarcal i els arcs rebaixats de maó de la part superior de la plaça de braus.

Si anem a l'esquerra de la font trobarem el Firalet, el Firal petit, remodelat l'any 2.010 per RCR Arquitectes, un espai que recorda un mar de lava construït amb peces de basalt.

Nosaltres donem mitja volta, deixem la font a la nostra esquena i ens preparem per començar a passejar entre els plàtans. A la propera fotografia el Firal està buit però tots els dilluns hi ha el mercat amb més d'un centenar de parades. A l'esquerra un balcó reclama urgentment la nostra atenció...

Ens apropem a l'edifici modernista amb un balcó en el que hi ha dues escultures femenines d'Eusebi Arnau i Mascort.

Al passeig de l'escultor Miquel Blay ens aturarem, en les dues properes entrades dedicades a Olot, per donar un cop d'ull a la Casa Solà-Morales amb la façana restaurada entre 1.913 i 1.916 per Lluís Domènech i Muntaner, el Teatre Principal  reedificat per Martí Sureda i Deulovol i la Casa Gaietà Vila d'Alfred Paluzie i Luzena. Començarem observant detalladament, en una propera entrada, la Casa Solà Morales.

Atentament.

Senyor i